Després de l’ascens a Honor, ara toca treballar als despatxos, de manera que Paul Alieu, president del VPC Andorra, ja està treballant en la pròxima temporada. En aquest sentit, l’objectiu serà mantenir la categoria en el primer any perquè en paraules d’Alieu, «no podem aspirar a més». «Depèn de molts factors, com són els diners i els jugadors i, si estem amb el mateix pressupost, que espero poder incrementar, és complicat», assegurava i remarcava que «el cas del rugbi no és el del futbol o del bàsquet». En aquest context, va indicar que per fer un equip potent i estar entre els primers, es necessitaria un pressupost de 250.000 o 300.000 mentre que l’actual és de 180.000. «Treballem per veure si els espònsors volen incrementar una mica més però les subvencions de Govern ja estan tancades i s’haurà d’esperar als vinents, per tant, no ens queda més remei que buscar més patrocinadors. Som el rugbi i hem d’anar a poc a poc», puntualitzava.

El VPC treballa per mantenir a tots els jugadors, en especial a l’estrella Tavberidze, que voldria marxar

Així, la idea de convertir-se en una Societat Anònima d’Objecte Esportiu, com és el cas de l’FC Andorra, queda totalment descartada perquè «perdries molta gent d’Andorra» i «el que volem és confiar amb la d’aquí». «El que voldria és que vinguessin els jugadors andorrans que juguen fora com Sebastien Caussé o Galaktion Gagnidze però cobren bons sous, a qui sí que volem són jugadors com l’Adrià Calvó, el Marc Torrent o el Marc Pastor, volem que tornin», reiterava. «Vull parlar amb tota aquesta gent», sentenciava.

Així, el principal objectiu, ara mateix, és tancar la plantilla actual perquè «és una categoria complicada» i «si no conservem la majoria de gent, tindrem un problema perquè el nivell a

Els andorrans necessiten un pressupost de 250.000 o 300.000 euros per estar a la part alta de la taula

Honot ha pujat molt, és com Federal 3». D’aquesta manera, un dels jugadors a renovar és Lasha Tavberidze, un dels jugadors estrella de l’equip que, segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, estaria estudiant no seguir amb el club. No obstant això, Alieu va explicar que «estem parlant amb ell perquè renovi» i, per tant, «intentarem fer-li una oferta, faré el possible per aguantar-lo». «Amb la reestructuració de la lliga, el nivell és molt més alt», aclaria i desitjava, a més, que no hi hagués més canvis a la competició perquè «es fan molt pesats».

L’amiguisme, la clau

Segons va exposar Alieu, la clau per haver firmat aquesta gran temporada ha estat «l’amiguisme». «El treball del Chepi i del David de l’any passat, que segueixen segur, ha donat el fruit aquest any», manifestava i recordava que «al principi de la temporada, l’objectiu era mantenir la categoria» però que amb el pas dels partits, «l’objectiu va ser anar a les fases finals i finalment, l’ascens, que no estava previst». «S’ha fet bona feina i bon treball», sentenciava.

Pel que fa a la selecció, va titllar la temporada de «bastant dura» perquè «vam començar perdent a Eslovènia, després vam guanyar durament a Eslovàquia però a Bulgària vam tornar a perdre de manera dura». «Finalment, contra Sèrbia vam poder vèncer i això ens ha animat», subratllava. No obstant això, l’objectiu dels Isards era recuperar la categoria i, finalment, van haver de lluitar per la permanència.

Alieu es torna a retirar

 Així, el partit contra Sèrbia va ser el darrer d’Alieu amb els Isards. Aquesta vegada sí, perquè fa quatre anys ja va anunciar la retirada. «He dit prou, fa quatre o cinc anys vaig tornar perquè em sentia amb forces però ara, amb quasi 40 anys, ja no em sento així, és la bona retirada encara que és dur», assegurava i afegia que «és definitiu, ara toca gaudir d’altres coses». De moment, seguirà dos anys com a president del VPC.