Si hi ha una qüestió que ha generat controvèrsia sobre l’entrada d’Andorra a l’FMI és el cost que això suposaria. I com no pot ser d’altra manera, David Vegara també aborda la qüestió en el seu informe. «La quota és l’element fonamental», «seria una fita central dins del procés d’incorporació» afirma, reiterant en diverses ocasions que qualsevol país que es plantegi la incorporació a l’organisme internacional ha de fer un balanç entre costos i beneficis que aquesta operació representaria. 

El que queda clar és que no és un càlcul gens senzill. Segons l’autor de l’informe la determinació de la quantitat a aportar es guia pel principi d’adequar-se a la mida i les característiques del país, a més de ser coherent amb la de països similars. Actualment es calcula amb una mitjana ponderada de la mescla del PIB (60% a tipus de canvi de mercat i 40% en paritat del poder adquisitiu), amb un pes d’un 50%, una mesura del grau d’obertura, amb un pes del 30%, un indicador de la variabilitat de la balança de pagaments (pes del 15%) i el volum de reserves de divises (amb un 5%). Apunta que «estimacions molt preliminars i subjectes a revisió probablement apuntarien a una quota per a un país com Andorra en el rang d’entre el 2 i el 3% del PIB».

Vegara inclou una estimació de la quota i ho fa amb dos elements: la quota de països similars i l’estimació de la quota calculada aplicant la fórmula vigent. Cita Montenegro, amb una quota que podria ser el sostre, Maldives, que quedaria per sota, i finalment San Marino, el país amb qui es podria equiparar més. La quota real de San Marino, 59 milions agafant un tipus de canvi entre el Dret Especial de Gir (DEG) i l’euro d’1,20 euros per DEG, «seria probablement un sòl a una hipotètica quota d’Andorra», donat que és una economia de dimensions menors. Així, el primer rang se situaria entre 59 i 72 milions d’euros.

Càlcul 

Com a segon element, fent una aproximació mitjançant la fórmula de càlcul, Vegara explica que necessitaria comptar amb dades completes respecte als ingressos de compte corrent i la seva dispersió al llarg dels darrers anys. Per tant, acaba utilitzant una mescla del PIB i el combina amb les dades de les altres tres variables de la fórmula de Sant Marino. El resultat porta una quota d’uns 65 milions d’euros.

L’economista també detalla que la quota ha d’estar disponible per a l’FMI en la seva totalitat. «La regla general és que el 25% es pagui en divises i el 75% restant en moneda nacional», explica, afegint que el tram de divises forma part de les reserves del país i es remunera d’acord amb el tipus d’interès del DEG. El 75% restant ha d’estar disponible per a l’FMI en cas que el necessités. Tot de detalls que, en tot cas, s’haurien de tractar amb la mateixa institució un cop iniciades les negociacions formals.