Preocupat Altimir aborda la situació de la CASS. Foto: TONY LARA

Com a membre del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en representació dels patrons, Altimir parla amb coneixement de causa sobre la difícil situació econòmica que travessa la parapública. Tot i que no opta a la reelecció a les pròximes eleccions del mes de juny, el president de la CEA aporta algunes de les claus que caldrà adoptar en els pròxims anys per fer viable la Seguretat Social.

--¿És la situació que viu la CASS encara més delicada del que ens podem imaginar?

--Crec que sí, perquè el dèficit que comportarà la branca de malaltia de la CASS és molt important. Cal recordar que aquest estiu s'acabaran els fons de reserva de la branca de malaltia i que, a partir d'aquí, tot el dèficit que es produeixi l'haurà d'assumir el Govern. Estem parlant de molts diners, d'un dèficit de trenta milions l'any i, si no es comença a trobar solucions i a prendre més mesures, tot i que ja s'han iniciat, costarà que es vegin reflectides en els resultats, arribarem a una situació en què el 10% d'un pressupost d'uns 300 milions haurà de dedicar-se a sufragar el dèficit de la sanitat. La situació és nova. S'ha aguantat amb les reserves, però ara o es prenen mesures molt dràstiques o hi haurà un moment en què la sostenibilitat de la CASS estarà qüestionada.

--¿I la solució passa únicament per retallar prestacions?

--Bé, l'única manera que podria evitar una retallada de prestacions seria un increment del nombre d'afiliats. I com tots sabem, actualment s'està donant la tendència contrària. Els afiliats de la CASS cada vegada són menys. A l'abril tornàvem a estar per sota dels 40.000, quan la CASS havia arribat a tenir 47.000 cotitzants. No hi ha cap altra solució que fer una retallada de prestacions i, fins i tot, que no ens estranyi si en un futur es poden fer necessàries mesures com ara tornar a plantejar el valor del punt, etcètera.

--Bé, si ha d'haver-hi una retallada de prestacions, només caldria esperar que no fos traumàtica...

--Evidentment cal intentar que no siguin canvis traumàtics. Però no ens enganyem: quan s'ha de prendre una mesura, si es fa en el moment adequat, serà molt menys traumàtica que si es fa en un moment inadequat. Com més tardem a prendre les mesures, més dràstiques hauran de ser i més antipopulars seran, com pot arribar a ser amb casos com ara l'augment dels anys de cotització per tenir prestacions de vellesa, tal com passa a molts altres països. No ens estem inventant res. El resultat del que pot passar ja s'està veient a d'altres països que tenien un dèficit de la sanitat molt important i han hagut de fer retallades. Podem acabar perdent una sèrie de privilegis que teníem, com ara els convenis amb hospitals d'un nivell important i uns metges molt especialitzats fora del país... Podem acabar, fins i tot, amb llistes d'espera.

--¿Tan malament està la situació que es pot arribar a replantejar el valor dels punts per a la jubilació?

--Bé, de moment, la branca de vellesa no té problemes, perquè continuarà ingressant encara durant molts anys, però evidentment la quantitat de jubilats del país va augmentant i els compromisos adquirits amb la gent que s'anirà jubilant són importants i, segurament, tard o d'hora, els estudis diuen que l'any 2031 els fons de vellesa podrien començar a tirar de caixa i tenir dèficit en comptes de superàvit. Aquestes reserves podrien durar uns quants anys, però només uns quants anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.