Andorra La Vella
Gairebé 50 anys cuinant amb la mateixa recepta
El Comú d’Andorra la Vella i la Confraria d’Escudellaires celebraran la 47a diada amb un centenars de participants
Una tradició que fa gairebé 50 anys que està en peu. I és que aquest diumenge, cap a les 13.00 hores del migdia a la plaça Guillemó, Andorra la Vella celebrarà la 47a edició de l’Escudella de Sant Antoni. Una jornada culinària que cada any aplega a centenars de ciutadans expectants de poder-se endur tan deliciós menjar en olles, recipients de plàstic, vols o plats mateixos.
Ja que hi ha qui prefereixen degustar l’escudella a casa i qui directament s’emporta els coberts i el material necessari per gaudir del potatge assegut al voltant de les grans olles. O contemplant com n’hi ha d’altres que a les tres de la tarda encara corren amb nerviosisme per anar a buscar la seva ració, si és que en queda.
En aquesta edició, i amb la col·laboració del comú de la capital, es prepararan al voltant d’unes 4.500 racions, segons ha informat el president de la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella, Josep Anton Marquilló. Així mateix, el president ha destacat que la quantitat és «la mateixa que els altres anys, sempre es cuina al voltant d’aquestes racions i aquest any serem uns 100 escudellaires aproximadament els qui prepararem l’Escudella de Sant Antoni d’Andorra la Vella». Tot i això, «al caure en cap de setmana, estarem acompanyats dels nens i els més petits que també ens ajudaran a elaborar l’escudella». Un plat típic i tradicional que cada any segueix la mateixa recepta i que els cuiners andorrans elaboren fil per randa durant cada edició. Tot per oferir el menjar ple de sabor i consistència que cada any esperen els assistents.
Així mateix, un altre dels escudellaires de la capital, Teo Armengol, assegura que l’escudella «no perd mai la tradició», i és que des que es va començar amb la primera edició, «sempre hem seguit els mateixos passos». A més, «tot i que estàs moltes hores cuinant i preparant-ho tot perquè l’escudella surti el millor possible, sempre recompensa veure la satisfacció de la gent que hi participa i que en gaudeix d’aquesta tradició».
Els dos representants coincideixen en afirmar que aquesta és una festa de germanor, «per compartir i animar a la gent». Així mateix, tant Marquilló com Armengol, porten ja molts anys darrera dels fogons quan arriba aquesta festivitat però tots dos recorden com des de ven petits ja frisaven per recollir la seva ració d’escudella.
Un any més, es reviurà així una tradició multisecular que van iniciar una colla d’amics de l’avinguda Meritxell, anomenats Ton, l’any 1969, quan van decidir instal·lar una fogaina davant del restaurant La Truita i oferir a la població un tast d’aquest menjar, precisament el dia de la seva onomàstica. Però l’escudellada és una jornada que es celebra a totes les parròquies del Principat. Cadascuna d’elles amb els seus horaris, cuiners i pautes a seguir. Diferents premisses que al cap i a la fi tenen un mateix objectiu: fer gaudir a la gent d’un menjar tradicional i compartir una diada, perquè no, patrimonial.