«Si als ingressos de l’Estat li traguem els aproximadament 100 milions d’euros que es recapta del tabac, és quasi la fallida del Govern d’Andorra», destaca Albert Torres, empresari i exconseller de Canillo en la ponència L’impacte negatiu de la pèrdua de tabac en l’economia andorrana, que oferirà avui (dissabte 19) a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent, i a la qual ha tingut accés EL PERIÒDIC. 
 

En la ponència, Torres recorda que aquest sector ja ha fet esforços per reduir la seva producció. En aquest context, manifesta que el 1989 el sector agrícola cobrava uns 28 milions d’euros per la venda del tabac, mentre que avui rep 15 milions, és a dir, que ha perdut 3,5 cops el seu poder adquisitiu. També s’ha reduït dràsticament la producció. De fet, el 1996 el sector produïa 1.022.000 quilograms de tabac, mentre que l’any passat aquest nombre es va disminuir fins als 290.000 quilograms. 

Segons Torres, el sector agrícola es beneficiava el 1996 de 49 milions d’euros bruts, mentre que ara només de 15 milions bruts, que nets quedarien amb uns 10. «Aquest sector pot suportar la desaparició del tabac produït a Andorra, no cal dir que pel camí deixa rastre», argumenta l’empresari. En el cas del sector de la fabricació, la desaparició del tabac pot comportar la baixada de la renda i del Producte Intern Brut (PIB) d’Andorra, així com la pèrdua de llocs de treball. Ara bé, segons Torres, el sector més perjudicat seria el comercial, el que ven el producte. «El sector comercial d’Andorra, que ja està prou fràgil, i la pèrdua d’aquest producte portaria unes conseqüències imprevisibles», argumenta. 

Torres apunta que la desaparició del tabac s’hauria de suplir amb altres mesures com incrementar fins a un 40% l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Amb aquest impost, el 2015, l’Estat va recaptar 25 milions d’euros amb el 10% que representa actualment i, per tant, la desaparició del tabac comportaria que s’incrementés fins al 40%.
 

A més, també hauria de prendre altres accions com «reduir a la meitat el personal depenent de l’administració i un munt de serveis més».
 

Una de les propostes que fa Torres és que el Govern adjudiqui part de les obres o serveis de l’administració i altres empreses públiques i parapúbliques a empreses franceses. Això, segons l’empresari, seria «com una opció política d’Estat a empreses franceses, llavors quan Andorra necessitaria una ajuda de França seria a demanda d’Andorra i també  de les empreses franceses que les hi haguéssim demandat». 

 

Una Andorra post-acord / D’altra banda, l’excap de Govern Òscar Ribas desgrana en la seva conferència com seria una Andorra en un post Tractat d’Associació amb la Unió Europea, ja que dona per fet que hi haurà acord. L’expresident exposa que, actualment, el Principat és «una macro estació d’esquí amb la infraestructura d’un dutyfree comercial i de serveis al seu entorn». En aquest context, raona que l’increment de les despeses obliga l’augment dels ingressos. Arran d’això, l’única opció que té l’Estat és incrementar la fiscalitat, però això suposaria una pèrdua de competitivitat «que és bàsica en el sistema de dutyfree». A més, exposa que el 2015 els ingressos del tabac van representar un 30% de les arques públiques i un 12% per la fiscalitat del sistema financer. Així doncs, els dos sectors representen un 40% dels ingressos de Govern i, per tant, una crisi en qualsevol d’ells suposaria «una crisi d’Estat d’abast avui impredictible», ja que és pràcticament impossible que els poguessin substituir els altres sectors econòmics. Per això, Ribas opina que s’ha de canviar el paradigma econòmic per permetre un nou model que permeti diversificar i augmentar els obligats tributaris. 
 

D’altra banda, Ribas ressalta que el Mandat de la Comissió és garantir l’homogeneïtat i bon funcionament del mercat intern, per la qual cosa Andorra haurà d’incorporar en la seva legislació interna la que regula tots els mercats coneguts com a Mercat Únic, «la qual cosa suposa aproximadament el 70% de totes les lleis comunitàries». De fet, Ribas al·lega que el Tractat d’Associació seria una còpia igual o semblant a l’Espai Econòmic Europeu amb les singularitats o especificitats dels microestats. A més, assenyala que el país no pot dependre només del mercat intern. 

Tot plegat, assenyala que comportarà que el Principat s’hagi de bastir amb un model econòmic nou en el qual hi hagi una implicació de tots els actors: sector públic, privat i de la societat civil. 

D’altra banda, Ribas també subratlla que Andorra rebrà pressions perquè assoleixi un grau de fiscalitat homologable o similar al dels altres països de la UE. Per això, va considerar que «no serà descabellat» plantejar-se un límit al creixement. «Finalment, però no menys important, seria prudent negociar amb el Banc Central Europeu o amb l’FMI un sistema d’ajuda (rescat) en cas de davallada pressupostària», sentencia l’expresident. 

L’uniforme burocràtic / L’excap de Govern, Marc Forné, opina que Andorra només ha adquirit els mals costums dels veïns de la Unió Europea com «una excessiva burocratització de la vida política i econòmica» del país. En aquest sentit, per exemple, destaca la lentitud d’aprovar normatives com una llei contra el blanqueig de diners, que ha tardat cinc anys en aprovar-se.

Oportunitats per a Andorra / El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ressalta els avantatges que pot suposar l’acord amb la UE. Entre altres coses, opina, pot afavorir a l’arribada de nous negocis i d’inversió estrangera; la internacionalització de l’empresa andorrana; la facilitat d’estudiar a Europa o la millora de les condicions laborals.  

L’opció positiva /  El president del partit Socialdemocràcia i Progrès (SDP), Jaume Bartumeu, creu que un acord amb la UE és positiu i destaca que el Principat no pot viure aliè al món. «Andorra no pot pretendre viure d’esquena al món, i el nostre món comença a Europa perquè, ho vulguem o no, som dins d’Europa i som també part d’Europa», destaca.