PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’ECRI veu avenços però avisa que s’incompleixen recomanacions

La comissió qualifica de «progrés substancial» la integració dels nous immigrants

Per R. MORA

El pas fronterer del riu Runer, amb diversos vehicles estrangers accedint a Andorra.
El pas fronterer del riu Runer, amb diversos vehicles estrangers accedint a Andorra. | TONY LARA
una de bona i dues de dolentes, aquest seria el resum de l’últim informe de seguiment de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa, que es va fer públic ahir, però que va ser aprovat el passat 19 de març. En ell es felicita a Andorra pel «progrés substancial» durant els últims tres anys pel que fa a la integració dels immigrants, però per contra insisteix en què hi ha dos aspectes que l’ECRI ja considerava prioritaris en l’anterior informe del 2012 que encara no han trobat solucions. Per una part, el que afecta al principi de repartiment de la càrrega de la prova en cas d’haver-hi discriminació, i per altra que, segons l’informe, Andorra encara no ha promogut entre jutges i advocats una formació inicial i continua en matèria de racisme i discriminació. Per tot això, cap membre del Govern va voler parlar ahir a petició d’aquest rotatiu.
 
L’ECRI, que va ser creada en el 1994, va fer públic ahir el seu informe de seguiment en el cas d’Andorra, i ho va fer donant una bona notícia per a les autoritats del Principat, però altres dues que acaben sent un doble toc d’atenció perquè es considera que es continuen deixant de costat algunes de les recomanacions que es van fer en el passat informe del 2012. En aquell moment, es va requerir a Andorra que es millorés en temes de discriminació, com ara que s’havia d’introduir, segons es llegia en el text del maig d’aquell any, «que les autoritats andorranes introdueixin i apliquin el principi de repartiment de la càrrega de la prova per a les denúncies de discriminació per motius de raça, color, ètnia, nacionalitat, religió o llengua presentades als tribunals civils o administratius». En aquest sentit, l’ECRI assegurava que la llei «hauria de preveure que quan algú es consideri perjudicat per un acte discriminatori i denunciï a l’autoritat competent fets que presentin indicis de constituir una discriminació directa o indirecta, hauria de correspondre al demandat demostrar que no hi ha hagut discriminació». Per tot això, l’ECRI «considera que les autoritats andorranes no han actuat respecte a les recomanacions i conclou que no han estat aplicades».
En aquest sentit, l’informe recorda que l’esmentat principi està recollit en la Recomanació de Política General de l’ECRI i que forma part de diverses directives de la Unió Europea.
 
Per altra part, la Comissió avisa també Andorra respecte a la manca de formació inicial i continua en matèria de racisme i discriminació que s’havia d’haver fet, seguint les directius exposades en l’informe de fa tres anys, envers els jutges i els advocats del país. En tot cas, s’hi afegeix, es confia plenament en què això es contempli en l’actual projecte de reforma judicial –ho veuen com «una oportunitat» per acomplir-ho–, tot i que recorda que «no ha estat implementat» encara.
 
«Progressos" en immigració / Segons l’ECRI, on Andorra sí ha millorat ha estat en matèria d’immigració. El seguiment que s’ha fet des del 2012 ha servit per felicitar el Principat per «progrés substancial» pel que fa a la integració dels nous immigrants.
En l’informe realitzat en el 2012, l’ECRI va recomanar a les autoritats andorranes implementar polítiques per integrar la comunitat de treballadors temporers, i igualment sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància de tenir i mantenir les diferents comunitats d’immigrants. Segons l’informe de seguiment fet públic ahir, es destaquen les prestacions socials a les que tenen accés, a la llei de maig del 2014 sobre salut i serveis socials per a tots els residents a Andorra, la discriminació positiva per aconseguir la «igualtat efectiva i la integració social», així com la llei de setembre del 2014 sobre beques d’estudi que garanteix l’accés universa a l’educació –aplicat ja en el curs 2014-2015– així com mesures legislatives en matèria de llengua i cultura, per tal de promoure «la integració als nouvinguts», complementat per cursos «bàsics d’història i geografia», o el «suport financer» que el Ministeri de Cultura ha ofert «a associacions culturals que integren fins a 15 nacionalitats diferents, amb més de 50 esdeveniments culturals». Per tot plegat, l’ECRI conclou que, aquí sí, les seves recomanacions s’han dut a terme.
 
L’ECRI va fer públic ahir aquest informe de seguiment respecte a Andorra, però també sobre Croàcia, Dinamarca, Suècia i Ucraïna. 
 
Què és l'ECRI / L’ECRI (Comissó Europea contra el Racisme i la Intolerància es va crear per part del Consell d’Europa i és un òrgan independent que té com a funció controlar els drets humans, però especialitzat en qüestions de racisme i intolerància. El paper de l’ECRI és fer uns estudis de control i recomanacions als diferents països membres del Consell d’Europa, en terminis de cinc anys, a raó d’una desena de nacions per any. 
 
Els informes de l'ECRI / Els informes de l’ECRI es van iniciar amb una primera tongada en el 1998, la segona va ser al 2002 i la tercera al final del 2007. L’últim havia estat, en el cas andorrà a la primavera del 2012. Per elaborar aquests informes, l’ECRI es basa en informacions recollides de fonts variades com ara estudis documentals nacionals i internacionals, una visita al país en qüestió per mantenir entrevistes amb els cercles governamentals i civils o no governamentals, i un seguit de converses de caire confidencial amb les autoritats nacionals. A cada informe, el país afectat té la possibilitat d’afegir-hi respostes o puntualitzacions a les recomanacions, en cas de considerar-ho oportú.

PUBLICITAT
PUBLICITAT