CANILLO
Martí recorda que a les transferències s’ha aplicat el concepte de «solidaritat»
El líder de l’Executiu qualifica d’il·lògic que el PS també voti no als canvis a les competències
Hi haurà un abans i un després amb l’aprovació de les modificacions de les lleis de competències i de transferències comunals. Així ho considera el cap de Govern, Toni Martí, que va fer ahir un extens balanç sobre la negociació per pactar els canvis legislatius i el tancament dels textos. El líder de l’Executiu també va aprofitar per respondre a les crítiques versades unes hores abans pel Partit Socialdemòcrata (PS) i va insistir que el repartiment de les transferències s’ha fet seguint «el concepte europeu de solidaritat, en què les regions riques donen suport a les més desafavorides».
La proposta de transferències comunals que s’ha acordat és la presentada pel Govern en la qual, segons Martí, «prima l’interès nacional per sobre del parroquial. Els comuns han cedit i ho han acceptat», va assegurar. Però no tothom ho veu així. El PS va oferir ahir una roda de premsa molt crítica perquè s’ha rebutjat la seva proposta, en què tenia més pes la població, un argument amb què també coincideix la cònsol major d’Andorra la Vella. Martí va explicar que el PS estava d’acord amb els canvis en la llei de competències, però com que no s’ha acceptat la seva proposta sobre les transferències, ara votarà en contra dels dos textos. «No és lògic ni raonable», va dir.
Sobre la posició de Marsol, el cap de Govern va argumentar que volia «un plus de capitalitat, però no n’ha fet un drama. Ha estat moderada, i encara que volia que a les transferències tingués més pes la població, hi ha més paràmetres». Amb tot, «Marsol és del mateix partit que jo, però el cap de Govern soc jo», va aclarir.
En canvi, ahir a la tarda Marsol va defensar la proposta del PS, que considera més equilibrada. La cònsol de la capital va argumentar que la parròquia ja és molt solidària i mai demana res a canvi. Marsol va reiterar que no està d’acord en els criteris per repartir les transferències –55 milions d’euros– tot i que va deixar clar que «Andorra la Vella funcionarà com fins ara, no estem preocupats per la situació», informa Iván Moure.
La bona salut de les finances de la capital és un dels arguments de pes del cap de Govern per explicar els criteris de repartiment de les transferències. La parròquia que rebrà més diners continuarà sent Andorra la Vella, amb nou milions d’euros, que suposen un 30% del seu pressupost anual, d’uns 33 milions d’euros. En canvi, la parròquia que rebrà menys és Ordino, amb sis milions d’euros, una quantitat que suposa un 70% del seu pressupost global, nou milions d’euros, ja que «la seva capacitat per generar ingressos és molt poca». «Això López no ho ha explicat», va recalcar. Martí va justificar que els nous paràmetres pretenen ser més solidaris amb les parròquies que tenen menys ingressos, però sense perjudicar-ne cap.
Amb la proposta del PS, el cap de Govern va constatar que Canillo i Ordino perdrien molts diners. El líder del PS, Pere López, va posar Canillo com a exemple de parròquia amb la pressió fiscal molt baixa, i va suggerir que despleguin el seu marc fiscal per recaptar més. Martí va recordar que les parròquies tenen «autogovern» a l’hora d’aplicar les figures tributàries, és a dir, no hi estan obligades. Ara bé, la nova llei de finances comunals, pendent d’aprovació, estableix una forquilla perquè tothom desplegui taxes i tributs, tot i que el percentatge el decidirà cada comú. Per tant, Canillo pot aplicar un nou impost però escollir el tram més baix. Quan s’aprovi la nova llei de finances comunals hi haurà un període de transició de dos anys, per tant, se’n pot anar al 2020.
Quant a les lleis de transferències i competències, entraran a a tràmit parlamentari aquest mes i es votaran a la tardor. S’aplicaran quan s’aprovi el pressupost general del 2018.
La proposta de transferències comunals que s’ha acordat és la presentada pel Govern en la qual, segons Martí, «prima l’interès nacional per sobre del parroquial. Els comuns han cedit i ho han acceptat», va assegurar. Però no tothom ho veu així. El PS va oferir ahir una roda de premsa molt crítica perquè s’ha rebutjat la seva proposta, en què tenia més pes la població, un argument amb què també coincideix la cònsol major d’Andorra la Vella. Martí va explicar que el PS estava d’acord amb els canvis en la llei de competències, però com que no s’ha acceptat la seva proposta sobre les transferències, ara votarà en contra dels dos textos. «No és lògic ni raonable», va dir.
Sobre la posició de Marsol, el cap de Govern va argumentar que volia «un plus de capitalitat, però no n’ha fet un drama. Ha estat moderada, i encara que volia que a les transferències tingués més pes la població, hi ha més paràmetres». Amb tot, «Marsol és del mateix partit que jo, però el cap de Govern soc jo», va aclarir.
En canvi, ahir a la tarda Marsol va defensar la proposta del PS, que considera més equilibrada. La cònsol de la capital va argumentar que la parròquia ja és molt solidària i mai demana res a canvi. Marsol va reiterar que no està d’acord en els criteris per repartir les transferències –55 milions d’euros– tot i que va deixar clar que «Andorra la Vella funcionarà com fins ara, no estem preocupats per la situació», informa Iván Moure.
La bona salut de les finances de la capital és un dels arguments de pes del cap de Govern per explicar els criteris de repartiment de les transferències. La parròquia que rebrà més diners continuarà sent Andorra la Vella, amb nou milions d’euros, que suposen un 30% del seu pressupost anual, d’uns 33 milions d’euros. En canvi, la parròquia que rebrà menys és Ordino, amb sis milions d’euros, una quantitat que suposa un 70% del seu pressupost global, nou milions d’euros, ja que «la seva capacitat per generar ingressos és molt poca». «Això López no ho ha explicat», va recalcar. Martí va justificar que els nous paràmetres pretenen ser més solidaris amb les parròquies que tenen menys ingressos, però sense perjudicar-ne cap.
Amb la proposta del PS, el cap de Govern va constatar que Canillo i Ordino perdrien molts diners. El líder del PS, Pere López, va posar Canillo com a exemple de parròquia amb la pressió fiscal molt baixa, i va suggerir que despleguin el seu marc fiscal per recaptar més. Martí va recordar que les parròquies tenen «autogovern» a l’hora d’aplicar les figures tributàries, és a dir, no hi estan obligades. Ara bé, la nova llei de finances comunals, pendent d’aprovació, estableix una forquilla perquè tothom desplegui taxes i tributs, tot i que el percentatge el decidirà cada comú. Per tant, Canillo pot aplicar un nou impost però escollir el tram més baix. Quan s’aprovi la nova llei de finances comunals hi haurà un període de transició de dos anys, per tant, se’n pot anar al 2020.
Quant a les lleis de transferències i competències, entraran a a tràmit parlamentari aquest mes i es votaran a la tardor. S’aplicaran quan s’aprovi el pressupost general del 2018.