Escaldes-Engordany
Vicenç Mateu: «Hi ha hagut gent que ha pensat que potser s’ha anat massa ràpid»
Entrevista amb el Síndic General en funcions
El passat divendres, durant la campanya electoral i en la reunió de poble d’Escaldes-Engordany que va mantenir Demòcrates per Andorra, Ladislau Baró, president del grup parlamentari, va donar el seu suport expressament a Vicenç Mateu perquè aquest continuï sent el Síndic General. Amb la majoria absoluta de DA a la butxaca, això sembla més a prop, tot i que Mateu es limita a manifestar que està a disposició del partit per ocupar el lloc que es cregui oportú.
–Què espera de la nova legislatura?
–Confiem en continuar amb la feina iniciada amb les reformes. La majoria absoluta ens dóna més tranquil·litat per assentar les bases d’una nova prosperitat per a Andorra.
–Després de tot el que s’ha vist durant la campanya electoral, què espera de l’oposició?
–Veiem que hi ha hagut una força que ha sortit de forma molt sobtada i que ha pujat molt ràpidament, i que possiblement ha recollit una part important del vot descontent. Una opció més aviat conservadora tot i que després ha matisat respecte al discurs inicial, que era de desmarcar-se o estar en contra de l’IRPF, fins i tot en algun moment dir que el traurien, i fins i tot posar en qüestió l’apropament a Europa. Però durant la campanya això ja hem vist que no seria del tot així, i ja veurem com quedarà. Després hi ha dues opcions a l’esquerra que són les hereves del partit socialdemòcrata, que també hauran de veure com articulen les seves relacions.
–Es parla molt des de l’oposició del tarannà de Toni Martí, de la seva supèrbia.
–Això no ho comparteixo. En qualsevol cas, em sembla que malgrat disposem d’una majoria absoluta, amb dos temes cabdals que estan sobre la taula i que haurem de fer front en aquesta nova legislatura, la majoria necessària per poder-los afrontar va molt més enllà dels 15 consellers de que disposa DA. Si s’assoleix un acord amb la Unió Europea, podria haver-hi, i parlo hipotèticament, una cessió de sobirania, la majoria necessària perquè això s’acordés seria molt més amplia que 15. Si mai es tira endavant un nou projecte de llei de competències i transferències que reguli les relacions entre el Govern i els Comuns, també la majoria necessària va molt més enllà dels 15 consellers. Per tant estem convocats a un diàleg important entre les diferents forces representades.
–Però què em diu del descontent que s’ha generat.
–S’ha de tenir en compte sempre els resultats que hi ha hagut en aquestes eleccions. Hi ha un gran nombre de ciutadans andorrans que no han votat a DA, o que no han votat o s’han abstingut o han votat en blanc, i de tot això que ha passat el Govern i la majoria actual no es pot abstreure. Simplement aquest ascens tan important dels liberals ha sigut per això, perquè hi ha hagut gent que ha pensat que potser s’ha anat massa ràpid o que s’estaven fent una sèrie de canvis davant dels quals han sentit vertigen, i a l’hora de tirar endavant una política, la que sigui, hem de tenir en compte tots aquests components.
–Aquest ascens de liberals, però, estava contemplat per DA?
–Jo penso que és una formació que ha capitalitzat el vot del descontent, cosa que podien haver fet els partits d’esquerra, però que no ha estat així. Faria un paral·lelisme amb el que va passar quan es va fer la Constitució en la legislatura que es va acabar a finals del 92, i les legislatures posteriors. La Constitució va suposar un gran salt endavant, es van canviar moltes coses, i això va seguir amb uns anys d’un cert conservadurisme i d’un replegament de la mateixa societat andorrana, que potser va voler pair adequadament els canvis de la Constitució. Necessitava calma conservadora, i ara ha passat el mateix. Venim d’una legislatura amb molts canvis, i potser hi ha una part de la societat que hagi buscat refugi en altres formacions.
–Què li sembla la tensió entre els agents socials i el Govern per la Funció Pública.
–La gran qüestió va ser la reforma del complement de jubilació, que no va ser agradable per ningú. Fins el moment tots els governs anteriors s’ho van estalviar perquè sabien el cos polític que en tindria. Era una situació insostenible.
–Tenim Síndic General?
–No, no en tenim. El dia 23 en tindrem. De moment no se n’ha parlat.
–La intenció és continuar?
–Això depenia de tenir primer una majoria suficient, ara ens toca a nosaltres decidir quines persones van al Govern, qui ocupa els càrrecs del Consell, qui assumeix presidències de les comissions... Jo estic disposat a anar allà on em demanin. Per mi estar Síndic ha estat un privilegi, si ho de tornar a ser, estaré encantat, si no és així, estaré també molt satisfet per haver ocupat el càrrec els últims quatre anys.
–Què espera de la nova legislatura?
–Confiem en continuar amb la feina iniciada amb les reformes. La majoria absoluta ens dóna més tranquil·litat per assentar les bases d’una nova prosperitat per a Andorra.
–Després de tot el que s’ha vist durant la campanya electoral, què espera de l’oposició?
–Veiem que hi ha hagut una força que ha sortit de forma molt sobtada i que ha pujat molt ràpidament, i que possiblement ha recollit una part important del vot descontent. Una opció més aviat conservadora tot i que després ha matisat respecte al discurs inicial, que era de desmarcar-se o estar en contra de l’IRPF, fins i tot en algun moment dir que el traurien, i fins i tot posar en qüestió l’apropament a Europa. Però durant la campanya això ja hem vist que no seria del tot així, i ja veurem com quedarà. Després hi ha dues opcions a l’esquerra que són les hereves del partit socialdemòcrata, que també hauran de veure com articulen les seves relacions.
–Es parla molt des de l’oposició del tarannà de Toni Martí, de la seva supèrbia.
–Això no ho comparteixo. En qualsevol cas, em sembla que malgrat disposem d’una majoria absoluta, amb dos temes cabdals que estan sobre la taula i que haurem de fer front en aquesta nova legislatura, la majoria necessària per poder-los afrontar va molt més enllà dels 15 consellers de que disposa DA. Si s’assoleix un acord amb la Unió Europea, podria haver-hi, i parlo hipotèticament, una cessió de sobirania, la majoria necessària perquè això s’acordés seria molt més amplia que 15. Si mai es tira endavant un nou projecte de llei de competències i transferències que reguli les relacions entre el Govern i els Comuns, també la majoria necessària va molt més enllà dels 15 consellers. Per tant estem convocats a un diàleg important entre les diferents forces representades.
–Però què em diu del descontent que s’ha generat.
–S’ha de tenir en compte sempre els resultats que hi ha hagut en aquestes eleccions. Hi ha un gran nombre de ciutadans andorrans que no han votat a DA, o que no han votat o s’han abstingut o han votat en blanc, i de tot això que ha passat el Govern i la majoria actual no es pot abstreure. Simplement aquest ascens tan important dels liberals ha sigut per això, perquè hi ha hagut gent que ha pensat que potser s’ha anat massa ràpid o que s’estaven fent una sèrie de canvis davant dels quals han sentit vertigen, i a l’hora de tirar endavant una política, la que sigui, hem de tenir en compte tots aquests components.
–Aquest ascens de liberals, però, estava contemplat per DA?
–Jo penso que és una formació que ha capitalitzat el vot del descontent, cosa que podien haver fet els partits d’esquerra, però que no ha estat així. Faria un paral·lelisme amb el que va passar quan es va fer la Constitució en la legislatura que es va acabar a finals del 92, i les legislatures posteriors. La Constitució va suposar un gran salt endavant, es van canviar moltes coses, i això va seguir amb uns anys d’un cert conservadurisme i d’un replegament de la mateixa societat andorrana, que potser va voler pair adequadament els canvis de la Constitució. Necessitava calma conservadora, i ara ha passat el mateix. Venim d’una legislatura amb molts canvis, i potser hi ha una part de la societat que hagi buscat refugi en altres formacions.
–Què li sembla la tensió entre els agents socials i el Govern per la Funció Pública.
–La gran qüestió va ser la reforma del complement de jubilació, que no va ser agradable per ningú. Fins el moment tots els governs anteriors s’ho van estalviar perquè sabien el cos polític que en tindria. Era una situació insostenible.
–Tenim Síndic General?
–No, no en tenim. El dia 23 en tindrem. De moment no se n’ha parlat.
–La intenció és continuar?
–Això depenia de tenir primer una majoria suficient, ara ens toca a nosaltres decidir quines persones van al Govern, qui ocupa els càrrecs del Consell, qui assumeix presidències de les comissions... Jo estic disposat a anar allà on em demanin. Per mi estar Síndic ha estat un privilegi, si ho de tornar a ser, estaré encantat, si no és així, estaré també molt satisfet per haver ocupat el càrrec els últims quatre anys.