PUBLICITAT

Ordino

Arcalís i Pal-Arinsal revisen les condicions del pacte Vallnord

Secnoa i Emap presenten propostes per reconduir l’acord

Per E. J. M.

Un moment de la sessió del Comú d'Ordino d'ahir.
Un moment de la sessió del Comú d'Ordino d'ahir. | ANA
Ni Ordino ni la Massana se senten còmodes amb el contracte de mandat de Vallnord, és a dir, amb les condicions establertes per a que el camp de neu d’Arcalís i l’estació d’esquí de Pal-Arinsal formin la marca comercial Vallnord. La setmana que ve, els comuns de les dues parròquies es reuniran amb la direcció de Vallnord i de les societats que gestionen els sectors (Secnoa en el cas d’Arcalís i Emap en el cas de Pal-Arinsal) per revisar els termes de l’acord. «Cada any es revisa el contracte de mandat», va matisar ahir el cònsol d’Ordino, Ventura Espot, «hi ha diverses opcions perquè cada societat estigui més còmoda dins de Vallnord».

«El contracte estableix com es reparteixen els ingressos i com ens podem comercialitzar cada sector. Les directrius han de ser beneficioses per a tots», va afegir el conseller de finances, Jordi Ordoñez. Actualment, els guanys de Vallnord es reparteixen segons uns barems, cadascun dels quals té un pes específic: l’ocupació (60%), les inversions (10%) i la venda de forfets (30%). La setmana que ve es discutarà si es modifiquen els conceptes.

Ordoñez va deixar clar que en cap cas es vol abandonar la marca comercial Vallnord però sí que es vol vendre amb autonomia, i més tenint en compte que Arcalís està aïllada ja que no es comunica físicament amb Pal-Arinsal. «La marca Vallnord és molt potent, no ens en volem desfer, però cada sector s’ha de vendre segons les seves especificitats».

Espot va afegir que tot i les dificultats econòmiques de Secnoa «el retorn del camp de neu al país és de 25 milions d’euros». Ara per ara, el Comú d’Ordino és l’únic soci de la societat: «Hem fet molts esforços, però no pot ser un mal endèmic, no podem fer-ho així sempre», va subratllar el cònsol. Espot també va explicar que la nova direcció del camp de neu treballa per a portar més esquiadors amb una nova política comercial i contractant nous touroperadors. L’objectiu és obtenir més ingressos, per exemple, amb la restauració, i reduir les despeses, per exemple, trobant proveïdors més econòmics o gestionant el funcionament d’una manera més eficient.

Durant la sessió de consell de comú celebrada ahir a Ordino es va presentar el tancament de comptes de l’exercici 2014. Ordoñez va informar que Secnoa va rebre l’any passat 1,7 milions d’euros (504.000 finançats pel Govern per la construcció de l’estadi de Copa del Món de La Coma del Forat).

Superàvit i menys deute / El conseller de finances va detallar les xifres del 2014. L’exercici es va tancar amb un superàvit de 222.350,72 euros. Les despeses corrents s’han reduït en uns 310.000 euros, un 4,67% menys que l’exercici anterior, gràcies a «la contenció pel que fa a la despesa de personal que ha disminuït en uns 100.000 euros, en gran mesura per la contractació de sis efectius menys que l’any anterior». En total, el 2014 van treballar per al comú 147 persones, entre treballadors fixos i eventuals. Les despeses en consums d’electricitat i en carburants de calefacció s’han rebaixat en 20.000 euros i en treta de neu hi hagut un estalvi de 70.000 euros.

El conseller va explicar que el 2014 hi ha va haver un 15% menys dels ingressos previstos perquè l’impost de construcció del complex urbanístic de La Querola es va liquidar tot a finals del 2013. No obstant això, el 2014 es van destinar 963.000 euros a la reducció del deute comunal. L’endeutament actual és de 21,3 milions d’euros, el que representa situar-se al 92,54% del sostre de deute (el deute del 2013, però, era de 20,5 milions). En aquesta xifra s’inclou el deute de Secnoa, i si només es calcula el deute del Comú d’Ordino la xifra és de 17,4 milions d’euros (l’any 2008 era de 24,7 milions).

Finalment, Ordoñez va explicar que la despesa s’ha reconduït en 915.000 euros, però com que el romanent de tresoreria  era d’1,9 milions d’euros, encara queda un milió d’euros de romanent.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT