PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Mateix balanç que la temporada passada però sensacions diferents

A la segona volta el MoraBanc suma només quatre victòries i deixa una imatge lluny del que pretenia

Per JOAN JOSEP BLASCO

Els jugadors s’acomiaden de l’afició després de sumar una derrota al Poliesportiu d’Andorra.
Els jugadors s’acomiaden de l’afició després de sumar una derrota al Poliesportiu d’Andorra. | Tony Lara
La segona temporada del BC MoraBanc Andorra a la Lliga Endesa iguala en el balanç general a la primera, però el desenvolupament al llarg dels mesos ha estat força diferent. El curs passat, sent debutant, va costar assegurar-se la permanència i només a falta de tres jornades es va poder garantir. En la fase regular que acaba de concloure, aquesta era una fita que en el primer tram ja es veia que no seria una problema, però per arribar a cotes més elevades s’ha necessitat quelcom més que no s’ha pogut assumir. A més, la imatge mostrada per l’equip en alguns partits no va ser l’adequada, el que va comportar una sèrie de derrotes.
 
La temporada començava de forma esperançadora, però l’equip va anar de més a menys a mida que es van anar completant els mesos i les jornades. El rendiment va ser completament oposat al d’un any enrera, quan va costar assegurar la permanència. En aquella ocasió va sumar només cinc victòries a la primera volta, però en la segona va remuntar per adjudicar-se’n 7. En canvi, aquesta campanya els vuit triomfs al primer tram no van tenir continuïtat al segon, acumulant-ne només quatre. Si més no aquest curs va permetre pujar les expectatives, ja que fins a la darrera jornada de la primera volta es va lluitar per obtenir la classificació per a la Copa del Rei. S’havia de produir una carambola, però les possibilitats hi eren. Tot estava en joc a la pista del Laboral Kutxa Baskònia i qui va vèncer van ser els bascos, desfent qualsevol opció de ser a la Corunya.
 
Tot l’esforç que es va emprar no va servir per poder mantenir el nivell, i la davallada va ser constant, perdent fins i tot en partits a casa que es podrien haver tirat endavant. Els play-off ja ben aviat es van allunyar i l’equip va anar perdent llocs a la classificació fins a finalitzar a la catorzena plaça final a la lliga regular, la mateixa posició exacta que un any enrera. A les últimes quatre jornades es van sumar derrotes i al darrer matx al poliesportiu d’Andorra, contra el Río Natura Monbus Obradoiro, es van sentir xiulets del públic contra la plantilla, considerant que no s’estava fent el que s’esperava d’ells. Ni el bon moment de Shermadini va servir per sumar alguna victòria més. Aquest tram final comporta que per part de l’afició hagi acabat amb una sensació pitjor que el curs anterior, tot i acabar amb el mateix balanç. Ni els avisos que es van realitzar al llarg del curs des de la directiva i la direcció general van servir per capgirar la situació.
 
Shermadini, el més destacat / En números, el MoraBanc finalitza amb dotze partits guanyats i 22 perduts. En quant a punts, n’ha fet i rebut més que la campanya passada. Passa dels 2.549 als 2.744 anotats, i dels 2.615 als 2.827 rebuts. En estadístiques globals, el MoraBanc finalitza com el setè millor atac de l’ACB, però ser la quarta pitjor defensa provoca que els seus resultats no hagin estat millors. A nivell individual, Shermadini és qui més ha destacat, sobretot en la part final, arribant a ser en dues jornades consecutives el més valorat, tot i que només va ser MVP en la primera perquè en el segon el MoraBanc va perdre. És el cinquè jugador amb millor valoració acumulada, amb una mitjana de 16,9 per matx. Dejan Musli, de l’ICL Manresa, és primer d’aquest rànquing amb 19,7. En anotació ocupa el dotzè lloc de la temporada amb 13,1, pels 17,2 que manté Darius Adams (Laboral Kutxa). En l’apartat de rebots el georgià és novè amb 6,09, el mateix lloc que ocupa entre els taponadors, amb 0,74.
 
Un cop finalitzada la temporada i un breu període de reflexió, el club començarà a plantejar el pròxim projecte. Primer de tot serà tancar l’ocupant la banqueta, amb la renovació o no de Joan Peñarroya. Després, la plantilla. Des de la renovació de jugadors importants, fins a prescindir dels serveis d’altres que no han donat a la pista el que s’esperava d’ells.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT