Escaldes-Engordany
La comissió d’exteriors debat si tradueix al català les lleis europees
Un estudi dicta que cal traduir-les però existeix un precedent que diu que no
La Comissió legislativa d’Exteriors està debatent si és necessari traspassar al català tota la directiva comunitària i les lleis europees o, si del contrari, les accepten en castellà o francès, dues llengües a les quals la legislació ja està traduïda.
El debat se sustenta, bàsicament, perquè traduir totes les lleis requeriria contractar molts experts en temes jurídics i que, òbviament, coneguessin el català i la llengua original dels textos. Dit d’una altra manera, tindria un cost econòmic important, malgrat que de moment no s’ha concretat la quantitat.
Per tal de disposar d’una opinió externa, l’actual ministre d’Economia i Innovació i líder de la cartera d’Afers Exteriors fins fa poc, Gilbert Saboya, va encarregar un estudi al catedràtic Enoch Albertí per determinar si legalment es podia admetre en altres idiomes o si era necessari encarregar la traducció. La conclusió de l’anàlisi d’Albertí va ser clara: segons la llei, cal que els textos legislatius estiguin escrits en català.
L’existència de dit estudi va sortir a la llum la setmana passada durant la reunió de la comissió d’Exteriors després que el conseller general demòcrata, Carles Enseñat, demanés un dictamen per esvair els dubtes que tenien els parlamentaris.
No és la primera vegada que sorgeix el dubte de si és necessari que el Principat tingui la seva legislació íntegrament en català o si pot tenir-ne part en francès o castellà. Existeix un precedent relacionat amb el Codi Duaner. Es tracta d’un empresari que va rebre una sanció per no respondre correctament a un article del codi que estava en francès. L’implicat va portar el cas a la justícia denunciant que la totalitat de la legislació no estava en català. Finalment, però, la justícia va dictaminar que no era necessari que els textos estiguessin escrits íntegrament en català i que, per tant, la sanció era correcte.
Aquest problema no existeix més enllà de les nostres fronteres amb els països petits que també negocien amb Europa o fins i tot en algun territori que ja en forma part perquè usen llengües comunes amb altres nacions de més gran envergadura. A tall d’exemple tenim San Marino i Mònaco, els dos països que també estan negociant un acord d’associació amb Europa. En el primer cas, fa servir l’italià i, en el segon, en francès. Un altre petit territori que no té dificultats en aquesta qüestió és Liechtenstein, que té la seva legislació en Alemany.
El debat se sustenta, bàsicament, perquè traduir totes les lleis requeriria contractar molts experts en temes jurídics i que, òbviament, coneguessin el català i la llengua original dels textos. Dit d’una altra manera, tindria un cost econòmic important, malgrat que de moment no s’ha concretat la quantitat.
Per tal de disposar d’una opinió externa, l’actual ministre d’Economia i Innovació i líder de la cartera d’Afers Exteriors fins fa poc, Gilbert Saboya, va encarregar un estudi al catedràtic Enoch Albertí per determinar si legalment es podia admetre en altres idiomes o si era necessari encarregar la traducció. La conclusió de l’anàlisi d’Albertí va ser clara: segons la llei, cal que els textos legislatius estiguin escrits en català.
L’existència de dit estudi va sortir a la llum la setmana passada durant la reunió de la comissió d’Exteriors després que el conseller general demòcrata, Carles Enseñat, demanés un dictamen per esvair els dubtes que tenien els parlamentaris.
No és la primera vegada que sorgeix el dubte de si és necessari que el Principat tingui la seva legislació íntegrament en català o si pot tenir-ne part en francès o castellà. Existeix un precedent relacionat amb el Codi Duaner. Es tracta d’un empresari que va rebre una sanció per no respondre correctament a un article del codi que estava en francès. L’implicat va portar el cas a la justícia denunciant que la totalitat de la legislació no estava en català. Finalment, però, la justícia va dictaminar que no era necessari que els textos estiguessin escrits íntegrament en català i que, per tant, la sanció era correcte.
Aquest problema no existeix més enllà de les nostres fronteres amb els països petits que també negocien amb Europa o fins i tot en algun territori que ja en forma part perquè usen llengües comunes amb altres nacions de més gran envergadura. A tall d’exemple tenim San Marino i Mònaco, els dos països que també estan negociant un acord d’associació amb Europa. En el primer cas, fa servir l’italià i, en el segon, en francès. Un altre petit territori que no té dificultats en aquesta qüestió és Liechtenstein, que té la seva legislació en Alemany.