Andorra La Vella
Autea reclama dotar el SAAS d’un equip interdisciplinari específic
L’entitat també exigeix una taula transversal de la discapacitat i la continuïtat del programa JEI
El Llibre Blanc de l’Autisme proposa polítiques concretes que s’han d’implantar abans del 2020
Coincidint amb el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme –i a cinc dies de les eleccions generals–, Autea va fer arribar ahir a tots els representants polítics un programa amb 12 punts de mesures urgents i tres compromisos bàsics –«i imprescindibles»– a complir pel partit que surti escollit de les urnes. Entre aquests compromisos, la presidenta d’Autea, Inés Martí, va destacar la importància de dotar el SAAS d’un equip interdisciplinari que abordi l’autisme des de tots els àmbits i que estigui format per un neuropediatre, un psiquiatre, un psicòleg infantil, un logopeda, un fisioterapeuta i un treballador social. Martí va explicar que actualment no existeix cap servei d’aquestes característiques al país, però que vista la «prevalença del trastorn autista i el posterior diagnòstic», la seva creació és de màxima urgència.
Els altres dos punts del compromís corresponen a la creació d’una taula transversal de la discapacitat, per tal d’anticipar serveis i programes de suport a les persones que neixen amb aquesta condició –«no malaltia»– i garantir la continuïtat del programa Joves En Inclusió (JEI), actualment en fase de prova pilot. En aquest sentit, Martí va recordar que el JEI atén persones amb una alta necessitat de suport i que el programa funciona gràcies a la subvenció de la Fundació Privada Tutelar. Malgrat això, va afirmar que en el futur ha de ser el Govern qui el financi, tenint en compte «l’impacte social que suposa l’autisme».
Manifest pels candidats
Pel que fa al manifest que Autea va fer arribar als polítics durant l’organització d’un torneig amistós de futbol, Martí va detallar la importància de crear mesures de detecció precoç o relacionades amb la investigació, l’educació de qualitat, l’envelliment, la independència física o la millora en la formació professional. Aquests punts «crítics», va assegurar la presidenta, no només milloraran la qualitat de vida de les persones que tenen una discapacitat, sinó també la de les seves famílies i el seu entorn.
Llibre Blanc i xifres
D’altra banda, Autea també va presentar el seu Llibre Blanc, amb Mònica Geronès i Jose Segundo al capdavant. Es tracta d’un document per dissenyar polítiques específiques que s’han d’implantar en el transcurs d’un any –des d’ahir i fins al 2 d’abril de 2020– i que ha de servir per conèixer la realitat de l’autisme a Andorra a partir de l’anàlisi de dades, indicadors i normatives. Tanmateix, la neuropsicòloga Carolina Pastor, va explicar que l’objectiu també és recopilar el màxim de dades possible i elaborar conclusions incorporant l’opinió d’experts internacionals.
Pel que fa als coneixements actuals respecte a l’autisme al Principat, Martí va informar que es calcula que hi ha unes 150 persones amb aquest trastorn, tot i que estudis europeus asseguren que el pateix una de cada 100, i estudis nord-americans, una de cada 69. Així, tenint en compte que la població andorrana està formada per 73.000 habitants, hi hauria unes 500 persones al país amb autisme, «però molts podrien ser adults que no se’ls va diagnosticar en el seu moment», va matisar la presidenta d’Autea.
Respecte al finançament del Llibre Blanc, Martí va agrair la col·laboració de la Fundació Julià Reig i de «totes les petites aportacions que sumen».