Gerard Riart, a Escaldes Foto: TONY LARA

Gerard Riart, director de la Volta als Ports celebrada el passat cap de setmana, vol primer de tot destacar els 90 voluntaris i els membres del club Agrupació Ciclista Andorrana que han treballat durant dies perquè la 37a edició sortís de la millor manera possible. Ho diu de cor, de la mateixa manera que parla de la feina dels agents de circulació que van controlar el trànsit al pas dels ciclistes. Riart ahir era tot satisfacció i agraïments.

–¿Quin és el balanç general?

–El balanç és superpositiu, però el punt negatiu és el noi català que es va fer mal. Baixant el Coll d'Ordino va fer un llarg en un revolt i es va trencar el fèmur. De la resta de caigudes, la gent va poder continuar. A l'arribada tothom estava molt content, ens deien tots que volien tornar. L'objectiu dels 1.200 de l'any que ve, amb els 700 o 800 d'aquest any que ja els tenim, units al boca a boca crec que es pot aconseguir. La idea per l'any vinent és tancar el trànsit fins la duana, i en la Rabassa, la Comella i el Coll d'Ordino no deixar passar cotxes que no siguin de l'organització perquè d'altres molesten als ciclistes.

–Respecte a l'accident del que parla, ¿quina part de culpa té l'organització?

–No vull dir que sigui error nostre. Conec aquell revolt, és el pitjor del Coll d'Ordino. Quan va venir el Tour van caure tres corredors allà. És perillós perquè no el veus i es tanca fins el final. Nosaltres vam posar tres cartells allà d'avís de perill, ben senyalitzat, però ell va fer un recte... el que passa és que per nosaltres quan algú es fa mal no podem dir que ha estat un èxit total perquè no t'agrada que passi això.

–Hi va haver queixes per les pilones del mig dels carrers de la Massana, que van provocar alguna caiguda.

–Ho vam veure perillós, però ho vam veure tard. Va ser un error nostre. Vam demanar dissabte i en manteniment ja no hi eren, llavors vam demanar una clau i vam traure alguns de més perillosos com uns baix al túnel... però sí, en el futur els traurem tots.

–¿I per què la volta fins Ordino i tornar pel mateix lloc?

–Es va a Ordino i es torna perquè trobem que és molt perillós llançar la marxa directament cap avall al túnel amb el pilot tot junt, així que anant a Ordino tot s'estira una mica durant la sortida neutralitzada. La idea era travessar Ordino, però no es va poder fer perquè havia estat el Roser i s'estava netejant i el terra era moll. Això ho vam haver de decidir cinc minuts abans de la sortida.

–L'any passat van ser 400 participants, aquest 800 inscrits, la previsió és 1.200 l'any vinent, però fa l'efecte que es podria créixer més ràpid.

–Preferim anar poc a poc. Volem que tothom quedi amb bon regust abans que voler fer-ho massa gran i malament. La millor publicitat i màrqueting, per molt que pugui sortir a revistes en una promoció, és el boca a boca. Sóc ciclista i sé que quan vas a una marxa i tornes es parla de si ha agradat o no i si tornem l'any següent o no. L'objectiu és que qui vingui vulgui tornar.

–¿Fa uns anys es podia imaginar arribar a aquestes xifres de participació?

–Jo des de fa molts anys, quan teníem cent corredors, ja deia que estava convençut que aquí es podia fer una marxa de les millors d'Europa i segueixo estant convençut. Amb el país que tenim amb els hotels i tot, és possible. Ara hi són Andorra Turisme, el suport dels Comuns, empreses privades com Multisegur, Viladomat, Jorma... ja no sóc jo només qui hi creu sinó que hi ha molta més gent, i això ja està llançat per poder fer aquí una Quebrantahuesos. N'estic convençut.

–¿Teniu por a una massificació en cursa tan gran com la de marxes com la Quebrantahuesos amb 11.000 participants?

–Per això volem créixer pas a pas. Si arriba un any que veiem que en tenim 2.000 i que més ja seria perillós o complicat de dur a terme, doncs no ho faríem. L'any passat vam dir de provar amb 800 i hem vist que és factible, millorant coses, és cert, però factible. L'any vinent volem veure que som capaços de fer-ho i que no s'ens escapa de les mans. Volem donar qualitat.

–Que hi hagi guanyat Rafa Pérez, vencedor en les marxes Quebrantahuesos i dels Llacs de Covadonga, és un bon reclam.

–És un reclam però també és important que la gent se n'adoni dels ciclistes que tenim a Andorra. A un quilòmetre del final David Albós anava primer amb el corredor que va guanyar la Quebrantahuesos, compte amb això, i en noies va guanyar Yolanda López, del nostre club. És important i és un orgull per nosaltres.

–¿Hi ha hagut alguna reacció per part d'Andorra Turisme? El ministre de Turisme hi va participar, ¿van parlar?

–Tothom ens va felicitar, ja ens reunirem més endavant i veurem si tothom vol que creixem com tenim pensat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.