• En xifres absolutes el nombre d'incidents és una mica superior al del període 2011-2012
• La relació entre sinistres i ús dels remuntadors fa, però, que l'accidentalitat caigui un 4,3%

Dos pisters trasllandant un accidentat en llitera a les pistes de l'estació d'Ordino-Arcalís, a Vallnord Foto: TONY LARA

La directora d'Ski Andorra, Marta Rotés, va confirmar ahir que el balanç d'accidents de l'última temporada d'esquí (2012-2013) «és una bona notícia per al sector». I és que la sinistralitat va caure un 4,3% respecte a la temporada anterior, segons l'estudi publicat ahir pel departament d'Indústria del Ministeri d'Economia i Territori, i elaborat per Hamilton Investigació Estratègica amb la col·laboració d'Ski Andorra i Crèdit Andorrà. En xifres absolutes però, l'última temporada hi van haver 9.776 accidents, 256 més que la temporada anterior (2011-2012) en què se'n van comptabilitzar 9.720. Si això pot semblar una contradicció amb el descens de sinistralitat anunciat més amunt, en realitat no ho és perquè el nombre de passatges (o viatges) enregistrats als remuntadors mecànics del conjunt de dominis esquiables va ser superior. Cosa que vol dir que els esquiadors van davallar més vegades les pistes però també cal tenir en compte que les estacions van vendre 200.000 dies d'esquí més. O sigui que hi va haver més gent i més esquiades. Així, l'índex de sinistralitat que correspon al nombre d'accidents per cada 1.000 passatges enregistrats als remuntadors mecànics, se situa en 0,45, el segon índex més baix de tota la sèrie històrica des de la temporada 2002-2003, segons l'estudi.

No obstant això, Rotés va explicar que «no podem dir que el descens de la sinistralitat a pistes respon al millor comportament dels esquiadors» i va afegir que «per poder avaluar això hauríem d'aprofundir en la població de referència a l'enquesta i és una cosa que no fem». La directora d'Ski Andorra també va admetre que «l'índex d'accidentalitat pot dependre de molts factors perquè un accident és un cúmul de circumstàncies, la meteorologia també hi pot influir a més del tipus de client».

DE 12 a 35 anys / L'estudi revela que els esquiadors adolescents i joves, de 12 a 35 anys, pateixen més sinistralitat i representen el 59% dels accidentats. Per segments d'edat el de 26 a 35 anys representa el 24% d'accidentats, el de 12 a 17 anys, el 18%, i el de 18 a 25 anys, el 17%. Rotés va reiterar que «si els accidents augmentessin segurament es farien estudis més aprofundits per conèixer-ne la causa, però tot indica que el nostre client és cada vegada més coneixedor de la muntanya i de les normes de circulació a les estacions i per tant, té un millor comportament». I va afegir que «hem deixat enrera els comportaments d'alguns grups de turistes que es llançaven a pistes sense saber on anaven». En la millora de l'actitud que adopten els esquiadors a pistes també hi influeix el treball que es fa a totes les estacions i la celebració del Dia de la seguretat. Rotés va argumentar que «el que volem és que la gent vingui a esquiar i estigui a gust a les estacions, i no pas que hi prengui mal».

L'ús del casc / En quant a l'ús del casc Rotés va recordar que a Andorra és obligatori per als nens quan fan esquí escolar o esquí en qualsevol escola d'esquí del país i va matisar que «tot i que no sigui obligatori fora d'aquest àmbit els nens solen portar-lo tots i també els joves». I va insistir en que «a Europa el 80% dels usuaris de les estacions el porten, tot i que no sigui obligatori, la gent s'hi està acostumant, tret potser de la franja que va dels 50 anys en amunt, que com que no l'han portat mai, els costa més posar-se'l». Rotés va constatar que «quan s'agafa l'hàbit des de petit és més fàcil acostumar-s'hi i és el que està passant perquè els pares quan van a esquiar amb els fills, lluny de treure'ls el casc també se'l posen ells». Tant és així que segons l'estudi el 36% dels accidentats de la temporada passada també el duien.

tipologia dels accidents / Els accidents d'equí alpí van ser majoritaris amb el 56% dels sinistres mentre que els accidents de surf només van representar el 20%. El genoll va ser la part del cos dels esquiadors més afectada en el 26% dels sinistres, seguida per la cintura escapular (13%) i la mà o el canell (12%).

Les caigudes fortuïtes van ser el principal tipus d'accident capitalitzant el 83% dels sinistres, mentre que les col·lisions entre esquiadors només van representar el 6% dels accidents. Tot i que la tendència és que els accidents de surf disminueixen, el surf de neu continua encapçalant els accidents que impliquen una major proporció de les lesions de més gravetat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.