Escaldes-Engordany
Amb el cor encongit
Diversos testimonis que estaven a Barcelona o a Cambrils en els moments dels fets relaten com van viure els atacs terroristes
Andorra segueix commocionada amb els atacs terroristes que les últimes hores han sacsejat Barcelona i Cambrils. Totes dues localitats tenen un fort vincle amb el Principat i són freqüentades per molts nacionals i residents especialment en aquestes dates. El conseller general liberal Ferran Costa és un dels molts andorrans que estiueja a la Costa Daurada i es trobava a Cambrils en el moment dels fets. Encara commocionat per la difícil experiència viscuda, Costa va explicar ahir que la seva dona i la seva filla petita estaven a prop de la zona on van tenir lloc els trets «perquè havien sortit a buscar un gelat». «Jo no hi vaig anar perquè estava seguint el que havia passat a Barcelona per la tele», va afegir.
Emocionat narrava com totes dues van arribar al seu domicili «esvarades i molt nervioses perquè havien sentit crits i trets i van tornar corrents». Tota la família va decidir tancar-se a casa, abaixar les persianes, apagar els llums i estirar-se al terra a l’espera de saber exactament què estava passant. «La gent corria immersa en el pànic, tothom estava molt afectat pel que havia passat a Barcelona», afirmava.
Al cap d’una estona van rebre indicacions de les forces policials i a poc a poc van anar coneixent el que passava fora de les quatre parets que els rodejaven. Ahir el dia es va aixecar amb una «relativa calma» per als veïns de Cambrils que seguien amb el cor encongit pels fets ocorreguts. «Sempre penses que no et passarà a tu però quan ho vius amb primera persona tot canvia radicalment», confessava Costa.
Una desagradable experiència que també va viure el seleccionador de bàsquet 3x3, Xavier Galera, que també estava de vacances a Cambrils. En el moment dels fets, Galera es trobava una mica més lluny del tiroteig però les corredisses de la gent i el soroll dels trets també els van alarmar. «De seguida vam entrar a dins i vam tancar les persianes», indicava. Al cap d’aproximadament 45 minuts, van començar a veure els carrers de la seva localitat vacacional per la tele. «El pitjor és la incertesa perquè no saps què passa i no t’atreveixes a sortir de casa», reconeixia.
Una altra andorrana que va viure el pànic creat pel terrorisme en aquest cas a Barcelona i des de segona línia va ser Anna Zamora. Tal com va explicar, passejava amb la família per Gràcia quan «de cop totes les botigues van començar a tancar i ens van dir que marxéssim, que tot quedava suspès». Malgrat que l’atemptat quedava lluny d’on es trobava Zamora, la incertesa i la por també van envair els carrers de Gràcia. «Vam agafar el cotxe ràpidament però ja ens vam trobar la Diagonal totalment col·lapsada», apuntava tot afegint que «per fer un trajecte que normalment dura 45 minuts vam trigar quatre hores».
Allunyada ja d’aquell moment de tensió, Zamora recordava que el que més la va impactar va ser «quedar-nos pràcticament sols al mig de Gràcia». «Encara ara tinc el cor encongit», relatava emocionada.
Emocionat narrava com totes dues van arribar al seu domicili «esvarades i molt nervioses perquè havien sentit crits i trets i van tornar corrents». Tota la família va decidir tancar-se a casa, abaixar les persianes, apagar els llums i estirar-se al terra a l’espera de saber exactament què estava passant. «La gent corria immersa en el pànic, tothom estava molt afectat pel que havia passat a Barcelona», afirmava.
Al cap d’una estona van rebre indicacions de les forces policials i a poc a poc van anar coneixent el que passava fora de les quatre parets que els rodejaven. Ahir el dia es va aixecar amb una «relativa calma» per als veïns de Cambrils que seguien amb el cor encongit pels fets ocorreguts. «Sempre penses que no et passarà a tu però quan ho vius amb primera persona tot canvia radicalment», confessava Costa.
Una desagradable experiència que també va viure el seleccionador de bàsquet 3x3, Xavier Galera, que també estava de vacances a Cambrils. En el moment dels fets, Galera es trobava una mica més lluny del tiroteig però les corredisses de la gent i el soroll dels trets també els van alarmar. «De seguida vam entrar a dins i vam tancar les persianes», indicava. Al cap d’aproximadament 45 minuts, van començar a veure els carrers de la seva localitat vacacional per la tele. «El pitjor és la incertesa perquè no saps què passa i no t’atreveixes a sortir de casa», reconeixia.
Una altra andorrana que va viure el pànic creat pel terrorisme en aquest cas a Barcelona i des de segona línia va ser Anna Zamora. Tal com va explicar, passejava amb la família per Gràcia quan «de cop totes les botigues van començar a tancar i ens van dir que marxéssim, que tot quedava suspès». Malgrat que l’atemptat quedava lluny d’on es trobava Zamora, la incertesa i la por també van envair els carrers de Gràcia. «Vam agafar el cotxe ràpidament però ja ens vam trobar la Diagonal totalment col·lapsada», apuntava tot afegint que «per fer un trajecte que normalment dura 45 minuts vam trigar quatre hores».
Allunyada ja d’aquell moment de tensió, Zamora recordava que el que més la va impactar va ser «quedar-nos pràcticament sols al mig de Gràcia». «Encara ara tinc el cor encongit», relatava emocionada.