PUBLICITAT

sant julia de lòria

Sant Julià vol abaixar el seu deute a força d’apujar els impostos

La corporació aprova un pressupost per al 2016 amb què es preveu ingressar 400.000 euros en taxes

Per marisa da costa

Sant Julià, amb l’abstenció de la minoria, va aprovar ahir els pressupostos, amb més de mig any de retard.
Sant Julià, amb l’abstenció de la minoria, va aprovar ahir els pressupostos, amb més de mig any de retard. | AnA/ m.t.
«Estem a 23,213 milions d’endeutament», només «a 60.000 euros del límit». Aquesta «llosa que ens pesa a sobre» és l’argument amb què el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Vila, justifica que «només podem baixar despeses, no fer inversions i augmentar els ingressos, no podem fer res més». La corporació va aprovar ahir uns pressupostos per al 2016 amb què preveu abaixar el deute als 22,7 milions d’euros, un objectiu que els lauredians contribuiran amb 300.000 euros provinents de l’augment –en un 30%– de la taxa d’higiene i enllumenat de la parròquia. 
 
El Comú de Sant Julià de Lòria, amb sis mesos de retard, va donar ahir el vistiplau a uns comptes per al 2016 encarats a «allunyar» el deute de la parròquia del sostre permès legalment. Reconeixent la «impopularitat» de la mesura però vista la situació, Vila va anunciar un «augment» d’impostos directes i indirectes amb què s’espera recaptar aproximadament 400.000 euros. 
 
Una part dels ingressos provindran directament del ciutadà, que veurà pujar l’impost d’higiene i enllumenat de 45 a 58 euros anuals, mesura que es complementarà amb la disminució del cost en aquest concepte d’un milió a 800.000 euros «mantenint el servei», segons va asseverar el mandatari de Laurèdia en Comú.
 
D’altra banda, també «els comerços col·laboraran amb l’administració pública», va dir Vila, que va enumerar el seguit de sectors que es veuran afectats per l’increment de l’impost de radicació. Així, per exemple, la banca passa de 61 a 89 euros el metre quadrat i 4,7 euros haurà de pagar per metre quadrat l’àmbit del tabac, que fins ara aportava 2,75 euros. D’aquesta manera, el ciutadà aportarà uns 125.000 euros als que els privats sumaran aproximadament 300.000. Amb tot, Sant Julià espera haver percebut uns 12,7 milions en tancar l’exercici en vigor.
 
També el capítol de despeses s’ha vist aflaquit en els números per al 2016, amb la pressió afegida del Tribunal de Comptes, que exigeix una rebaixa del 3,3% en aquest concepte. Aquesta condició porta el comú a reduir de 13 a 10,9 milions un apartat que únicament dedicarà a inversió 500.000 euros, destinats a «reposició» i al manteniment del poble.
 
Abstenció de la minoria / Joan Albert Farré, conseller de la minoria, no va manifestar-se en contra d’un ascens en els impostos que va reconèixer probablement «necessaris», en no haver pogut participar de l’elaboració dels números. Aquesta va ser precisament la causa per la qual la representació d’Unió Laurediana a la corporació va abstenir-se en el moment de la votació. Segons va explicar Farré, l’oposició no va tenir l’«oportunitat» de contribuir en les comissions executores dels comptes malgrat presentar la voluntat d’ajudar.
 
Comptes del 2015 / La causa que el pressupost d’enguany i les previsions a tres anys vista arribin amb mesos de retard recau en la negativa de la majoria a tancar els comptes de 2015 sense, abans, auditar les tres societats en què participa accionarialment. Un cop arribats els informes i validat el seu contingut, l’Administració local va sotmetre l’execució dels comptes de 2015 a aprovació ahir malgrat aquesta no tingui validesa: «Fins que el Tribunal de Comptes no lliuri la seva auditoria sobre el comú no es ratificaran els comptes». 
 
Vila ignora quan arribarà l’anàlisi de la corporació per part de l’autoritat de control. Per contra, va esperar que l’auditoria arribi «aviat» i es va mostrar confiat que els seus resultats seran positius pels nombrosos filtres a què s’ha sotmès la clausura de les xifres del darrer exercici, marcat per un deute de 23,2 milions d’euros.
 
Societats participades / Les auditories de Camprabassa, Sasectur i l’escola bressol pública de Sant Julià apunta a unes pèrdues de 2,4 milions. Només l’explotadora de Naturlandia va acumular 1,7 milions durant el 2015 que van fer augmentar el total fins els 11. De la seva banda, Sasectur i llar d’infants tenen pèrdues, respectivament, de 404.000 i 321.600 euros. Ambdues han vist incrementat el seu capital, mesura que s’ha pres per tal que no violin l’article 85.5 de la Llei de societats anònimes. No s’ampliarà, però, la de Camprabassa, que ja la va rebre l’any passat.
 
Des del Govern, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va descartar també la tarda d’ahir que es contempli una partida en el pressupost de 2017 per a Sant Julià. El titular, a més d’indicar que la corporació no ho ha demanat, va apuntar les dificultats que comportaria destinar diners a una parròquia: «S’hauria de justificar molt bé», va incidir. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT