El cap de Govern, Toni Martí, va decidir finalment ahir trencar el silenci i opinar sobre la situació que està vivint Catalunya. Amb tot, les seves declaracions van ser ambigües, deixant a l’aire diverses interpretacions. Per una banda, el màxim responsable de l’Executiu va condemnar tímidament els actes de força protagonitzats diumenge per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola afirmant que «la violència no porta a cap camí» i apel·lant al diàleg. En aquest sentit, va demanar «el respecte dels drets fonamentals i del marc institucional», sense parlar en cap moment ni de la Constitució espanyola ni de la legalitat del referèndum celebrat el dia 1 al país veí. 
 

Així mateix, Martí va reiterar que es tracta d’un «afer intern espanyol» i que «com a veïns ho mirem amb preocupació». «Andorra continuarà conservant una excel·lent relació amb Espanya i un excel·lent veïnatge amb Catalunya», va remarcar. Sobre el fet de no haver-se pronunciat fins el dia d’ahir, el líder taronja va assegurar que «no és que el Govern hagi tardat en manifestar-se», sinó que «s’ha manifestat quan ha entès que era el més prudent». Tampoc va prendre partit quan se li va preguntar si Andorra reconeixeria una hipotètica Catalunya independent en cas d’una declaració unilateral. Únicament va reiterar la demanda d’un «diàleg polític» i de «no fer especulacions». Aquesta és, segons va opinar Martí, la declaració «d’un cap de Govern responsable i prudent». 

 

La visió de l’OSCE / Martí va fer aquestes declaracions a l’assemblea parlamentària de l’Organització per la Seguretat i Cooperació d’Europa (OSCE-PA) que acull el Principat. En aquest context, també es va manifestar sobre la situació de Catalunya la presidenta de l’assemblea, Christine Muttonen, que coincideix en què es tracta d’un «assumpte intern» i que cal solucionar amb «diàleg». Pel que fa a la violència de l’Estat espanyol, Muttonen va deixar clar que «sempre estic i estaré en contra de l’ús de la força».  
 

Més contundents van ser les declaracions de tres parlamentaris del partit belga New-Flemish Alliance (N-VA) que van demanar respostes internacionals davant la repressió policial de diumenge. Rita Bellens, en declaracions a l’ANA, va explicar que va ser present a Barcelona com a observadora durant la jornada del referèndum, i que considera «incomprensible que un govern usi tanta violència contra els seus propis ciutadans», ja que «és una expressió de la democràcia que la gent pugui votar i es pugui expressar». 

 

La condemna d’SDP i de peñarroya / D’altra banda, SDP va reiterar la seva condemna «ferma i absoluta» a la violència contra els drets fonamentals. En aquest sentit, el president progressista, Jaume Bartumeu, va ser contundent amb l’actuació de l’Executiu. «No entenem ni compartim el silenci del Govern de DA. Si això hagués passat en un altre país, com per exemple Hongria, hi hauria hagut un escàndol internacional i manifestacions, i ara no n’hi ha cap», va sentenciar tot afegint que «estem indignats i esgarrifats davant del silenci de Martí, que ha volgut buscar la complicitat de les altres forces polítiques andorranes amb un silenci culpable». La posició del líder demòcrata respon, a parer de Bartumeu, al fet que «Martí està sotmès al Govern de Madrid i a Rajoy». Finalment, l’excap de Govern va deixar clar que «nosaltres no ens manifestem a favor de la independència, sinó en defensa de les llibertats».
 

Qui també va opinar de forma clara va ser l’entrenador del MoraBanc, Joan Peñarroya, que va lamentar que «a molts llocs» s’intenti manipular els fets que van tenir lloc a Catalunya a parer seu, per exercir un dret d’una manera pacífica. Peñarroya també va afegir que «el que em produeix més tristesa és que no veig voluntat per part de ningú per arreglar aquesta situació i això em fa estar preocupat i fins i tot de mala llet».