Al’FC Santa Coloma se li va complicar massa l’eliminatòria. Tenia a la llibreta ben apuntat mantenir la porteria a zero, però no va aconseguir-ho (1-1). I llavors ja era massa complicat tot plegat. Tot i així va intentar-ho, en una segona part que va ser completment seva, però un any més qui es classificava per a la següent ronda és l’Alashkert FC. El partit va ser d’aquells calents.
 

Com es podia preveure pel que havien indicat els dos entrenadors a la prèvia, la intenció era sortir al camp amb la concentració necessària per a que no es produïssin precipitacions que poguessin aportar incidències a l’àrea. El posicionament local permetia comptar amb la pilota als peus, però mancava profunditat. Els minuts passaven i tot es mantenia tranquil, fins al llindar de la mitja hora. Dasyan centrava per baix des de banda dreta, Andreu Ramos es llançava al terra per rebutjar, però la pilota la recollia Khovbosha, que veia a Nenadovic tot sol al segon pal, per assistir-lo i que marqués a plaer. Els jugadors colomencs van protestar enèrgicament la jugada, valorant que s’havia produït un fora de joc en l’acció.
 

L’eliminatòria es posava molt coll amunt, perquè eren necessaris tres gols per superar-la. Lima, amb un cop de cap, va intentar-ho tot seguit, amb l’esfèrica escapant-se massa alta. El conjunt armeni tenia el matx molt de cara. No li calia arriscar. I anava guanyant metres. Eloy va estar atent en una falta servida per Edygaryan, que va poder treure amb els punys amb problemes. El mateix jugador de l’Alshkert va provar-ho cinc minuts després amb un xut de fora l’àrea que fregava el pal. Els andorrans sabien que ho tenien complicat. Tractaven de posar sentit al seu joc d’atac, però mancava encert per crear perill, ja que les no arribaven les rematades a porteria.
 

A la represa el Santa Coloma ho va posar tot. Va mostrar esperit per com a mínim no acabar perdent. La segona part va ser seva, portant la iniciativa i tenint la possessió, amb un contrincant que ja li anava bé aquest plantejament. Sosa va intentar-ho des de fora l’àrea amb una rematada que s’escapava prop de la base del pal. Al 62 arribava l’empat. Galán servia un córner i Lima saltava més que ningú per marcar. Beglaryan tocava l’esfèrica, però no podia evitar que entrés. L’empat va donar ales als locals, que van continuar intentnant-ho. Els armenis només ho provaven amb ràpides transicions.
 

El joc de mica en mica en va anar embrutint, amb constants aturades per faltes i enganxades entre jugadors d’ambdós conjunts. A un quart d’hora pel final Santos veia l’escapada de Cubas entre línies per assisir-lo i que encarés al porter. Arakelyan l’agafava dins l’àrea, però el davanter no es va deixar caure i rematava desequilibrat, amb el porter rebutjant el xut. Tota l’ànima andorrana es trobava sobre el camp. L’única acció destacable dels visitants va ser un xut de Peltier que Eloy atrapava en dos temps. Amb Lima des de feia estona en posicions ofensives i guanyar en joc aeri es continuava intentant. Sosa ho feia des de la frontal, llançant col·locat al pal, però Beglaryan estava atent. La darrera va ser per a Santos, amb una falta que picava a la barrera. Les interrumpcions continuaven i les protestes també. Amb el xiulet final van seguir i fins i tot l’entrenador colomenc, Richard Imbernón, va haver d’acostar-se a l’àrbitre luxemburgués perquè la cosa no anés a més amb els seus jugadors. Hi havia comptes pendents i de camí als vestidors van seguir les picabaralles, que anaven a més.

 

Dues versions / Cada un dels entrenadors va veure el matx i els fets sobre el terreny de joc d’una manera ben diferent. El seguit de picabaralles, i sobretot la que es va produir amb el partit acabat «espatlla qualsevol preparació i l’espectacle es degrada», assegura el tècnic de l’Alashkert, Abraham Khashmanyan, assegurant que tots els incidents van tenir una mateixa font, i aquesta venia de l’FC Santa Coloma, repetint-se unes circumstàncies que van produir-se l’estiu passat a Erevan quan també es van trobar. «Han provocat una picabaralla. Si l’any passat també n’hi va haver, perquè no es tornés a repetir haurien d’haver tingut més respecte, perquè sinó no se sembla a un partit de Champions, sinó a fets de la prehistòria. És incomprensible». Considera que el col·legiat no els va xiular a favor, remarcant que en «el futbol s’ha de ser més digne fins i tot a la derrota. L’àrbitre no era d’Armènia, era d’Europa», i espera que l’any vinent no es tornin a trobar: «Prefereixo al Milan que un enfrontament al Santa Coloma».
 

Aquestes paraules no van agradar gens a Imbernón. No només va veure una agressió final de Peltier a Andreu Ramos, sinó que durant el partit la simulació i les pèrdues de temps dels armenis van ser una constant, a la que van reaccionar. «Si ens defensem som uns prehistòrics, sinó som tontos», valora, afirmant que «si hi ha agressions, els jugadors s’han de defensar». Denuncia que «cada cop que hi ha una trifulga la culpa sigui del Santa Coloma. No estic d’acord», com tampoc amb l’actitud del rival: «Som un país petit però no som tontos. Ja està bé que vinguin aquí i que es riguin a la nostra cara». De l’actuació arbitral tampoc estava gens satisfet: «El que ha passat sobre el terreny de joc ho ha vist tothom. Prendre centenars de decisions en noranta minuts és extremadament complicat, però crec que hi ha hagut un alt índex d’errades, i moltes en contra nostra». Tot i l’eliminació, les ganes posades fa que sigui «el dia que estic més orgullós dels jugadors».