Un portal web interactiu (terradebruixes.cultura.ad) recull des d’ahir la nodrida història de la caça de bruixes al país durant tres segles, entre 1420 i 1689. L’eina, que té l’objectiu de servir tant als aficionats i al públic final com als estudiosos de la matèria, neix gràcies a la informació inèdita que conserva el fons documental sobre judicis per bruixeria més gran del sud d’Europa i que custodia l’Arxiu Nacional d’Andorra. 

Pau Castell: «Es tracta d’un element que molt pocs països tenen, un catàleg exhaustiu de víctimes amb nom i cognom»

Aquest portal web és una realitat gràcies a la dedicació del doctor en Història i expert en caceres de bruixes, Pau Castell, qui hi ha treballat durant tres anys amb l’ajuda d’una beca Cebrià Baraut de 10.000 euros finançada pel Govern d’Andorra. El portal Terra de Bruixes és un conjunt d’informació digerida dels valuosos fons procedents de tres segles de judicis al Tribunal de Corts que van deixar Castell fascinat. «La diferència d’Andorra amb altres valls pròximes, com ara la del Pallars pel que fa a la cacera de bruixes és que aquí s’ha conservat tota la documentaicó dels judicis», va indicar l’expert. 

Atles i fitxes

El portal presentat té una interfície senzilla i intuïtiva i està dividit en dos grans conceptes: d’una banda l’atles i, de l’altre, les fitxes. L’atles és un interessant mapa interactiu de les Valls d’Andorra que permet associar la detenció de cada una de les dones acusades de bruixeria a un punt geogràfic d’Andorra o bé investigar tot punxant en diferents dates quines detencions e van produir. També mostra els punts de trobada, els aquelarres, d’aquelles dones. 
L’altre gran pilar del portal és un sistema exhaustiu de fitxes amb ancoratges les unes amb les altres que ofereix un parell de paràgrafs d’informació sobre les 160 dones que sabem que van ser jutjades per bruixeria, els només quatre homes que ho van ser o també els advocats i jutges documentats d’aquestes dones. 

Projectes de futur

La primera fase dels tres anys de feina de Castell va consistir a submergir-se en els documents del Tribunal de Corts amb «la inestimable ajuda del personal de l’Arxiu» per entendre els textos, ja que «calen coneixements paleontològics». Ara, bona part d’aquest fons tan preuats s’ha transcrit i Castell espera que en un termini breu de temps es pugui publicar un llibre i que el portal web creixi per a acollir-los. 

Olga Gelabert: «Això és part de la història d’Andorra i també la podem mostrar amb un component més turístic d’atracció»

Amb la voluntat que l’eina pugui ser utilitzada per investigadors d’arreu que, segons Castell, qui participa en diversos projectes internacionals d’investigació, «ja m’han transmès el seu interès», l’historiador valora la possibilitat de traduir-lo a altres llengües. «Això és important perquè llegir els judicis no és tan evident, estan en llatí o en català antic», va incidir Castell. 
«Fins ara el Principat ha estat exclòs [dels estudis sobre caceres de bruixes a Europa] i aquests resultats el situen al centre», va reiterar tot recordant el gran i estrany nombre de documents que es conserven. 

Pensant en el turisme

Tot i que no hi ha una calendarització prevista amb aquest propòsit, Castell i la ministra de Cultura, Olga Gelabert, van coincidir a destacar el vessant d’atractiu turístic que pot tenir la posada en valor dels fons sobre la cacera de bruixes al Principat. Encara no hi ha res tancat però Castell va recordar la bona acollida que tenen arreu les fires de bruixeria «i a Andorra hi ha una base real, no l’hem d’inventar. No tenim projectes concrets però veiem que és un material atractiu». Gelabert va afegir que «això és part de la nostra història i també la podem mostrar amb un component més turístic d’atracció».