La fiscalia va demanar ahir al Tribunal de Corts decomissar uns 300.000 euros que, suposadament, vindrien del narcotràfic de cocaïna i d’un grup que va operar a Espanya als anys 90. Aquests diners estan repartits en dos comptes en un dels quals hi hauria 225.000 euros i en un altre 75.000 que pertanyen a dos homes diferents, de nacionalitat espanyola. El propietari del primer compte va morir el 2007 i la defensa del segon va negar que el seu client tingués qualsevol relació amb el narcotràfic.
 

Un policia que va intervenir ahir en l’audiència va explicar que l’origen dels diners s’ha d’emmarcar als anys 90, que era el moment més àlgid dels grans càrtels de la cocaïna de Medellín i Cali, a Colòmbia. El titular d’un dels comptes és Miguel Bernabé Samper que va ser detingut a Espanya el 2000 per facilitar el trànsit dels diners del narcotràfic d’Europa a Amèrica. L’altre és un amic seu de tota la vida, que ahir va comparèixer com acusat al Tribunal de Corts. En concret, Samper tenia amb la seva dona i el seu cunyat, un narcotraficant colombià, una empresa de canvi de divises.  El grup operava al Regne Unit i Espanya i el que feien era que els diners que obtenien amb divisa local i de la venda de cocaïna, els canviaven a dòlars i els enviaven a Colòmbia i els Estats Units, on estaven els responsables del càrtel. 

Els problemes per a aquest grup van començar quan el germà del gerent de la companyia de divises, que també tenia poders en l’empresa, va ser detingut el novembre del 1998 en una operació amb 38 persones més i amb 300 quilograms de cocaïna. Un mes més tard, Samper i el seu amic van obrir un compte cada un a Andorra. En poc temps, els dos van posar en els seus dipòsits 40 milions de pessetes (uns 240.400 euros). A més, Samper va ingressar deu milions més (uns 60.000 euros) en el compte de l’amic al Principat. Totes les operacions es van efectuar en poc menys d’un any. 

La detenció del germà del gerent va portar al Banc d’Espanya a investigar l’empresa de canvi de divises i va concloure que tenia vinculacions amb el narcotràfic, per la qual cosa la va tancar i li va retirar els permisos per operar. En aquest context, Samper va intentar obrir una altra companyia amb el mateix negoci i va posar com a un dels seus titulars l’acusat.  

Segons va explicar el fiscal, el volum de diners que generava aquest negoci era tan elevat que constantment necessitaven noves empreses i testaferros per blanquejar l’efectiu. Aquí entra la figura d’un dels detinguts en l’operació de l’any 2000, Domenech Tarruella, un exbancari que coneixia a la perfecció la llei fiscal i, per tant, ajudava els narcotraficants a blanquejar els seus diners. Tarruella és qui va assistir a Samper i el seu amic a l’hora d’obrir un compte a Andorra. 

Samper, tot i ser detingut el 2000, va sortir provisionalment de la presó, moment en el qual va aprofitar per escapar de la justícia espanyola. Finalment, va aparèixer mort el 2007 a Colòmbia per causes que es desconeixen. En el cas del seu compte, el fiscal demana que es decomissi els 225.000 euros que anirien a parar a mans de l’Estat andorrà. Actualment, l’hereva dels diners és la seva dona, que no va comparèixer ahir en el judici, tot i que va ser citada per la justícia, tal com va aparèixer publicat en el BOPA a mitjans d’abril. La defensa, però, al·lega que en el cas que hi hagi delicte i que els diners vinguin del narcotràfic, aquest hauria prescrit, ja que l’aute de processament es va dictar al 2012, 13 anys després de l’apertura del compte bancari i no els deu que marca la legislació andorrana. El fiscal, però, va exposar que tot i no obrir l’aute, s’estava investigant l’origen del compte. Si els hereus no reclamen els diners, se’ls acabarà quedant l’Estat andorrà.  

 

Males amistats / L’acusat és amic de Samper des que tenia 14 anys. De fet, va reconèixer que, inclús, era com un germà per a ell. Amb això va justificar que vingués acompanyat d’ell a Andorra per obrir un compte. Tot i així, va negar que els diners que ell posseeix tinguin qualsevol vinculació amb el narcotràfic, si no que els va guanyar amb una empresa de perfums, a través de la qual comprava colònies a Gibraltar, on és més barat, i  les venia a Espanya. Va reconèixer, però, que els diners venien de l’evasió fiscal a Espanya. A més, va reiterar que desconeixia que el seu amic es dediqués al narcotràfic i que pensava que era el negoci que li funcionava bé. 
 

Quan va esclatar l’operació a Espanya, Andorra va bloquejar el compte de l’acusat el 2001, però després d’una investigació el va tornar a desbloquejar. Arran d’això i per temor que li tornessin a retenir els diners, l’acusat va canviar l’efectiu d’entitat bancària i després els va anar traient a poc a poc del país per invertir-los en un restaurant. 

Del fet que Samper intentés obrir una segona empresa d’intercanvi de divises en la qual l’acusat apareixia com a titular, l’espanyol va indicar que ho desconeixia totalment. «Jo no en sabia res, no vaig donar la meva firma», va assegurar l’home. El que sí que va reconèixer és que li va deixar deu milions de pessetes (uns 60.100 euros) al seu amic perquè obris el nou negoci, que són els diners que, suposadament, Samper se’ls hauria retornat i ingressat en el compte andorrà. 
 

El Ministeri Fiscal, però, no es va creure les explicacions de l’acusat i va exposar que els diners venien del narcotràfic. En aquest sentit, va argumentar que els dos amics van obrir el compte el mateix temps a través de l’home que ajudava a blanquejar diners als narcotraficants i justament quan es va començar a investigar l’empresa de canvi de divises. A més, en poc temps, els dos espanyols havien ingressat la mateixa quantitat de diners: uns 240.400 euros. Així mateix, va ressaltar que no és possible que li deixes diners a Samper perquè no els necessitava i, per tant, va insinuar que els 60.100 euros que li va ingressar vindrien del blanqueig de divises i no d’un deute. Per tot això, li va demanar cinc anys de presó ferma, una multa d’un milió d’euros, el decomís del compte que té aquí amb 75.000 euros i l’expulsió definitiva del Principat per un delicte de blanqueig de diners i pertinença d’un grup organitzat d’activitat il·lícita.  

«Només té indicis, però no proves», va remarcar ahir la defensa. En aquest sentit, va ressaltar que no hi ha cap prova que demostri que el seu client tingui vinculació amb el narcotràfic i que els diners provinguin d’aquesta activitat il·lícita. 

Petició d’expulsió per a un home que va amenaçar un altre / El ministeri fiscal va demanar ahir deu anys d’expulsió del Principat per un home que va amenaçar un altre en una pensió d’Escaldes-Engordany. El gerent de l’establiment estava reparant amb un operari un televisor en una habitació, quan va venir el client de l’estança contigua i li va dir que, si no deixaven de fer soroll, el tirava per la finestra. Durant el judici, que es va celebrar ahir al Tribunal de Corts, els dos  policies que van intervenir en aquest cas, que va tenir lloc el 2015, van remarcar que l’individu va reafirmar en diverses ocasions que, si no deixaven de fer soroll, tiraria al gerent per la finestra. L’acusat, d’origen tunisià, no va comparèixer ahir i, per això, la fiscalia va decidir canviar la pena. En un primer moment anava a demanar vuit mesos de presó condicional, però  va considerar que era més adient l’expulsió perquè, si no ve al país, no pot complir la pena de presó.