Encamp
D’Encamp a Escaldes, dempeus (o a peu)
Els alumnes encampadans també pateixen les conseqüències de la saturació del bus lliure
16.55 hores. Parada de La Molina d’Encamp. Ningú espera l’autobús. 17.05 hores. Una trentena de nois i noies de 14 anys de l’escola andorrana s’arrepleguen en torn el punt de recollida. Els joves surten corrents de l’escola i van fins a una parada més enllà (en direcció contrària a on viuen) perquè saben que a la parada que els pertoca l’autobús ni tan sols s’aturarà. Entre els estudiants hi ha la Meritxell, una de les seves professores que, com ells, agafa el transport públic per tornar a casa. «Cada dia és el mateix, ens amuntonem tots aquí», explica, mentre els joves criden i juguen al seu voltant i ella se’ls mira resignada perquè, «evidentment, sempre es colen, no se segueix cap ordre». Un cop dins el bus, la Mireia s’arracona al costat del conductor, sent conscient que anirà dempeus la resta del trajecte, fins a Andorra la Vella.
Esperar o caminar
A la parada següent, la que és més a prop de l’escola, aguarden una trentena de joves més. S’ha aturat l’autobús de la parada anterior? «No, mai para. I és possible que el següent tampoc ho faci», alerta la Joana, que ja està acostumada a haver d’esperar fins a una hora. Però això no és res. «Pitjor és a l’hivern, amb els turistes que tornen d’esquiar», exclama la Nerea. Igual que explicaven els alumnes de la Margineda la setmana passada, la Céline també confirma que la situació al matí és molt semblant i més d’un no arriba a la primera classe. «Quan falta molta gent, ja sabem que és culpa de l’autobús i els profes no ens poden renyar», diuen les noies. Fins i tot, expliquen, un dia l’aula que reserven als alumnes que arriben tard es va quedar petita i els mestres van haver d’obrir una altra perquè cabessin tots. La gota que va fer vessar el vas, però, va ser el curs passat quan davant la impossibilitat d’agafar un autobús, diverses alumnes van optar per tornar a casa caminant, de la sortida d’Encamp al centre d’Escaldes. Aleshores els seus pares van contactar amb la cooperativa però ningú els ha fet mai cas ni els han proposat cap solució.
Ah, la Jana també vol dir la seva: «Jo visc a Canillo i també tinc un problema, no perquè els busos vagin plens, sinó perquè passen cada 30 minuts i, com mai són puntuals, si perdo el que toca, em quedo aquí plantada una hora», denuncia.