U n fortí. Això és el que és l’Estadi Nacional aquesta temporada per al VPC. Hi acumula ja tres partits i en tots ha sumat triomfs. El darrer, contra el Cazerienne, en un enfrontament on de nou es va complicar la vida ell mateix en la segona part davant un rival inferior quan semblava que tot estava del tot controlat.
 

Josep Maria Simón i el seu encert entre pals estant sent una de les claus en aquest inici de campanya. Al minut 3 materialitzava un cop de càstig, però quatre després en desaprofitava un altre. Just abans de la mitja hora sí que encertava entre els tres pals. Al 33 Edisher Jamrulideze materialitzava un assaig que Simon s’encarregava de transformar. Els francesos no estaven fent gaire cosa, però es van trobar fent quatre minuts després una marca també transformada. A bans del descans Simon encertava amb un altre cop de càstig per arribar al descans 16-7.
 

En començar la segona part el Cazerienne errava una penalitat des del mig del camp. Jamrulidze posava de cara el partit amb un assaig, amb Simon transformant-lo posteriorment. Els gals al 69 també feien una marca transformada i en el tram final van pressionar, utilitzant també el joc subterrani per descentrar al rival. El VPC els va deixar a les portes d’un nou assaig. No van poder passar i es van haver de conformar amb un cop de càstig per posar-se a tir, però ja no va quedar gaire més temps per a que intentessin capgirar el marcador.
 

Després del matx l’entrenador del VPC, Manuel Romo, es mostrava més satisfet del que havia vist en la primera part que no pas en la segona. «Hem tingut un temps ben bo de joc i de fer moure la pilota. Hem mantingut la posició de manera autoritària», indicava el tècnic, que va veure al seu conjunt més ensopit després del descans: «En la segona part pensàvem que tot estava ja fet». Part d’aquesta circumstància es produeix per les batusses que es produeixen, que fa sortir del partit als seus jugadors. «Això ens descentra. No ho sabem fer» i confia en que no tornin a caure en provocacions. Aquest fet comporta que de nou una victòria que està completament encarada, es vegi en perill en alguns instants. «La tònica de moment està sent la de patir fins el final», però veu al seu equip evolucionar en allò que vol extreure dels jugadors. Allò que busca, «s’ha vist en intensitat, velocitat i continuïtat en el joc cap on volem anar». Aquest és el tercer triomf en tres partits a l’Estadi Nacional. Per davant queden dos més consecutius. Assegurar aquests partits és vital, sobretot pensant en els desplaçaments que es realitzaran en la segona volta: «Si vols aspirar a fer alguna cosa has de guanyar a casa, és fonamental».
 

Jamrulidze, autor dels dos assajos andorrans, també destaca la importància de no deixar escapar els partits com a local. «Ens fa tenir més confiança. El primer objectiu és guanyar a casa i després fer-ho també fora». És un element vital per «entrar als play-off». El segon equip del VPC va perdre per 5-29. Paul Alieu toprnava a jugar. Ho feia primer en el segon conjunt i amb el primer sortia a cinc minuts per al final. «Encara em falta ritme. Estic aquí per ajudar l’equip», admetia després del matx. El proper cap de setmana el VPC no juga pel compromís de la selecció, que juga contra Lituània en la Copa Europea de Nacions.