Escaldes-Engordany
El València passa per sobre un MoraBanc faltat de competitivitat
L’equip de Peñarroya torna a demostrar que necessita rodatge per enfrontar-se a un dels grans de l’ACB
Segon desplaçament i segona derrota. Els dos primers compromisos a domicili del BC MoraBanc Andorra eren complicats, i així queda demostrat en ambdues ocasions. La falta de solidesa al llarg dels quaranta minuts permet al rival escapar-se i l’equip es troba sense arguments per poder contrarestar-ho. La connexió georgiana no és suficient. El València Basket va passar per sobre per acabar imposant-se per una diferència que fa mal, de 26 punts.
En la prèvia Joan Peñarroya remarcava que en les últimes dues temporades el seu conjunt va realitzar bons partits a la Fonteta, però sense arribar a guanyar. Volia mostrar el mateix grau de competitivitat però canviant el resultat. No va aconseguir ni una cosa ni l’altra, fent palès que aquestes alçades de la temporada el MoraBanc no està preparat per a jugar de tu a tu amb els grans, com ja va quedar demostrat a Vitòria. No aguanta el ritme tots els minuts. Amb el pas de les setmanes provarà de progressar per estar al nivell de les circumstàncies. De bon començament es va comprovar a la capital del Turia que hi havia quelcom que no funcionava, perquè l’equip va trigar més de tres minuts en anotar. Nacho Martín trencava la sequera. Les errades en el tir, esgotar el temps d’atac i personal ofensives n’eren els culpables.
El València, però, tampoc no es mostrava com un portent a l’hora d’anotar. Dubljevic era qui tirava del carro, i va ser un autèntic mal de cap durant tot l’enfrontament. Acompanyat de Rafa Martínez i Oriola van castigar la cistella andorrana. Shermadini cometia passes en dues ocasions, i entremig les protestes de Peñarroya van comportar l’avís dels àrbitres. No li perdonarien la seva persistència en les queixes, com més tard es faria manifest. Un altre problema existent era la incapacitat per tancar el rebot defensiu, que permetia als locals tenir segons opcions de llançament. Tot i així, el primer quart finalitzava 16-10. La situació al marcador no era tan dolenta.
Burjanadze va tornar a demostrar un cop més que en troba en plenitud de condicions i que l’adaptació a la Lliga Endesa ha estat ràpida. Els seus punts permetien al MoraBanc estar en distàncies assumibles, així com Walker amb aparicions puntuals. La falta de contundència en el rebot condicionava, iguañ que els punts de Sato, Rafa Martínez i Kravtsov, que debutava. Els valencians van superar la barrera dels 10 punts i els del Principat van aconseguir rebaixar-la, però finalment s’anava al descans 38-27 després d’una pèrdua d’Albicy.
El tercer quart va tornar a ser decisiu. La sortida de Van Rossom, que fins llavors no havia jugat, va ser efectiva per als interessos de Pedro Martínez. Cinc punts consecutius andorrans feien pensar en poder baixar dels 10 punts, però una tècnica a Peñarroya, que ja havia estat avisat, va tallar la possible reacció. Dubljevic continuava fent mal sota la cistella i tot i que Shermadini despertava, no era suficient. El pivot montenegrí continuava engrandint la seva estadística anotadora, amb Rafa Martínez i Oriola sumant-se a la festa. El període acabava 59-42, amb un parcial de 10-2.
El partit estava completament coll amunt. Es feia complicat continuar perquè res feia presagiar que hi hauria un canvi de tendència. Tot al contrari. Les diferències es van anar ampliant. Oriola ho encertava tot, igual que Rafa Martínez. Ja no era assumible capgirar el marcador. Quedava extremadament llunyà amb més de vint de diferència, però sí reduir-lo per acabar amb una sensació que no fos tant dolenta, almenys en el que a resultat concerneix. Però ni un triple amb tir lliure addicional d’Albicy va permetre variar la tendència, perquè els jugadors catalans del València seguien amb un encert quasi ple. No hi havia manera de pasar-los fre. Antetokunmpo va tornar a demostrar la seva falta d’adaptació a la Lliga Endesa i el seu rendiment comença a ser preocupant. Va aprofitar per maquillar els seus números una mica anotat tres punts, els únics del partit. Els darrers minuts, amb tot perdut, Peñarroya feia sortir a pista a Colom, i més tard per a que jugués el darrer minut a Maric, que d’aquesta manera debutava a l’ACB. El bosnià havia estat convocat per l’absència d’Stevic per lesió. La darrera cistella d’Oriola permetia als locals obtenir la màxima diferència del matx, amb el que acabaria l’enfrontament. El MoraBanc torna del segon desplaçament de la temporoada amb males sensacions. Toca fer anàlisi de tot el que no es va fer correctament.
Peñarroya: «El València ha estat superior en tot»
Força decebut del que havia vist a la pista es mostrava el tècnic. Tenia «poc a valorar. És un partit en el què vens a jugar a València contra un rival que ja és millor que tu i si no estàs al seu nivell d’agressivitat, d’intensitat en l’u per u, tens poques opcions». Considera que «el València ha estat superior en tot, des del cos tècnic a l’últim jugador de l’equip. Espero que ens hagin donat una bona lliçó i que ens serveixi per a pròxims partits. Té poca història. Han dominat el ritme de partit, tant ofensiu com defensiu. No ens han deixat atacar bé i tenim moltes pèrdues però, m’atreviria a dir, que tampoc són lògiques d’estar passant-se la pilota». En pren bona nota d’allò que no vol que passi, perquè «hem tingut zero opcions no de guanyar, sinó de competir, que és el que ens ha de preocupar més».