Quan la professora de Música del col·legi espanyol María Moliner Ana Belén Bustos va sentir a parlar del cantant Patxi Leiva i les seves cançons, va tenir molt clar que algun dia voldria que col·laborés a una de les seves classes. Tan clar com ho va tenir el Patxi que ho faria només proposar-li. D’aquí va sorgir la gravació del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que se celebra el pròxim dia 30, amb El Ritmo i una guitarra com a base principal. «És molt guai treballar amb nens. Són un premi, perquè mostren els seus sentiments de veritat, no tenen filtre. Els adults tenim massa prejudicis», va considerar Leiva, després d’una bona estona de cantar i ballar sense parar, envoltat d’infants de 2 a 5 anys. 

Ara bé, qui es va endur una sorpresa majúscula van ser els nens i nenes que a primera hora del matí havien vist a Leiva cantant a la pissarra electrònica de l’aula i, de cop, va aparèixer per la porta. Era una persona real, amb una guitarra de veritat, i amb moltes ganes de fer-los moure. Al principi, no podien deixar de tocar-lo i mirar-lo bocabadats. «Els nens em pregunten com ha sortit de la pissarra!», deia Bustos entre riures. Per a aquesta mestra, la música en educació, sobretot durant els primers anys de vida, és «crucial». En la mateixa línia, Leiva va assegurar que «emocionalment, és una via d’escapament», ja que a parer seu els sentiments es canalitzen a través, precisament, del ritme. «Sovint s’educa d’una manera massa intel·lectual i ens oblidem de la part emocional», va dir el cantant, mentre Bustos afegia que «la música ens uneix i ens fa anar tots a una, sobretot a l’hora de seguir el ritme».

El ritmo és una cançó que parla de pau i de com les vibracions musicals connecten les persones, sense importar la cultura, la raça o les creences. Per veure el resultat final d’aquesta col·laboració, haurem d’esperar a dimecres que ve.