No va poder repetir-se l’èxit de l’any passat. El Don Denis FC Santa Coloma va tenir ben encara l’eliminatòria. A l’empat de l’anada se li va sumar marxar amb avantatge al descans de la tornada, però el Lincoln Red Imps FC es va mostrar més fort en el segon període, desarmant als andorrans a base de velocitat i superioritat física. Aquesta vegada no va poder ser pels de Richard Imbernón (1-2).
 

Els gibraltarenys van mostrar-se més intensos d’inici, pressionant a dalt i no permetent que la sortida de pilota local fos còmode. Després d’un parell d’avisos Pegalajar realitzava un xut que Eloy aturava sense problemes. Lima va comptar amb una triple ocasió consecutiva. El seu xut la defensa l’enviava a córner. En la sortida d’aquest rematava de cap i de nou un jugador visitant enviava l’esfèrica, que fregava el travesser, a córner. En el servei el central rematava de nou de cap al segon pal, i el cuir fregava la fusta.
 

El Lincoln responia a través de Walker, amb un xut des de fora l’àrea que Eloy llançant-se al terra atrapava. El porter va ser decisiu en una rematada franca de Bardon, que rematava ajustat al pal i posava una mà per enviar l’esfèrica a còrner. Va ser la millor ocasió fins llavors del conjunt de Gibraltar. Però qui a ser capaç de marcar va ser el Don Denis. Mercadé passava en profunditat a Lima, que tot sol etzibava un fort xut ras que superava Navas. Els colomencs arribaven al descans amb avantatge, tot i que el rival havia tingut una major possessió i qui es mostrava amb més opcions d’aconseguir avantatge en el marcador.
 

El poder físic del Lincoln es va fer encara més evident en la segona part. Lee Casciaro va començar el seu festival particular per la banda esquerra. La seva velocitat portava veritable perill. I ell va protagonitzar la remuntada. Es va erigir com a protagonista, posant-se l’equip a l’esquena. Al minut 48 s’escapava per entrar a l’àrea i veient l’entrada de Bardon l’assistia perquè marqués l’empat. El gol va fer mal. Va ser molt dolorós, perquè van sortir a la llum algunes carències. I psicològicament va marcar el desenvolupament de l’enfrontament, que es va traduir a la llarga també en el físic. Bardon tornava a fer de les seves aprofitant la seva punta de velocitat, tot i que en aquesta ocasió no encertava entre els pals. A continuació ja no perdonava i decidia l’eliminatòria en favor del seu equip.  Superava en carrera a Robert Ramos, que no era capaç de frenar-lo i en la sortida d’Eloy rematava a mitja alçada per enviar la pilota al fons de la porteria. 
 

Els colomencs van quedar realment molt tocats perquè en un quart d’hora veien com tota la feina realitzada en els noranta minuts de Gibraltar i els quaranta cinc del primer temps a l’Estadi Comunal, quedava en no res. El partit va escalfar-se, el que va benefiar al Lincoln, perquè el matx quedava totalment trabat i li mancava ritme. Les picabaralles tampoc ajudaven. Fins al tram final no van arribar les ocasions més clares dels andorrans, que s’havien quedat sense idees. Pujol passava a Parra dins l’àrea, que aturava el cuir amb el pit, i rematava de mitja voleia, amb un Navas encertat que li aturava la rematada. En el temps de descompte Lima, de cap, es va trobar de nou amb l’encert del porter. El Lincoln, aquest cop, va ser qui fa història a la Lliga de Campions.