Escaldes-Engordany
Unicef vol que la baixa per tenir un fill es remuneri millor i duri 12 mesos
L’agència proposa incentius econòmics per augmentar l’índex de natalitat, que és el més baix de la UE
Quasi quatre mesos després que el permís de maternitat s’ampliés de 16 a 20 setmanes i el de paternitat de dues a quatre, Unicef va reclamar ahir que la suma de les dues s’allargui fins als 12 mesos. També considera necessari que s’atorguin amb remuneracions d’entre el 67% i el 80% del salari, sense distinció de sexe. L’entitat va més enllà de les prestacions per descans laboral i recomana al Govern que implementi incentius econòmics amb la finalitat d’incrementar la taxa de natalitat d’Andorra, que actualment és la més baixa en comparació amb els veïns europeus: la taxa de fecunditat al Principat és 1, lluny de la mitjana de la Unió Europa, que està en l’1,59 o de l’1,90 de França, segons revelen els resultats de l’Observatori de la Infància del 2019, que ahir van presentar Unicef i el Centre de Recerca Sociològica (CRES).
L’entitat recomana que el permís de descans es retribueixi amb entre el 67% i el 80% del salari
Unicef creu que seria bo que l’Executiu establís un xec nadó, com el que tant d’èxit va tenir a Espanya. Durant l’1 de juliol del 2007 i el 31 de desembre del 2010, les famílies van rebre la prestació econòmica no contributiva de 2.500 euros per cada naixement i adopció en territori espanyol. «Tot són exemples», va manifestar Alberch, que desitja que l’Executiu els tingui en compte i «posi en marxa certes mesures legislatives». Sigui com sigui, el que passa d’una mera recomanació a una preocupació és el desequilibri actual. «El nombre de fills que hauria de tenir una dona al Principat de mitjana és de 2,1 per reemplaçar les generacions i revertir el creixement vegetatiu», va posar en relleu el director del CRES, Joan Micó.
La importància de la conciliació
L’agència especialitzada també recomana altres mesures com els tan sol·licitats horaris racionals i flexibles per facilitar la conciliació laboral i personal, i la subvenció de guarderies i menjadors escolars. Malgrat la dificultat de conciliar en un país en el qual el sector dels serveis és el motor principal del país, Alberch va animar a les autoritats i les institucions a «fer l’esforç per trobar mesures que s’adeqüin als nostres sectors econòmics».
Falta de dades
«Tenir dades actualitzades permetrà realitzar millors recomanacions i emprendre accions més especifiques»
Moltes de les dades facilitades no són noves. De fet, hi ha algunes que són del 2009 perquè els indicadors no s’han actualitzat des d’aleshores. De fet, l’Observatori de la Infància indica que falten dades per a 16 indicadors que Unicef, a escala global, creu necessaris per poder fer una valoració la més acurada possible del benestar infantil. En aquest sentit, Alberch va insistir un any més en la necessitat i el compromís de facilitar-les per poder conèixer amb més precisió la situació dels infants al Principat, «sobretot la dels més vulnerables», va advertir, a la vegada que va precisar que les tendències dels menors en l’última dècada «han canviat substancialment» i tenir dades actualitzades «permetrà realitzar millors recomanacions i emprendre accions més específiques». Alberch no descarta una altra opció: que les autoritats disposin de la informació i no la facin pública tot i haver-la demanat perquè l’estimen «sensible». La directora d’Unicef Andorra no ho considera un inconvenient «sempre que les treballin en benefici dels infants».
Algunes de les dades que l’Observatori sí que ha actualitzat tenen a veure amb l’educació i la pobresa. D’una banda, el percentatge d’alumnes que als 12 anys van superar l’educació primària el 2018 va ser del 92,4%, sis punts més que el curs escolar 2014-2015. La taxa d’escolarització als tres anys també va augmentar fins al 94%. De l’altra, el 9,9% dels infants viuen en llars amb una despesa per sota del 60% de la mitjana nacional, considerada pobresa relativa.
Impuls amb el Pla de la Infància
El Pla Nacional de la Infància ha d’oferir una solució a la manca de dades. Inclòs en la llei que es va aprovar al febrer, les eleccions generals l’han deixat en un segon pla i encara no s’ha començat a treballar. Alberch confia que arrenqui pròximament i calcula que es necessitaran entre 18 i 24 mesos per implantar-lo.
L’estudi analitza la violència que pateixen els menors
Els resultats de l’Observatori de la Infància mostren que la Policia van identificar 14 menors víctimes de violència en l’àmbit familiar el 2018, dos menys que l’any anterior. La ràtio, per tant, és de 10,5 casos per cada 10.000 infants. Respecte a la violència psíquica o física patida en l’àmbit escolar, es van detectar vuit casos, cinc menys que el 2017. La taxa és de 16,5 per cada 10.000 menors. En canvi, el nombre de menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual van augmentar: va haver-hi 12 casos en comparació amb els set del 2017.
Els experts consideren que els increments en els tres indicadors poden ser deguts al fet que hi ha més sensibilització i més denúncies. «No es pot afirmar que hi hagi un augment de la violència», diu l’informe.