• Hi ha estrelles que es treballen els seguidors, i d'altres que funcionen per inèrcia H Puyol va arribar al Campus Nike i va marxar ben ràpid, mentre Navarro, Gasol i Llull es van integrar

Puyol ahir a Aixovall envoltat de nens, i a la galeria, Navarro, Gasol i Llull, escoltant les preguntes dels alumnes. Foto: TONY LARA

Carles Puyol va arribar a Aixovall, amb motiu del Campus Nike, amb mitja hora de retard i sense acceptar preguntes dels periodistes. Només dels nens. I va ser arribar, agafar el micròfon i contestar a les qüestions que li plantejaven els joves futbolistes que el tenen com un heroi de la vida, fer-se fotos somrient, i fora. Acte acabat. Just després, Joan Carles Navarro, Marc Gasol i Sergio Llull eren al pavelló Joan Alay divertits, entrant al joc d'algunes de les qüestions dels nens del campus de bàsquet i fins i tot jugant amb alguns, amb complicitat, gestos i fotos individuals, les que fessin falta. «Xoca'm la mà per la foto, Marc», i el petit dels Gasol, que juga a l'NBA, que és una estrella mundial, somriu sincer i divertit i xoca les mans que calguin amb tots els nens a la butxaca. Ep, i a més ell, Navarro i Llull van respondre, un per un, als periodistes.

És la diferència entre les persones que van per la vida sabent –perquè els han fet creure– que són superiors, i els que almenys tenen la intel·ligència de fer veure que són normals com tothom. Uns s'ho creuen i fugen de la premsa que, per altra part, tant els ha donat, i els altres mantenen el tipus perquè són conscients que aquest circ forma part de la seva professió. I sí, Puyol va deixar algunes frases que ahir al migdia donaven la volta al món –«Luis Suárez és un grandíssim davanter, he jugat contra ell i és molt difícil de marcar»; «De Messi s'ha posat en dubte el seu rendiment aquest any, però ha fet uns números espectaculars. No té lògica dubtar d'ell, és el millor del món»; «jo volia retirar-me als quaranta anys, però tenia una lesió molt important»–, però la sensació de llunyania va ser evident.

A l'Alay, per contra es vivia una festa. Fins i tot es va aplaudir quan Gasol va contestar que havia escollit el bàsquet «perquè en futbol sóc no dolent, sinó dolentíssim», o quan va dir que ell, com a exbarcelonista, volia que la passada Lliga ACB la guanyés el Barça. Amb el madridista Llull assegut al seu costat.

Tots tres van mostrar calma i paciència amb la canalla, que preguntava fins i tot pels contractes de vertigen signats per alguns jugadors, i les respostes, algunes evasives, també és cert, eren amb el cor a la mà. «Jo em pico amb Marc quan jugo», va dir Navarro. Tots tres estan de vacances, complint amb els seus compromisos publicitaris com els d'ahir, i atents a les preguntes en clau andorrana. «Estic molt content que hi sigui a l'ACB», va dir el crack del Barça sobre el BC MoraBanc Andorra, tot fent broma amb què fins i tot ja coneix el pavelló per quan hi hagi de venir: «Serà un viatge especial». Llull, per la seva part, va lloar la feina del club del Principat els darrers anys: «Han estat temps fent grans temporades a LEB i això és un premi. Faran un equip competitiu i a més la gent d'Andorra viu molt el bàsquet».

Són maneres de ser, propers o llunyans. Mentrestant, el campus segueix: Guillem Vives, del Fiatc Joventut, és el convidat d'avui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.