PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

La Policia i la Justícia animen a denunciar

El 99,9% dels casos que arriben a judici acaben amb una sentència favorable a la víctima

Per ESTHER JOVER MARTIN

La moderadora, Noemí Rodríguez, l’advocada Laura López i el comissari Benjamí Rascagneres, ahir al Consell.
La moderadora, Noemí Rodríguez, l’advocada Laura López i el comissari Benjamí Rascagneres, ahir al Consell. | Emilio Prenas
El primer pas sempre és el més difícil, però les dones víctimes de violència masclista que s’atreveixen a denunciar i a continuar amb el cas fins al final acaben obtenint sentències favorables. L’advocada Laura López, que entre 2010 i 2015 ha estat assessora jurídica de l’Equip d’Atenció Integral a la Dona (EAID) del ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació, va recordar ahir que «el 99,9% dels casos que acaben en judici es resolen amb una sentència a favor de la víctima». Amb tot, López sap que fer el pas no és fàcil.
 
El vestíbul del Consell General va acollir ahir un col·loqui amb la lletrada i el comissari Benjamí Rascagneres sobre la importància de presentar una denúncia. El procés és llarg i exigeix a la víctima mantenir la seva postura i explicar-ho diverses vegades: denúncia a la Policia, instrucció a la Batllia i judici. A més, en els casos de més risc moltes dones han de deixar la llar amb els seus fills. La Llei 1/2015 d’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica estableix que «és el presumpte agressor el que ha d’abandonar la llar», va matisar López. L’advocada va qualificar la Llei «de molt ambiciosa» però va advertir que «s’ha de desplegar».
 
La por, l’estigma, la interiorització de la violència, la dependència econòmica, els fills... Hi ha moltes raons per les quals la majoria de dones no denuncien. Segons l’EAID, el 51% de les dones que atén no presenten denúncia a la Policia. A més, algunes les acaben retirant i tornant amb la parella. Tant López com Rascaganeres van especificar que «no hi ha un perfil ni de víctima ni d’agressor», ja que poden procedir de tots els estaments socials i econòmics i poden haver patit violència a casa o no. El comissari va matisar, però, que la majoria dels agressors «tenen entre 20 i 39 anys».
 
Durant l’extens col·loqui també es va recordar que la majoria de víctimes denuncien quan temen per la seva vida i, aleshores, «ja no es pot fer prevenció, només repressió», va admetre el Policia. Moltes dones han patit violència psicològica, econòmica i social durant anys abans de patir la física, que sol ser el detonant de la denúncia. 
 
López va explicar el cas d’una dona que va atendre i que després d’anys d’humiliacions es va adonar pel que estava passant quan ell va intentar ofegar-la amb un coixí. Sobre la reinserció de l’agressor, un tema que també preveu la Llei però que encara no s’ha desplegat, l’advocada va exposar un cas d’un home que uns dies després de sortir de la presó per haver estat condemnat per maltractaments ja ha seguit la seva víctima. I abans d’ingressar al centre penitenciari havia dit que la mataria.
 
VÍCTIMES COL·LATERALS / La canalla continua sent la víctima col·lateral: en alguns casos també pateix agressions però en molts d’altres el fet de ser testimoni de la violència envers la mare també els converteix en víctimes. López va revelar un cas en què un home separat de la dona per maltractar-la portava cada matí la seva filla, de poc més de 4 anys, a l’escola, i en una setmana l’escola es va adonar que la nena no estava bé: el pare insistia cada dia a la nena que mataria la seva mare.
 
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, va reconèixer des del públic que cada vegada hi ha més homes que es queixen per no poder veure els fills, però el fet s’ha interpretat com una victòria cap als menors i que els batlles retiren la custòdia als pares condemnats per violència domèstica. La consellera d’SDP Sílvia Bonet, exministra de Salut, va advertir que la Llei també estableix l’atenció als menors i «vigilància en les visites que mantenen amb els pares condemnats per violència».
 
Precisament, l’educació i la prevenció són claus per evitar que la infància reprodueixi quan creixi el que ha viscut a casa. Una membre de l’associació Stop Violències, present a l’acte, va explicar que en una xerrada mantinguda amb adolescents es va alarmar «perquè els estereotips d’abans tornen» i va relatar que un noi va assegurar que «si les noies vesteixen com vesteixen no els ha d’estranyar que les violin». El pitjor és que tota l’aula, menys un alumne, va estar d’acord amb l’afirmació. La ministra de Salut i Afers Socials, Rosa Ferrer, va alertar que «s’estan establint protocols i programes per a la infància i joventutu en risc».
 
HOMES AGREDITS / El comissari va voler puntualitzar que també hi ha dones que maltracten els seus companys i que també es detenen dones per aquest motiu. Sense voler, en cap cas, menystenir les agressions que pateixen els homes, una altra representant d’Stop Violències va recordar que «en el cas de les dones es tracta de violència només pel fet de ser dones, per un patriarcat establert i per idees preconcebudes de jerarquia i possessió». La ministra Ferrer va intervenir per matisar que «la majoria de les persones assassinades per violència de gènere són dones». La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, també va voler dir la seva i va voler incidir «en la violència que pateixen les dones i les nenes amb discapacitats».
 
D’altra banda, continuant amb els actes relacionats amb el Dia internacional contra la violència envers les dones (25 de novembre), aquest matí s’ofereix la conferència Com implicar els homes en la prevenció de la violència? Claus per entendre i actuar’, impartida per José Manuel Alonso Varea.
PUBLICITAT