PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El TS confirma l’acomiadament improcedent de Francesc Robert

El Govern perd el recurs al Tribunal Superior i ha de pagar 64.000 euros

Per El Periòdic

Façana de la Seu de la Justícia, a l’avinguda Tarragona de la capital.
Façana de la Seu de la Justícia, a l’avinguda Tarragona de la capital. | Alex Lara

El Tribunal Superior (TS) va confirmar ahir que l’acomiadament de l’exdirector d’RTVA Francesc Robert va ser improcedent, ja que no es tractava d’un càrrec de confiança del Govern que aquest pogués destituir en cas de pèrdua d’aquesta, tal com l’Executiu va al·legar en el moment del cessament. La Batllia ja es va manifestar en aquest sentit a finals de març d’aquest any però el Govern va recórrer la sentència. No obstant això, el TS va estimar parcialment la demanda de l’Executiu i va rebaixar la indemnització econòmica per a Robert de 82.000 euros a 64.000, ja que va considerar que aquest ja va rebre 18.500 euros. La indemnització, diu el tribunal, es manté perquè «el cessament de l’interessat es va produir de forma prematura, sense respectar les previsions legals, [...] determina la quantia dels perjudicis en la suma dels salaris deixats de percebre fins a la data de finalització normal del nomenament». 

Malgrat aquest reconeixement, d’altra banda, el TS «no aprecia especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes» al Govern, com demanava la representació lletrada de Robert. 

Itinerari processal

El Govern no va incloure els mètodes de recurs en la notificació del cessament

La sentència del TS destaca que el procediment s’ha allargat i l’afectat ha recorregut un perible per la via civil i administrativa a causa «sens dubte, de la manca d’indicació dels recursos procedents en el moment de notificar a l’interessat el seu cessament en el càrrec que ocupava» i recorda al Govern que «l’article 47 del Codi de l’Administració exigeix que les notificacions incorporin menció expressa dels mitjans d’impugnació que es poden utilitzar en cada cas». A més, recull la sentència, «s’ha d’aplicar sense excepció l’incís final de l’article, segons el qual l’absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs». Així, doncs, el TS no considera l’argumentació del Govern que demanava invalidar el recurs de Robert, ja que entenien que s’havia fet fora de termini.

Relació especial

En contra dels arguments esgrimits per la representació legal del Govern, el TS fixa a la sentència emesa ahir que «el càrrec de director general d’RTVA no reuneix les característiques que permetin considerar-lo com a personal de relació especial, en els termes que regula la Llei de la funció pública», ja que aquest personal és només el que presta «serveis d’assessoria o assitència a determinades autoritats». Al contrari, el magistrat assenyala que Robert estava sotmès a la «normativa específica d’RTVA» i que «la possibilitat d’una destitució lliure» seria «totalment incoherent» amb el reglament d’aquest mitjà de comunicació públic. 

Cronologia

Els fets es remunten cinc anys enrere quan Francesc Robert, aleshores director d’RTVA va fer unes declaracions sobre el coprincipat i la voluntat dels ciutadans en el marc d’una tertúlia a Catalunya Ràdio. Després de mesos de pressions, segons Robert, el 17 de febrer de 2014, el cap de Govern, Toni Martí, va anunciar la destitució de Rober per «pèrdua de confiança». L’afectat va recórrer per la via civil i a finals de 2016 la Sala Civil va dir que el cas s’havia de tractar per la via administrativa. Per aquesta via, la Batllia li va donar la raó el febrer d’aquest any, una decisió rebatuda pel Govern al TS, que ahir va refermar la sentència de la Batllia.

Valoració

En una carta enviada als mitjans de comunicació del país, Robert va destacar els cinc anys «de lluita des que un dia em vaig atrevir a dir que els parlamentaris han de representar el poble i no seguir la voluntat d’un bisbe que regna i no governa». A més, va incidir: «Vaig ser acomiadat per ‘falta de confiança’, motiu que no contempla la llei d’RTVA i així ho ha considerat la justícia». A més, respecte de l’actualitat, i davant del ressorgiment del debat de l’avortament, «només vull tornar a dir que sobre aquest tema han de decidir els efectes del poble i un bisbe[...] no pot governar o intercedir en els afers del país». Per últim, va recordar: «Un director dels mitjans públics no ha de ser un titella i ha de ser independent».

PUBLICITAT