Si alguna cosa està fent el Govern d’Antoni Martí és envoltar-se de persones i institucions que puguin transmetre missatges positius sobre les seves polítiques. Es tracta de fer un bon treball de diplomàcia. En aquest sentit, l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Michel Camdessus, va lloar ahir el treball fet per l’Executiu andorrà en el marc de la 27a Trobada Empresarial al Pirineu celebrada a la Seu d’Urgell. Precisament Camdessus feia una dècada era qui comminava els diferents governs andorrans a prendre mesures per millorar la seva adaptació al seu entorn amb diferents polítiques econòmiques, fins i tot amb fortes crítiques davant d’una situació d’estancament que necessitava una reacció. Les mesures implementades pels governs successius, incloent per això les dutes a terme per les dues legislatures de l’Executiu de Martí, han portat a una situació molt més adaptada als temps actuals.
 

El cap de Govern va defensar ahir les reformes que s’han dut a terme al país en els darrers anys, especialment pel que fa a l’obertura econòmica i l’homologació. Martí va recordar allò que recomanava l’informe fet per l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Michel Camdessus. I, en aquest sentit, aquest va posar en relleu «la formidable determinació i valentia» a l’hora d’escollir l’obertura renunciant, segons va dir, «a l’immobilisme i el proteccionisme letal». 
 

En declaracions posteriors, l’exdirector gerent de l’FMI va destacar que Andorra el 2004-2005 estava en una «cruïlla» i que podia prendre dues direccions: el risc de fer canvis o quedar-se «en el sistema d’excepcions que feia d’ella alguna cosa com un paradís fiscal de mala fama» i, va remarcar, ha de continuar el camí iniciat, tant per l’homologació internacional com l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

 

Des de l’informe de Camdessus fins ara / En la Trobada Empresarial dels Pirineus celebrada durant els últims dos dies a la Seu d’Urgell, Martí va fer durant la seva intervenció un ampli resum de la feina feta des del 2005, quan Camdessus va fer el seu informe en què «recomanava abandonar les excepcions i caminar cap a l’exemplaritat» i, va afegir, el procés seguit per Andorra els darrers anys és «exemplar». De fet, va concloure que és un «clar exemple dels beneficis de passar del tancament a l’obertura, de l’aïllament a la cooperació i del proteccionisme a la competitivitat». 

Quant als dubtes que poden significar l’intercanvi automàtic d’informació que serà efectiu a partir del 2018 en base a dades del 2017, el cap de Govern va manifestar que aquest escenari «ja no espanta» ja que «els bancs i les empreses han vist que el camí de l’homologació i de l’obertura és el bon camí».
 

Així, Martí va remarcar que «els bancs andorrans tenen un gran futur en una Andorra que serà, de ben segur, una plataforma de serveis financers internacionals, plenament integrada en el seu entorn europeu». A més a més, i pel que fa a la resta de sectors, va destacar que Andorra serà «un indret ideal per a l’exportació de serveis i la posada en marxa de projectes empresarials innovadors i d’alt valor afegit».
 

A l’últim, Martí va remarcar que el Principat s’allunya dels tòpics que sovint s’hi relacionen i que en canvi és un país «obert i competitiu». I pionera en certes qüestions, com per exemple, en l’aplicació en la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) de la directiva europea que té per objectiu, va dir, evitar que les crisis bancàries les paguin «sempre els mateixos: és a dir, els contribuents». Així, va remarcar que és l’exemple que «un país petit amb una plaça financera petita se’n pot sortir si actua amb decisió i fa la feina ben feta».
 

La xerrada de Camdessus / D’altra banda, en la seva ponència, l’exdirector gerent de l’FMI, Michel Camdessus ha destacat que hi ha unes tendències que han de marcar el futur. Així, una serà la demografia, que provocarà un autèntic desafiament migratori, «més agut», segons va assegurar, que el que s’està vivint en l’actualitat. 
 

Altra tendència serà el fet que vivirem «hiperconnectats però solitaris si l’individualisme guanya terreny». També creu que el sentit ecològic s’afiançarà  com també la igualtat entre homes i dones. També que el món continuarà creixent i que hi haurà una allau de migració urbana. 
 

També va remarcar que continuarà la globalització del comerç internacional i de les finances, amb mercats financers més globals, la qual cosa creu que és una oportunitat. També va destacar que hi haurà un augment de la classe mitjana que serà una «força per al desenvolupament econòmic i social». Això, però, també posarà en «competència intensa» els recursos naturals finits i més països gaudiran dels nivells de vida que es gaudeixen ara a Europa del sud. 
 

Hi haurà avenços i innovacions tecnològiques que també comporten amenaces com el de voler crear «un home diferent». A més, creu que es donarà un canvi «tectònic» del poder econòmic mundial, que es desplaçarà de l’oest a l’est i una expansió «probable» del fonamentalisme. Camdessus va dir que és essencial que es doni «prioritat absoluta» a la dedicació cap als infants i construir ciutats dignes i reformar els organismes mundials per fer-los contemporanis del seu temps. «Moltes coses», va remarcar, «estan a les nostres mans».   

A l’últim, i pel que fa a la possible sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, va dir que creu que seria negativa.