PUBLICITAT

Andorra la Vella

Reclamen dos anys de presó per no socórrer la jove morta en una allau

La Fiscalia imputa als processats un delicte major d’homicidi per omissió d’auxili a Soldeu el 2013

Una dona al passadís de la Batllia.
Una dona al passadís de la Batllia. | Tony Lara

El cas de la jove barcelonina de 27 anys que va perdre la vida soterrada per una allau al sector Soldeu-El Tarter de Grandvalira el dia de Nadal del 2013 va arribar ahir a Corts. La víctima va patir una «hipotèrmia franca» que li va provocar una parada cardíaca, va informar la metge forense, després d’estar sepultada dues hores, quan els dos surfistes de neu amb els que suposadament va compartir la baixada mortal, en una zona de fora pista situada entre les pistes Cabirol i Falcó, van alertar a l’estació. Els dos acompanyants van ser imputats l’endemà per un delicte major de comissió per omissió d'homicidi per imprudència greu. «Si haguessin donat l’avís a l’estació quan tocava, encara estaria viva. Es van perdre unes hores d’or», va afirmar el ministeri fiscal, que sol·licita pels dos acusats, no residents de 38 i 37, dos anys de presó amb una part condicional. La lletrada de l’acusació paticular, a més de la pena de presó, demana una compensació econòmica per als familiars de 124.000 euros. Els advocats defensors demanen l’absolució al·legant que no tenien «consciència» dels fets.

L’acusació afirma que si s’hagués donat l’avís «quan tocava», la víctima hauria sobreviscut

Els processats neguen que fessin la baixada amb la víctima, que tinguessin una relació d’amistat amb ella, si nó que només es coneixien de veure’s a les pistes, que la zona estigués tancada per risc d’allaus i que produís un despreniment de neu. Aquest últim fet, però, va ser provat pels treballadors de l’estació, que es van mobilitzar al veure’l, i per l’atestat que va dur a terme el grup de muntanya de la Policia. Un dels agents va testificar que «es va produir una allau de placa deguda a què els implicats van passar per sobre del mantell, que va patir un sobrepès i es va trencar». Els dos pisters que van acudir a la zona van corroborar l’existència «d’un tall» a la superfície nevada.

Minuts després, van rebre l’avís que dos surfistes de neu havien perdut de vista una noia en la zona. La Policia i els treballadors de Grandvalira van coincidir a dir que els processats els van reconèixer que havien provocat l’allau i que havien saltat la corda taronja i el cartell indicatiu que barrava el pas als esquiadors. «Només vam compartir la pujada del telecadira, com fèiem moltes vegades», van argumentar. «Em van dir que estaven segurs que l’allau no havia agafat la víctima, que va sortir fent surf per la part esquerra del fora pista», va assegurar un dels dos agents que van testificar.

Els processats neguen haver provocat el despreniment i compartir la baixada amb la víctima

L’allau, d’uns 25 metres, va sepultar la noia a més d’un metre de profunditat. L’informe de la metge forense conclou que la causa de la mort va ser una caiguda de la temperatura corporal per sota dels 26 graus centígrads. «Amb hipotèrmia, se solen perdre tres graus cada hora, però les condicions meteorològiques en el moment de l’accident no van ajudar», va explicar, fent referència als 7,3 graus negatius, el 81% d’humitat i unes ràfegues de vent de 50 km/h que hi havia. A més, la víctima va patir fractures òssies i altres lesions, com un edema pulmonar i una fractura neta del fèmur, que no van resultar vitals. Sí que van impedir que es pogués moure i intentés sortir a la superfície. La doctora forense va confirmar que es podria haver salvat si s’hagués auxiliat amb més rapidesa.

Imputacions sense declaracions 

Els acusats mai van declarar davant el jutge o la policia, que va fer l’informe de l’atestat «amb declaracions i manifestacions espontànies», un fet que van lamentar totes les parts del judici tot i assenyalar amb el dit a una de les dues comissàries que hi havia al cos de Policia en el moment dels fets. Els dos acusats van negar les paraules que inclou l’informe policial. La defensa va objectar que el Tribunal no pot tenir-les en consideració a l’hora de deliberar la pena i la fiscal va afirmar que les proves aportades pel ministeri públic demostren una «evidència claríssima» que «ningú va fer res per ajudar a la víctima». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT