La Fira de Sant Ermengol genera a la Seu d'Urgell i al seu entorn un impacte econòmic de 7,3 milions d'euros, una xifra que inclou les despeses directes, les despeses vinculades i l'efecte induït. Això representa un retorn de 39 euros per cada euro invertit per l'Ajuntament en l'esdeveniment. La despesa mitjana és de 84 euros per persona, i el certamen es mou actualment en una mitjana d'uns 55.000 visitants

Pel que fa a la procedència dels visitants, actualment els provinents de la demarcació de Barcelona ja són el grup principal (37,3%) i  superen lleugerament la població local de la Seu i de l'Alt Urgell (32,5%). En tercer lloc hi ha els visitants dels territoris veïns de la Cerdanya i el Principat d'Andorra (12,4%), seguits dels de la resta de l'Alt Pirineu i de la plana de Lleida (7,5%) i de les altres demarcacions catalanes (6,6%). També hi ha una presència significativa de francesos (2%). Finalment, els visitants de la resta de la península ibèrica només representen un 1,5%. L'enquesta s'ha fet sobre un univers de 450 persones.

L'estudi també remarca el fet que un 93% d'usuaris de la Fira asseguren que tenen intenció de tornar-hi, cosa que mostra la consolidació d'un públic molt fidel. Finalment, els enquestats donen a l'esdeveniment una nota mitjana de 8,5 sobre 10.

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, s'ha mostrat molt satisfet i sorprès pels resultats d'aquest estudi i valora que l'impacte actual de la Fira és "enorme". Batalla assegura que la dada "omple de goig" l'Ajuntament i tota la gent que fa possible el certamen, però alhora "dóna molta responsabilitat, perquè vol dir que la Fira és quelcom que cal seguir treballant i millorant per donar-li aquesta empenta i aquesta qualitat que té ara".

En aquest context, Batalla assegura que viu "amb molta il·lusió" la que és la seva última fira com a alcalde perquè el certamen "s'ha consolidat moltíssim aquests darrers anys i ha viscut una evolució molt forta. Batalla valora que "la situació actual de la Fira és molt millor que ara fa deu anys" i que en aquest temps "s'ha adoptat tot el que ja tenia de bo, des que ara fa vint-i-quatre anys es va iniciar la mostra de formatges amb una carpa a la plaça dels Oms, i se l'ha millorat fins a esdevenir un motor econòmic de la Seu".

La inauguració d'enguany ha estat a càrrec de la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón, que ha assegurat que l'esdeveniment l'ha "sorprès, tant quantitativament com qualitativament", i l'ha definit com "el referent en productes alimentaris de qualitat", que "no només situa el territori sinó que defineix una manera d'entendre del territori i de reactivar l'activitat econòmica", amb el formatge com a element més visible. Chacón recorda que les fires com la de la Seu serveixen per "crear sinergies entre productors, visitants i distribuïdors, però sobretot per fomentar un model de turisme sostenible".

Intercanvi amb Euskadi

A la inauguració, Albert Batalla ha agraït la presència un any més dels "amics i germans" d'Euskadi i especialment dels municipis d'Idiazabal, Zegama i Ordizia, a la comarca del Goierri, amb els quals la Seu està treballant per aprofundir en l'agermanament de les respectives fires locals com a referents del formatge als Pirineus. Els respectius alcaldes de les tres poblacions han estat presents al Concurs de Formatges Artesans i l'àrea de turisme de la Diputació Foral de Guipúscoa compta un any més amb estand propi a la fira de la Seu.