MONTFERRER-CASTELLBÒ
L’aeroport prova un sistema per rebre vols tot i la meteorologia
Un equip realitza operacions d’aproximacions instrumentals basades en la tecnologia GPS
Els panells de la terminal 2 de l’aeroport de Madrid-Barajas Adolfo Suárez anunciaven ahir al matí la sortida, a les 9.30 hores, d’un vol amb destinació l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. El giny va aterrar a la infraestructura situada al municipi de Montferrer-Castellbò (Alt Urgell) a les 11.30 hores. L’avió, però, no duia passatgers, sinó que traslladava la tripulació i l’equip tècnic que havia de provar les operacions amb aproximacions instrumentals, una tecnologia essencial per implantar línies regulars de vols comercials i per la qual cal l’autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn de l’Estat espanyol.
Les operacions de vols guiats instrumentalment han de permetre que més companyies aèries estiguin interessades en operar a l’aeroport alturgellenc. Els estudis s’han encarregat a l’enginyer aeroespacial Luís Pérez, de la Universitat Politècnica de Madrid. Pérez va explicar ahir que, actualment, l’aeroport Andorra-La Seu té característiques «d’aeroport visual, i a Espanya no hi ha molta experiència d’operar en pistes visuals. El que hem fet és dissenyar procediments instrumentals basats en GPS, GNSS en anglès». L’expert va afegir que utilitzant «el GPS com a sensor de navegació, intentarem utilitzar les eines d’aproximació instrumental en aquest aeroport». La tecnologia GNSS s’ha d’implantar a tots els aeroports espanyols, que van molt endarrerits: per ara, només n’hi ha a Màlaga i a Santander.
A Espanya, no hi ha cap aeroport amb aproximacions instrumentals que no tingui ajudes convencionals, i la particularitat de la infraestructura catalanoandorrana és que no disposa del suport convencional, per tant, seria «el primer aeroport amb aproximacions instrumental sense ajudes tradicionals». Per a Pérez no és impossible, només cal posar «les mesures de mitigació en cas de pèrdua del senyal GPS». Tot i que per als aeroports espanyols seria novedós, no ho és per a d’altres aeroports repartits pel món. La característica principal del d’Andorra-la Seu és que té «un pendent major de l’habitual. El normal de pendent de descens en final és de fins a 3,5 graus, i aquí és de 4,5 graus, el que significa més velocitat vertical en el descens».
El problema pot raure en cas de mal temps, ja que el pilot hauria de suspendre l’aterratge i «la maniobra de descens frustrada és més complicada perquè la velocitat vertical és més alta». Pérez va revelar que aquesta situació «espanta» a l’AESA i, per això, l’equip vol demostrar que «són operacions que poden fer certs avions, entre ells aquest». Les proves realitzades ahir a l’aeroport amb un avió ATR 72-500, amb capacitat per a uns 70 passatgers, han de verificar que el pendent és «assumible». «A London City els avions baixen amb un pendent de 5,5 graus», va subratllar l’enginyer.
Els informes favorables de les proves amb aproximacions instrumentals han de convèncer AESA que autoritzi les operacions, el que beneficiarà l’activitat comercial de l’aeroport, ja que les aproximacions instrumentals aporten «regularitat» i «independència respecte la meteorologia». Un avantatge de l’aeroport pirinenc és que «la massa de núvols es troba a 5.000-5.500 peus, i amb els sistemes d’aproximació instrumental podem baixar per sota dels núvols i després ja fer un aterratge visual», va especificar Pérez. Actualment, amb mal temps les operacions d’aterratge s’han de suspendre ja que només es pot arribar amb operacions visuals.
Per la part andorrana, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va explicar que les operacions d’ahir són «un pas més fet pel Govern juntament amb Aeroports de Catalunya per fer possible que l’aeroport pugui rebre vols de viatgers de cara al 2018». Amb tot, va advertir que els processos són «llargs i complicats» i que al 2018 l’aeroport pot estar preparat per rebre els vols, però falta l’autorització d’AESA per instal·lar la instrumentalització GPS».
Les operacions de vols guiats instrumentalment han de permetre que més companyies aèries estiguin interessades en operar a l’aeroport alturgellenc. Els estudis s’han encarregat a l’enginyer aeroespacial Luís Pérez, de la Universitat Politècnica de Madrid. Pérez va explicar ahir que, actualment, l’aeroport Andorra-La Seu té característiques «d’aeroport visual, i a Espanya no hi ha molta experiència d’operar en pistes visuals. El que hem fet és dissenyar procediments instrumentals basats en GPS, GNSS en anglès». L’expert va afegir que utilitzant «el GPS com a sensor de navegació, intentarem utilitzar les eines d’aproximació instrumental en aquest aeroport». La tecnologia GNSS s’ha d’implantar a tots els aeroports espanyols, que van molt endarrerits: per ara, només n’hi ha a Màlaga i a Santander.
A Espanya, no hi ha cap aeroport amb aproximacions instrumentals que no tingui ajudes convencionals, i la particularitat de la infraestructura catalanoandorrana és que no disposa del suport convencional, per tant, seria «el primer aeroport amb aproximacions instrumental sense ajudes tradicionals». Per a Pérez no és impossible, només cal posar «les mesures de mitigació en cas de pèrdua del senyal GPS». Tot i que per als aeroports espanyols seria novedós, no ho és per a d’altres aeroports repartits pel món. La característica principal del d’Andorra-la Seu és que té «un pendent major de l’habitual. El normal de pendent de descens en final és de fins a 3,5 graus, i aquí és de 4,5 graus, el que significa més velocitat vertical en el descens».
El problema pot raure en cas de mal temps, ja que el pilot hauria de suspendre l’aterratge i «la maniobra de descens frustrada és més complicada perquè la velocitat vertical és més alta». Pérez va revelar que aquesta situació «espanta» a l’AESA i, per això, l’equip vol demostrar que «són operacions que poden fer certs avions, entre ells aquest». Les proves realitzades ahir a l’aeroport amb un avió ATR 72-500, amb capacitat per a uns 70 passatgers, han de verificar que el pendent és «assumible». «A London City els avions baixen amb un pendent de 5,5 graus», va subratllar l’enginyer.
Els informes favorables de les proves amb aproximacions instrumentals han de convèncer AESA que autoritzi les operacions, el que beneficiarà l’activitat comercial de l’aeroport, ja que les aproximacions instrumentals aporten «regularitat» i «independència respecte la meteorologia». Un avantatge de l’aeroport pirinenc és que «la massa de núvols es troba a 5.000-5.500 peus, i amb els sistemes d’aproximació instrumental podem baixar per sota dels núvols i després ja fer un aterratge visual», va especificar Pérez. Actualment, amb mal temps les operacions d’aterratge s’han de suspendre ja que només es pot arribar amb operacions visuals.
Per la part andorrana, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va explicar que les operacions d’ahir són «un pas més fet pel Govern juntament amb Aeroports de Catalunya per fer possible que l’aeroport pugui rebre vols de viatgers de cara al 2018». Amb tot, va advertir que els processos són «llargs i complicats» i que al 2018 l’aeroport pot estar preparat per rebre els vols, però falta l’autorització d’AESA per instal·lar la instrumentalització GPS».