PUBLICITAT

ANDORRA LA VELLA

Ni ales, ni plomes, ni tones d’acer, els nous conquistadors volen amb GPS

Andorra s’interessa per l’era científica i participa en la presentació de nous aparells tècnics d'Andorsoft capaços de vigilar i fer un estudi acurat del terreny des de les alçades

Per ESTEFANIA GRACIA

A l’esquerra, la demostració del dron presentat a la capital del Principat, i a la dreta, una imatge de les vistes extretes de l’Estadi Nacional d’Andorra la Vella fetes pel mateix aparell.
A l’esquerra, la demostració del dron presentat a la capital del Principat, i a la dreta, una imatge de les vistes extretes de l’Estadi Nacional d’Andorra la Vella fetes pel mateix aparell. | TONY LARA
Ja fa temps que el cel va deixar de ser un espai desconegut per l’home i controlat únicament per les aus. I és que com a bons –o no– conquistadors, els humans s’han obstinat des dels seus inicis a captivar i fer-se amos i senyors de tots els espais que puguin abastar, i el cel no en podia ser menys.

I és que des del 1980, any en que va volar per primera vegada un avió pròpiament dit (un aparell creat per Clément Ader i que va aconseguir enlairar-se i volar 50 metres), aquets aparells han evolucionat a grans creus tant en tecnologia com en disseny. Lluny queda així el primer prototip planer que Leonardo da Vinci va desenvolupar amb tanta emoció, sent considerant fins i tot com un boig inventor que no feia més que omplir les seves estances d’estris i aparells indominables.

I saltant-nos així com així sis segles d’història, arribem al dron, tipificat científicament com un vehicle aeri no tripulat. Perquè si construir estructures futuristes i que tempten a l’estabilitat aerodinàmica no era prou, ara han sorgit aquests nous controladors del cel.

Sumant-se a les noves tocologies i intentant que el Principat en formi part d’aquestes, fa unes setmanes Andorsoft va fer a Andorra la Vella la presentació d’IBM i2 i Drones. On es va donar l’oportunitat als representants dels sectors tecnològics, d’ordenament i territori i de serveis policials i de rescat, de veure en plena acció un dron civil amb tecnologia militar.

Tecnologia dron

El dron presentat comptava amb una càmera de fotos i vídeos d’alta definició. Constava d’un angle de gravació de 90º cap amunt i cap avall i una termografia per sensor infraroig. Amb aquestes minúcies tecnològiques, es podria per exemple ampliar o reforçar els serveis de la Policia, les duanes o els Bombers, ja que permet fer seguiments, vigilància i recerca.

Tanmateix, drons d’aquestes característiques permetrien fer una supervisió amb càmera tèrmica i apropaments estratègics. A més de realitzar seguiments d’esdeveniments esportius i vídeos promocionals.

Un altre sector al que podria anar orientat aquesta innovació és a l’arquitectura i la topografia. Oferint una modelització dels terrenys i estructures en 3D. Drons d’aquest tipus també poden aportar un suport per a la construcció, la indústria i les estructures. Així, els impulsors comenten que aquests aparells disposen d’un control de les estructures de difícil accés, d’auditories de les construccions i d’implantació d’antenes GSM, aspectes de reforç pel camp territorial. L’aparell futurista també pot ser interessant pels comuns de les diverses parròquies, per temes de cadastre o per ajudar al desenvolupament urbà.

Els drons funcionen mitjançant la geolocalització de GPS, per tant,el qui controla l’aparell el pot manegar, fer i desfer a través d’una pantalla de control que està connectada amb l’estri volador. D’aquesta manera, el pilot pot marcar per exemple diferents punts (A, B, C, D...) i fer que el dron es mogui per aquests, creant així una ruta constant que es detendrà un cop el controlador així ho ordeni o un cop s’acabi la bateria.

Però tranquils, l’aparell no es deixa caure al vuit com si res quan es queda sense energia amb la possibilitat de caure sobre el cap d’una pobre ànima despistada, sinó que avisa amb temps suficient perquè el responsable ho rebi i doni l’ordre de tornar a la posició inicial, doncs el dron sempre retornarà al punt des d’on ha sortit.

Un aparell amb llicenciatura

Tot i els avantatges que presenten aquests nous aparells, és cert que cal tenir unes llicències específiques i uns permisos reglats per poder comandar aquests tipus de drons. I és que a part d’haver de presentar diversos documents civils com la majoria d’edat o el certificat mèdic de Classe LAP, no són pocs els exàmens i reglamentes que s’han de superar.

Tot i això, cada cop hi ha més centres i escoles d’aviació que promocionen cursos de pilotatge i formacions per obtenir els permisos necessaris per controlar aquests petits soldats. Doncs tenint en compte que aquests aparells són utilitzats per diverses tècniques militars, no qualsevol pot dirigir les petites armes de vigilància i fins i tot de destrucció.

I és que tot i que el model que es va presentar a Andorra la Vella no disposa d’armament ni equipació similar, hi ha països estratègics, com els Estats Units o Rússia, que ja compten amb aquestes tecnologies i els introdueixen com un peó més entre les seves files.

L’origen

L’exemple del dron més antic que es troba és un model que va ser desenvolupat després de la Primera Guerra Mundial, i es van emprar durant la segona per entrenar els operaris dels canons antiaeris i realitzar algunes tàctiques militars. No obstant, no és fins poc més que a finals del segle XX quan veritablement operen els drons mitjançant ràdio control amb totes les característiques d’autonomia. Aquests també es van utilitzar per demostrat el seu gran potencial en diferents escenaris i, especialment en la Guerra del Golf i en la Guerra de Bòsnia.

Comenta aquest article

PUBLICITAT