• Els milers d'excursionistes elogien les seves muntanyes

Dos excursionistes a Sant Maurici. Foto: ACN / MARTA LLUVICH

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, està situat al cor del Pirineus de Lleida, constitueix la representació més genuïna de l'alta muntanya i és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull. Els milers d'excursionistes que anualment el visiten queden meravellats per les seves muntanyes, per la llegenda dels Encantats o pels gairebé 200 llacs de muntanya que el reguen. La gent camina pel Parc amb la garantia que es trobarà un refugi que li pot fer d'avituallament en distàncies relativament curtes. Per contra, els visitants es mostren crítics per la manca de senyalització i la massificació en determinats punts i èpoques

El parc està sembrat d'avets i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 llacs de muntanya, on troben refugi l'isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs. Aquest estiu ( juliol i agost) han passat pel Parc Nacional més de 126.000 persones. Es tracta únicament les que han entrat per Espot o Boí. Les que han entrat per d'altres zones com pot ser la Vall Fosca, Llessui o la Vall d'Aran no estan comptabilitzades. De tota manera les xifres respecte al mateix període de l'any passat han disminuït. L'any 2009 van superar la xifra de 140.000 visitants, tot i que diuen que aquest volum de visitants va ser un fet extraordinari. Pel que fa a la procedència dels visitats són majoritàriament nacionals (75%), la resta (25%) són estrangers.

Els visitants arriben al Parc Nacional atrets per les muntanyes, la natura i el paisatge. Pràcticament tots volen passar o bé per Aigüestortes o bé per Sant Maurici i immortalitzar l'estany i els Encantats al darrere. Tot i estar prohibit l'accés al Parc a vehicles, s'hi pot arribar amb taxi des d'Espot o Boí. En èpoques de major afluència turística els taxistes reconeixen que poden arribar a fer més de 200 viatges en un mateix dia. Aquest fet no agrada a molts excursionistes, que caminen a toca d'un pas constant de vehicles amunt i avall.

El Miquel, veí del Baix Llobregat, ha explicat que li agrada molt el Parc Nacional d'Aigüestortes i cada any el visita una o dues vegades. La època que menys li agrada és l'agost donat que està "molt massificat" de gent. Miquel seria partidari de limitar l'accés de visitants, i afegeix que l'aire que es respira no el té al Baix Llobregat ni les muntanyes que hi ha tampoc.

EN TAXI
Molts són els visitants que pugen amb taxi i fan una petita caminadeta pel Parc i tornen a baixar amb taxi. Però també un gran volum de visitants són excursionistes que arriben al Parc Nacional atrets per les seves muntanyes i les travesses que ofereix. José Luís Pérez explica que li agrada el Parc perquè pot fer travesses d'alta muntanya que durin més d'un cap de setmana. Li atrau molt la duresa de les muntanyes del Parc i la seva bellesa. Tot i això troba en falta senyalització i diu que és mínima i molt escassa. El José Luís afirma que moltes vegades un es guia per la intuïció d'anys de muntanya, però que un indret que mou tanta gent a l'any hauria de resoldre-ho, informa l'ACN.

Tot i conèixer les limitacions de la muntanya, molts visitants es queixen que no hi hagi ni un punt de cobertura mòbil en tota l'àrea protegida (una superfície de 14.119 hectàrees) repartida entre els sectors de Sant Maurici, al Pallars Sobirà, i accessible per la Vall d'Espot i Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí.

Els guardes dels refugis valoren molt positivament l'afluència de turistes durant tot l'any. Xavier Serratosa, guarda del refugi Josep Maria Blach, relata que pràcticament estan al 100% i la demanda cada any va en augment. Per Serratosa durant els mesos d'estiu ja han tocat sostre. L'Elena, guarda del refugi Mallafré, diu que els visitants van en augment. Tot i algunes crítiques anualment es visiten al Parc més d'un centenar d'estanys de forma, mida i fondària variables que es troben repartits arreu del Parc i que constitueixen la més important zona lacustre dels Pirineus. L'estany de Sant Maurici és el més mediàtic de tots. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.