Onze anys després la Seu d’Urgell té nou alcalde i Jordi Fàbrega encapçalarà el consistori urgellenc durant els primers 27 mesos del mandat. Fàbrega analitza els resultats electorals i exposa la seva visió sobre els principals reptes transfronterers que afecten a la Seu d’Urgell i a Andorra, com el GPS de l’aeroport, el sistema digital tax free o l’habitatge.

–Quin balanç en fa dels resultats electorals obtinguts?
–La veritat és que el que nosaltres preteníem fer, mirat fredament, era molt difícil. L’Albert era un alcalde consolidat que portava 11 anys a l’alcaldia i 16 anys al consistori i que ja no es presentava perquè es retirava. I entràvem tot un equip de gent nova, dels quals només hi havia una regidora que continuava, amb un candidat nou. Jo sempre dic que això que intentàvem fer és com un triple salt mortal. És complicat la coneixença, que la gent sàpiga quin tarannà tens, quines són les teves maneres de fer les coses i vam aconseguir cinc regidors, tot i que és cert que en vam perdre dos.

–Va ser fàcil arribar a una entesa amb ERC per governar conjuntament?
–A nivell de projecte ha estat fàcil perquè teníem una manera molt similar d’entendre la ciutat, la comarca, el país i la defensa dels drets i les llibertats. Però també una manera molt similar de fer política. Tant a Junts com a ERC som gent nova que entrem a la política i per tant no teníem motxilles anteriors, no teníem ressentiments o problemes de passades legislatures. A més som gent que a la Seu ens coneixem i per les nostres professions havíem coincidit abans. Realment hi ha hagut bastant feeling. 

«Ha estat fàcil [arribar a un pacte amb ERC] perquè teníem una manera molt similar d’entendre la ciutat, la comarca i el país»

–Quina valoració fa de l’herència rebuda per part de Batalla?
–Jo en faig una herència molt positiva. Crec que durant tots aquests anys de govern de l’Albert, la Seu ha fet un pas endavant molt important, tot i que els primers anys de mandat van ser difícils perquè es van trobar un Ajuntament amb un deute exagerat i després han hagut de bregar amb una crisi molt severa. Tot i això han pogut mantenir la cohesió social i donar sortida a les necessitats socials de la població i anar fent projectes per situar a la Seu en el mapa. La manera de com jo em trobo l’Ajuntament és molt millor que no pas com se la va trobar l’Albert quan va arribar. 

–Quin impacte ha tingut pels comerços de la Seu el nou sistema digital i il·limitat del tax free?
–Els nostres comerciants estan contents amb l’aplicació del tax free. S’ha de tenir en compte que a la Seu hi viuen uns 12.300 habitants amb el mercat de tota la comarca que són uns 22.000 però amb Andorra tenim un mercat potencial de gairebé 80.000 persones. Per tant, tenir aquest al·licient del tax free i poder aconseguir que residents d’Andorra puguin baixar a la Seu a comprar és molt important. El flux moltes vegades ha estat a l’inrevés, però si un petit percentatge de residents andorrans baixen a comprar a la Seu és molt important i els comerciants s’ho han pres com un incentiu més. Ara una feina important que hem de fer és els productes que siguin atractius per a tothom, també per al potencial comprador andorrà. 

–Aquests fluxos comercials afecten de retruc a la mobilitat. Des de la Seu s’han plantejat alguna proposta per reduir les cues que es formen al voltant de la duana?
–Normalment el tap està a Andorra però és un tema a estudiar. S’hauria de veure perquè el terreny és el que hi ha. Tècnicament no és fàcil afegir algun carril, ja sigui a territori català com a andorrà. Però sí que seria interessant minimitzar totes aquestes retencions. Ara seria aventurar dir-te alguna proposta. La voluntat és poder explorar totes les possibilitats perquè les retencions siguin zero. 

«Als últims anys els lloguers de la Seu s’han incrementat. Hi ha més competència dels andorrans que baixen i lloguen un pis»

–Alguns transfronterers s’han establert a la Seu atès que el preu del lloguer és més baix que a Andorra. Això pot repercutir en alguna bombolla?
–Això ens està repercutint. De fet durant els últims anys els lloguers de la Seu s’ha incrementat. No diria que d’una manera molt significativa però si que s’han incrementat i posen en dificultat sobretot els col·lectius més vulnerables per trobar un lloguer assequible. Hi ha més competència dels andorrans que baixen i que lloguen un pis a la Seu. Aquest és un dels punts prioritaris de l’actual equip de govern de la Seu. Hem d’intentar aconseguir una bossa d’habitatge de lloguer social pels col·lectius més vulnerables però després que no se’ns dispari el preu de lloguer perquè els joves es puguin emancipar però també per poder captar talent que pugui venir a treballar a la Seu. L’habitatge no ha de ser un fre perquè és un dret però és cert que és un tema complicat. 

–Malgrat aquests efectes col·laterals, l’arribada de públic andorrà entenc que si és positiva...
–Com més gent tinguem habitant a la Seu millor. Si aconseguim pujar el padró municipal perquè aquí ve gent això és fantàstic. Si a més aquesta gent ve amb feina perquè estan treballant a Andorra això és fantàstic també perquè llavors ja no els hem de trobar feina i ens podem aprofitar d’aquest mercat laboral andorrà que per nosaltres és bàsic. Tens la part positiva que s’estableixen aquí però també la part negativa que ens estan afectant amb l’increment de lloguers. Hem de buscar l’equilibri perquè estem encantats d’incrementar els empadronaments. Durant tots aquests anys de la crisi realment hi ha hagut una baixada de població important, no només a la Seu sinó també als Pirineus, i aquest despoblament és un dels cavalls de batalla que hem aconseguit revertir. I que baixi gent d’Andorra ens ajuda a revertir-ho, però sempre intentant que arreglar una cosa no ens espatlli una altre. 

«[Sobre la quota de transfronterers] La tendència és positiva i estem segurs que això continuarà en els propers anys»

–En relació amb els transfronterers, quina ha estat l’evolució de les quotes?
–Durant la crisi van baixar molt els transfronterers i quan va començar la legislatura passada estàvem parlant d’uns 1.400 transfronterers i a hores d’ara estem parlant d’uns 1.700, així que si es sembla que es torna a reactivar. Em consta que el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) està fent una molt bona feina per intentar col·locar els aturats i una part molt significativa d’aquests els està aconseguint col·locar a Andorra. És a dir, s’està tornant a aconseguir, però en els bons temps estem parlant que s’havien pràcticament arribat a tenir 3.000 transfronterers. Amb tot la tendència és positiva i estem segurs que això continuarà en els propers anys. I per aconseguir el mínim atur possible a la Seu el mercat andorrà és fonamental.