Andorra la Vella
L’oposició parlamentària coincideix en exigir documentació al Govern
Antoni Martí assegura haver informat sempre sobre el que sap i dir «la veritat»
Tots els portaveus de les formacions polítiques amb representació en el sí del Consell General van coincidir ahir, en el transcurs del temps que els pertocava per a respondre al discurs que el cap del Govern, Antoni Martí, oferia amb motiu de la celebració del debat d’orientació política, en posar sobre la taula una mateixa exigència: ser degudament informats i dotats de tota la documentació relacionada amb l’afer BPA –i altres qüestions– per tal de poder desenvolupar la tasca de control que l’electorat els assignava el passat mes de març.
Al requeriment comú dels representants parlamentaris, al que Martí responia tot assegurant que «mai no ha estat la voluntat del Govern amagar informació sinó que sempre ha respost quan se li ha preguntat», donant tota la informació de què disposa i cenyint-se a «la veritat», cal sumar l’escepticisme exhibit davant l’optimista visió de l’executiu al respecte de la situació econòmica d’Andorra. El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va apuntar al «moment més incert» que recorda a causa del cas BPA i just quan «el PIB nacional començava a recuperar el vol» gràcies al repunt experimentat per l’entorn i no a «les reformes fetes pel Govern». Per part del grup parlamentari mixt, el seu president, Pere López, i el president suplent, Víctor Naudi, al·ludien al seu torn als indicadors estadístics negatius amb què presentaven una «realitat» contrària a la recuperació defensada pel líder demòcrata.
L’apropament a la Unió Europea, com en el que portem de legislatura, copsava igualment bona part de les compareixences. Si bé totes les formacions són partidàries d’aquest acostament, presenten matisos. Pintat, d’una banda, sol·licita accés als «estudis d’impacte escaients sobre l’economia». López, pel seu costat, demanava que es passi «de les paraules als fets» en el que, com Naudi, va definir com a «qüestió d’Estat».
Les rèpliques de l'oposició, una per una:
Josep Pintat: El president del grup liberal advoca per la transparència, tant sobre BPA com en termes d’associació a la UE
Les rèpliques de l'oposició, una per una:
Josep Pintat: El president del grup liberal advoca per la transparència, tant sobre BPA com en termes d’associació a la UE
Després de criticar la «manca de rumb» del Govern i catal·logar la intervenció del passat dijous per part de Martí com a «discurs d’investidura», Pintat va centrar bona part de la seva participació en el debat en l’afer BPA i en la inherent «incerta»situació de l’economia andorrana, de la que no es podrà fer «un diagnòstic real» fins que no es presenti una solució definitiva per a l’intervinguda entitat. En aquest sentit, el representant liberal denunciava la manca d’informació a què es veu sotmesa la comissió especial que –proposada pel seu mateix grup– ha de vetllar pel sistema financer. Encara en aquesta matèria, va qualificar de «com a mínim negligents» les actuacions prèvies a l’actuació del FinCEN i de «pegats»les actuacions protagonitzades «en sis mesos de legislatura».
Paral·lelament a la preocupació entorn de la crisi financera i a l’entorpiment que suposa la manca de documentació adreçada a la comissió especial de vigilància, l’apropament a la Unió Europea s’erigia com a pilar de la intervenció liberal al debat d’orientació. Pintat va dir «sí a Europa, sí al pacte», supeditant aquest suport al procés d’associació en què es troba immers el Govern a disposar de «tots els estudis d’impacte sobre l’economia». De no haver-hi «transparència» els consellers liberals es desdirien del suport oferit al Govern.
PereLópez: Els consellers del PS anuncien tres proposicions de llei sobre emprenedoria, nacionalitat i transparència
PereLópez: Els consellers del PS anuncien tres proposicions de llei sobre emprenedoria, nacionalitat i transparència
La «manca d’iniciatives» i de «projecte» que el president del grup parlamantari mixt atribuïa a un Govern «esgotat» va portar a Pere López a anunciar la propera presentació al Consell de tres propostes de llei: sobre emprenedoria, a favor de la rebaixa dels anys de residència per accedir a la nacionalitat i per la transparència. La falta d’aquest darrer factor en l’afer BPA portava a Pérez a acusar el Govern d’«ocultar molta informació» i seguir una «línia de gestió cada dia més erràtica». Si bé va ressaltar diversos «errors» comesos al llarg de les legislatures encapçalades per Martí –referint-se a les pensions de jubilació, al desinterès vers la cultura i l’esport, a la inexistència d’un «model de competències i transferències»...–, el representant socialdemòcrata va voler fer especial èmfasi en l’ahir anunciada reforma del codi de relacions laborals. Pere López va titllar de «neoconservador» un model que considera encaminat vers la «precarització» i la rebaixa dels salaris. Sobre els sous, d’altra banda, insistia en la necessitat de situar en el 50% del salari mitjà la retribució mensual mínima.
Després de «parlar del maquillatge de comptes» del que segons els consellers del PS peca el Govern, va voler preguntar a Martí com compensarà la davallada en els ingressos de tabac i de l’IGI, qüestió en què va insistir i que no va considerar contestada.
Víctor Naudi: El president suplent del grup mixt defensa pactes d’Estat tant sobre la salut com sobre l’associació a la UE
Víctor Naudi: El president suplent del grup mixt defensa pactes d’Estat tant sobre la salut com sobre l’associació a la UE
El president suplent del grup parlamentari mixt, Víctor Naudi, va defensar ahir dos pactes d’Estat relacionats amb «la salut i la sanitat», d’una banda, i amb la negociació per apropar-se a la Unió Europea, de l’altra. En ambdós punts el representant de Socialdemocràdia i Progrés al Consell va destacar la necessitat d’un «ampli acord» al que s’ha d’arribar, considera, «des de la responsabilitat». Malgrat l’assentiment a l’associació amb la Unió, Naudi va recordar que no es mantindrà de no haver-hi «reciprocitat», requerint informació «prèvia i puntual» tant en aquest aspecte com en l’afer BPA, en la línia de les altres dues formacions. El parlamentari va considerar «un menystenyiment evident al dret de tots» la manca de transparència com igualment denunciava la «falta de respecte» constant per part de Martí vers SDP. El desencadenament de crítiques no va aturar-se aquí: en reiterades ocasions Naudi va parlar de la inactivitat del Govern durant la darrera legislatura, així com en la vigent, i va lamentar que en tot aquest temps no hi hagi hagut «creixement, ni diversificació de l’economia», així com tampoc una reactivació «dels sectors tradicionals». Va anar més enllà tot afirmant que a més del perill en què es troba la «cohesió social», l’endeutament de l’Estat va a l’alça, situant-se, segons va recordar, en més de 920 milions d’euros.
Ladislau Baró: El president del grup del color del Govern insta Martí a abordar la reforma integral de la funció pública
Ladislau Baró: El president del grup del color del Govern insta Martí a abordar la reforma integral de la funció pública
Al llarg d’una intervenció que evidenciava el suport del grup parlamentari demòcrata a un executiu dirigit pel seu mateix color polític, el conseller general Ladislau Baró va voler instar el Govern a «abordar» la reforma integral de la funció pública «en el termini més breu possible». Més enllà d’aquesta nímia reprimenda perquè «només queda un any per complir amb el mandat d’aquella disposició», la perorata de Baró en el seu torn de reprimenda dirigia les contestacions més vers l’oposició que no pas en replicar el discurs del cap del Govern. De fet, el parlamentari va assegurar pensar que havia sentit un discurs diferent al que havien sentit els altresgrups i haver «viscut una legislatura diferent». Segons Baró, «del discurs d’ahir [dijous per al lector] es poden dir moltes coses» però «tenia molt de contingut».
El president del grup demòcrata va criticar les «veus dissonants» que han sorgit arrel de la crisi de BPA, un afer la gestió del qual «va pel bon camí». També va defensar l’«aposta clara i decidida per l’obertura i la diversificació de l’economia, sense descuidar els sectors tradicionals». Les felicitacions per la gestió econòmica van anar acompanyades per l’asseveració que «la connexió amb Europa i el món ha de permetre que la nostra economia sigui més competitiva», tot ressaltant la tasca que s’està duent a terme.