Andorra la Vella
Rival de màxim respecte per al MoraBanc
Un dels reptes en aquest curs tan il·lusionant és vèncer un dels grans però tot i el dolç moment del MoraBanc, davant hi haurà un Barça intractable
Quan l’FC Barcelona Lassa i el Reial Madrid es presenten com els rivals de torn, com el pròxim diumenge, l’atenció en el MoraBanc es multiplica. Són d’aquells partits que generen més interès de l’habitual, dos colossos contra els quals no hi ha res a perdre, contra els quals inconscientment es dona per feta la inferioritat i un s’agafa a l’amor al club per somiar amb un triomf.
Aquest any , l’equip blaugrana ha estat el que més espectadors ha aplegat al Poliesportiu i amb diferència (4.630), seguit pel partit Unicef de la setmana passada contra el CAI (4.412), amb preus molt per sota dels habituals, el súper València que continua líder i invicte (4.250) i el Reial Madrid (4.183). A la campanya 2014-2015, només el Guipúscoa (4.774) i el Sevilla (4.409), a final de la fase regular i en plena lluita per la permanència, van millorar els aforaments contra blancs (4.398) i blaugranes (4.370). Està clar que els dos grans de la Lliga Endesa també aixequen una enorme expectació al Principat.
Esportivament són rivals de màxim respecte, com així van valorar ahir Giorgi Shermadini i Caniel Clark. «Tots els seus jugadors són bons, qualsevol d’ells pot fer-te mal, per això és de les millors plantilles d’Europa», va avisar el georgià. «Sempre és una motivació aconseguir un triomf contra un equip com aquest», va apuntar l’anglès, que ja va poder assaborir el triomf contra els dos grans del bàsquet espanyol quan jugava a l’Estudiantes. Ningú més al vestidor pot presumir d’una gesta d’aquest caliu.
El balanç d’enfrontaments del MoraBanc contra el Barça a l’ACB és, com era d’esperar, negatiu i per golejada: 8-2 per als blaugrana. Aquest curs, a casa en la jornada 5, va ser molt superior (66-89), com també ho va ser en els dos partits de 2014-2015 (56-71 a casa, 84-74 fora) i les úniques victòries es remeten a les dues primeres temporades del MoraBanc a l’ACB quan no necessàriament es jugava a casa i fora contra tots els rivals: en la 1992-1993 com a local va imposar-se 86-80 i en la 1993-1994 , a domicili, per 81-97.
DUES DERROTES DELS BLAUGRANA/ Aquest últim és el darrer i únic precedent al Palau Blaugrana contra un Barça que en aquesta campanya només ha perdut a la pista del Baskònia en la jornada 7 i a casa contra el València en el partit que tancava la primera volta. Però Shermadini apel·la a la bona dinàmica del MoraBanc per convertir-se en el tercer equip que supera als de Xavi Pascual: «Serà un partit realment difícil, però hem d’anar allà i ensenyar el nostre bon joc. Si juguem el nostre partit segur que tindrem opcions». Per a Clark, la pressió no serà un afegit per als homes de Peñarroya: «No és més fàcil jugar contra el Barça o el Madrid. Nosaltres anem a intentar guanyar tots els partits, és igual el rival».
Perquè la filosofia és la de pas a pas, mirar no més enllà de diumenge, però l’anglès no amaga que, vist que hi ha un marge de sis partits que hi ha amb la zona de descens, l’objectiu ha de ser més ambiciós: «Sempre et marques unes fites i el play-off pel títol ha de ser una d’elles».
No hi ha cap poció màgica per saber com es pot assaltar el Palau. Shermadini podrà viure un duel almenys prometedor amb Ante Tomic: «Tenen un gran joc interior, amb els millors. Hauré de donar el millor de mi». Clark, també un home de pintura, considera que seria una equivocació centrar les defenses en el sostre croat : «Tenen qualitat a tot arreu, haurem de donar el 100% i jugar amb intensitat els 40 minuts». Tots dos coincideixen que davant hi ha un rival amb un enorme poder físic. «Vigilar les transicions», segons Shermadini, i «jugar com un equip, amb cadascú fent bé el seu rol» són les fórmules bàsiques per tornar amb el tresor en aquest repte en majúscules. I que l’equip que més punts anota en la Lliga Endesa no tingui el seu dia.