D’origen alemany però amb una vida afermada a Catalunya des de ven petita. Waltraud Maczassek assegura que no podria viure sense la pintura, i és que segons afirma la mateixa, per a ella «és gairebé una necessitat» i una via d’escapament que li permet expressar el que sent, «perquè a vegades no trobes les paraules per a fer-ho». 
 

Maczassek ha estudiat Belles Arts a Barcelona, des d’on ha pogut créixer com a artista i des d’on ha anat creant arrels en el món del pinzell. El seu recorregut és força ampli, i ara podem trobar part de les seves obres a la Galeria d’Art Pilar Riberaygua, que fins el proper 12 de desembre exposa algunes de les seves creacions més transcendentals. 
 

Però aquesta no és la primera vegada què la pintora transporta el seu art al Principat. I és que ja vam poder veure un dels seus quadres durant l’exposició que va realitzar el Govern per homenatjar a l’escriptor català Manuel Vázquez Montalbán.

Micro i macro 

 

Maczassek ha passat per diferents etapes artístiques. «A Alemanya vaig començar fent obres abstractes, però quan vaig arribar a Espanya el meu art va canviar. Hem vaig trobar amb una època més retro, llavors vaig començar a pintar paisatges i quadres més figuratius», destaca l’artista. A més, puntualitza que aquest darrer estil «segurament no hauria estat tant acceptat a Alemanya». 

Després de l’etapa retro, Maczassek assegura que va voler fer una pintura més lliure, «volia expressar-me d’una altra forma, i amb el bagatge que ja tenia, creia que era possible». D’aquí va sorgir l’interès pels microorganismes i el macrocosmos.
 

Precisament, l’exposició que es mostra aquest dies a la galeria d’Andorra la Vella tracta sobre aquesta darrera etapa de l’artista. Ja que recull un seguit d’obres que evoquen «a les cèl·lules, al que portem dins del nostre cos i al cosmos que ens envolta», remarca Maczassek. Doncs un fet que fascina a l’artista és «com funciona el nostre cos humà i com encaixa, és tracta d’un joc de diferents òrgans i cèl·lules». A banda, la pintora reconeix que en aquestes darreres obres s’ha ajudat dels llibres de medicina de la seva filla, que és metgessa. Amb tot, Maczassek es planteja l’existència i construeix un discurs al voltant de l’evolució i el creixement de l’ésser humà.

Un art que no emet / L’artista també pinta paisatges, però no es depara en els detalls. «Jo no hem fixo en un arbre o en un element del paisatge. Pinto el que hem transmet l’escena: soledat, proximitat...», remarca Maczassek. 

D’aquesta manera, l’artista composa un quadre expressiu, on potser no es dissipen els detalls més ínfims del paisatge, però on sí es pot arribar a trobar una emoció. Relacionat amb aquest fet de transmetre a traves de les pinzellades, 
 

Maczassek assegura que avui dia es fa un art conceptual força buit, «que ja no apel·la als sentits». «Casi es necessita un manual d’instruccions per a desxifra aquest art», matisa l’artista. A més, assegura que precisament la seva pintura defuig completament d’aquesta buidor, «jo sempre pinto el que porto dins, m’expresso amb els meus quadres». 

Amb tot, i al parer de diversos crítics que han pogut veure d’aprop les obres pictòriques de Maczassek, es denota que en la majoria de pintures de l’artista es mostra una «serenor» que fins i tot evoca a l’«espiritualitat, però sense arribar mai a la religiositat».