Els millors partits de la selecció d’aquesta fase, se’ns dubte, són els dos on s’ha trobat davant Gal·les, un equip classificat per a l’Eurocopa. Tot i així finalitza un altre de cop de buit, sense sumar cap punt. El primer i l’últim matx han estat els més destacats. No només pels resultats, sinó també per la imatge. A Cardiff van aguantar tot un primer temps sense encaixar cap gol.
 

Moments delicats els que es van viure d’inici. Al minut quatre Chester i Victor Hugo picaven cap amb cap en un salt al mig del camp que va deixar l’andorrà KO. De seguida es va veure la gravetat de la situació i van sortir les assistències. Van ser vuit minuts de neguit, amb el jugador rebent atencions. Va abandonar el terreny de joc en llitera. Va patir marejos, però al vestidor va parlar i tranquilitzar a qui tenia al voltant.
 

Gabi Riera el substituïa. La situació, evidentment, va refredar els ànims. El conjunt britànic es va anar acostant a porteria, amb Bale com a protagonista. Se’l podia veure en qualsevol lloc del camp. Té llibertat de moviments. Per alguna cosa és l’estrella. Dues accions seves van fregar el gol. 
 

El matx es va tornar a aturar uns minuts al 21, amb la lesió de Robson-Kanu, el que evitava que s’agafés ritme. Per evitar-ho, els gal·lesos van començar a centrar pilotes dins l’àrea. Un intent de rebuig amb el cap de Llovera va estar ben a prop d’acabar dins la porteria. El va fer cap enrera i Pol reaccionava ràpid per enviar l’esfèrica a córner. Bale continuava a la seva. És l’encarregat de servir les faltes, i en una distància semblant a la que va permetre fer el gol de la victòria a l’Estadi Nacional ho va provar, però el xut li sortia massa dèbil i centrat. Vaughan en zona de tres quarts dominava. En una acció centrava cap a Vokes, que rematava i aturava Pol. Gal·les dominava i pressionava, però es trobava amb una Andorra molt ben posicionada, aquest cop sí amb les línies ben juntes i sense permetre que es produíssin excessius patiments. Les centrades ren constants, i els locals saltaven més que ningú. Vokes n’enviava una fora i Ramsey al travesser. La darrera ocasió era de Davies. La selecció havia aguantat tota la primera part.
 

Tota la feina realitzada durant 45 minuts es va trencar en només cinc tornant de la represa. Asley Williams rematava de cap a boca de canó, Pol encertava en rebutjar el cuir cap a un costat, però allí era Ramsey per super-lo amb un xut creuat i obrir el marcador. Gal·les s’havia tret un pes de sobre i així també ho va entendre l’afició. Però sobre el terreny de joc començaven a haver alguns temes pendents entre jugadors. Ramsey va prendre el paper principal que fins llavors tenia Bale. El jugador de l’Arsenal realitzava una jugada personal en la que va anar fent-se espai a mida que encarava porteria, rematant creuat i amb la pilota fregant el pal. Gal·les presentava més verticalitat i Andorra començava a passar-ho més malament.
 

Al minut 70 Òscar Sonejee era substituït per Ayala. Era el seu darrer partit amb la selecció andorrana. Acaba amb 105 internacionalitats a les seves cames. Va posar al braç el braçalet de capità a Lima. Era un moment molt especial cap a ell i l’afició, que no sabia de què anava el tema, el va xiular entenent que perdia temps. Tot i així Sonejee els va aplaudir. Després s’abraçava a Ayala de forma sentida i ja a la banda amb tots i cadascun dels ocupants de la banqueta. Tots els jugadors i el cos tècnic, inclòs Koldo. Pol va estar encertat en una doble ocasió mostrant grans reflexes. Ashley Williams pentinava lleugerament la pilota en el servei d’una falta, el porter rebutjava com podia i Vokes just davant seu rematava de cap i Pol aturava. Tot semblava controlat, però en una jugada per banda dreta de Davies, aquets centrava ras i Bale, esperant amb la canya a punt, superava Pol. Andorra va aconseguir que el partit no fos una festa. Aquesta va arribar amb la que hi havia preparada després d’aquest.