PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Compromís per la reorganització

L’ambaixada francesa registra pocs greuges després del tancament del consolat

Per Lara Ribas

L’antic consolat francès, ubicat a la part del darrere de l’actual edifici de l’ambaixada.
L’antic consolat francès, ubicat a la part del darrere de l’actual edifici de l’ambaixada. | Alex Lara

Infinitat de vegades les autoritats franceses al Principat havien hagut de sentir en boca dels residents crits de «No ens tanqueu!». Malgrat les nombroses queixes que van anar repetint-se al llarg de l’any passat després de l’anunci del tancament del consolat francès, però, «al final hi ha hagut molts menys greuges dels que esperàvem, amb prou feines una desena», va posar de relleu el primer conseller de l’ambaixada, Eugeni Capdevila. Un fet que des de la institució atribueixen sobretot a «la feina de comunicació» que ja es va començar a fer mesos abans de tancar definitivament les portes del consolat, el 31 d’agost del 2017. 

Eficàcia i optimització

«La idea no era treure un servei ni baixar-ne la qualitat, sinó optimitzar-lo», va voler deixar ben clar Capdevila. Des de la desaparició del consolat, els tràmits administratius s’han transferit al consolat general de França a Barcelona, amb l’excepció dels relatius a l’estat civil, la nacionalitat i els visats, que s’han de realitzar al de Madrid. Tot i així, la majoria de gestions es poden fer a través d’Internet i només cal desplaçar-se per a la carta d’identitat i el passaport. 

Només la carta d’identitat i el passaport s’han d’anar a tramitar fora del Principat

Aquesta és precisament una de les qüestions que ha suscitat més incertesa entre els 4.200 residents francesos que hi havia registrats al 2017 al Principat, segons dades del Departament d’Estadística. «El fet d’haver-se de desplaçar a Barcelona és una dificultat afegida», es queixava una jove resident el passat 8 d’abril després de passar per l’ambaixada a votar el candidat de la cinquena circumscripció del país gal. Des de la legació, però, insisteixen que «ells no han fet més que posar facilitats, ja que aquestes gestions també poden fer-les a qualsevol ciutat de França», recordava el primer conseller de l’ambaixada. 

Xarxa de voluntariat

Més enllà d’aquesta qüestió logística, el president de la Unió de Francesos a l’Estranger (UFE), Daniel Bastide, subratllava que el principal problema és el contacte. «Ara només hi ha l’ambaixada per fer de pont amb França, però els residents volen seguir estant informats sobre el que passa al seu país», va posar en evidència Bastide. La UFE –que acull al voltant d’una seixantena de persones– té contacte amb les autoritats franceses de París i funciona com un «canal directe d’informació». El seu president destacava que «no emplacem el consolat, però cada vegada hi ha més gent interessada en l’associació i sí que suplim elements com la falta de notícies». 

De tota manera, el consolat ja va preocupar-se per deixar-ho tot en ordre abans de baixar les persianes i aleshores ja va assignar un resident per a cada parròquia «per tal d’atendre la resta de la població francesa en cas de catàstrofes, fos un foc o un terratrèmol», exemplificava el president de la UFE. També s’ha desplegat una xarxa de voluntaris compromesos per organitzar diversos esdeveniments, com ha estat el cas de les recents eleccions. «Les hem muntades sense problemes, un senyal clar [que la reorganització funciona]», sentenciava Capdevila.

PUBLICITAT
PUBLICITAT