Inauguració de les obres de Sant Serni de Meranges
La intervenció ha tingut un cost de 130.000 euros
L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, va presidir dijous l’acte d’inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Serni de Meranges. A l’acte també hi va estar present el director territorial a Catalunya de CaixaBank, Jaume Masana; l’alcalde de Meranges, Esteve Avellanet, i la sotsdirectora general de Patrimoni Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar.
La restauració s’emmarca en el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu impulsar la restauració i conservació d’aquest important llegat patrimonial. L’actuació, que ha estat possible gràcies a l’acord entre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social la Caixa i el Bisbat d’Urgell, ha permès posar al descobert unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728, així com dur importants millores de condicionament a l’interior de l’edifici.
L’església de Sant Serni de Meranges, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pels seus valors patrimonials, és un edifici d’origen romànic del segle XII, del que resten l’absis i la portalada. Va ser molt transformat durant els segles XVII-XVIII, amb l’aparició de capelles laterals, el campanar i l’allargament de la nau. Amb anterioritat a aquestes transformacions, i responent a necessitats defensives, es va sobreposar un cos a la superior de l’església.
actuacions / Les actuacions realitzades a l’església de Sant Serni, que han tingut un cost de 130.000 euros, s’han dut a terme segons el projecte, la direcció i la supervisió d’arquitectes del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura. La intervenció ha comptat amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya pels treballs efectuats en les pintures murals.
El projecte de restauració ha tingut en compte tant l’exterior com l’interior del monument. La intervenció ha permès actuar per pal·liar les problemàtiques més greus, com eren les humitats i la degradació dels paraments, així com adequar l’església al bon funcionament i, a la vegada, conservar i posar en relleu el patrimoni arquitectònic i artístic. En concret, a l’exterior s’ha realitzat un drenatge perimetral i s’ha millorat l’evacuació d’aigües per reconduir-les a la xarxa de clavegueram existent. També s’han reintegrat i consolidat els paraments de l’absis i s’han dut a terme arranjaments puntuals a les cobertes. A l’interior, en el que no s’hi intervenia des de la dècada dels setanta, s’ha pogut actuar gairebé de forma integral.
En aquest sentit, s’ha substituït el paviment de fusta per un sistema que facilita la ventilació de l’interior de l’església mitjançant petites separacions entre les peces i la subestructura de sota seu. Aquest aspecte, necessari per al confort, també s’ha afavorit substituint els tancaments.
L’actuació també ha ordenat les piques de pedra i ha resituat les imatges exposades mitjançant noves peanyes. Un altra intervenció ha estat la subtitució de la megafonia i una nova il·luminació interior, que crea un nivell lumínic homogeni dins l’església.
Els paraments de l’església s’han sanejat i consolidat eliminant morters inadequats, substituint-los per morters de calç i recuperant els revestiments. Durant els treballs de restauració s’han posat al descobert a la volta de l’església unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728. Per la cronologia assenyalada i la qualitat pictòrica del conjunt es podria remetre a un autor d’estil similar al de l’artista de l’església de Sant Climent de Talltorta –aquestes pintures encara no s’han estudiat-. Durant la intervenció s’han pogut consolidar la totalitat les pintures.
La restauració s’emmarca en el Programa Romànic Obert, que té com a objectiu impulsar la restauració i conservació d’aquest important llegat patrimonial. L’actuació, que ha estat possible gràcies a l’acord entre el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social la Caixa i el Bisbat d’Urgell, ha permès posar al descobert unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728, així com dur importants millores de condicionament a l’interior de l’edifici.
L’església de Sant Serni de Meranges, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional pels seus valors patrimonials, és un edifici d’origen romànic del segle XII, del que resten l’absis i la portalada. Va ser molt transformat durant els segles XVII-XVIII, amb l’aparició de capelles laterals, el campanar i l’allargament de la nau. Amb anterioritat a aquestes transformacions, i responent a necessitats defensives, es va sobreposar un cos a la superior de l’església.
actuacions / Les actuacions realitzades a l’església de Sant Serni, que han tingut un cost de 130.000 euros, s’han dut a terme segons el projecte, la direcció i la supervisió d’arquitectes del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura. La intervenció ha comptat amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya pels treballs efectuats en les pintures murals.
El projecte de restauració ha tingut en compte tant l’exterior com l’interior del monument. La intervenció ha permès actuar per pal·liar les problemàtiques més greus, com eren les humitats i la degradació dels paraments, així com adequar l’església al bon funcionament i, a la vegada, conservar i posar en relleu el patrimoni arquitectònic i artístic. En concret, a l’exterior s’ha realitzat un drenatge perimetral i s’ha millorat l’evacuació d’aigües per reconduir-les a la xarxa de clavegueram existent. També s’han reintegrat i consolidat els paraments de l’absis i s’han dut a terme arranjaments puntuals a les cobertes. A l’interior, en el que no s’hi intervenia des de la dècada dels setanta, s’ha pogut actuar gairebé de forma integral.
En aquest sentit, s’ha substituït el paviment de fusta per un sistema que facilita la ventilació de l’interior de l’església mitjançant petites separacions entre les peces i la subestructura de sota seu. Aquest aspecte, necessari per al confort, també s’ha afavorit substituint els tancaments.
L’actuació també ha ordenat les piques de pedra i ha resituat les imatges exposades mitjançant noves peanyes. Un altra intervenció ha estat la subtitució de la megafonia i una nova il·luminació interior, que crea un nivell lumínic homogeni dins l’església.
Els paraments de l’església s’han sanejat i consolidat eliminant morters inadequats, substituint-los per morters de calç i recuperant els revestiments. Durant els treballs de restauració s’han posat al descobert a la volta de l’església unes pintures murals d’estil barroc, datades al 1728. Per la cronologia assenyalada i la qualitat pictòrica del conjunt es podria remetre a un autor d’estil similar al de l’artista de l’església de Sant Climent de Talltorta –aquestes pintures encara no s’han estudiat-. Durant la intervenció s’han pogut consolidar la totalitat les pintures.