L’escaldenca Rosa Gili Casals, després d’estudiar Ciències Químiques, va entrar de mestra de primària a l’escola francesa d’Escaldes, coneguda com La Peletera. Fa 10 anys va iniciar-se en el món de la política després que membres del PS l’anessin a buscar. De la seva trajectòria, destaquen els seus diferents càrrecs al Consell General. 

–Quins aprenentatges de tot el seu recorregut voldria aplicar si guanyen?
–No pretenc ser especialista de res, però la meva experiència m’ha portat a interessar-me en molts àmbits. Per exemple, he seguit temes de gent gran; he treballat en temes d’infants i adolescents; he tractat el tema dels autònoms i les petites empreses; he treballat lleis d’allotjaments turístics, entre altres. Tots aquests coneixements ens poden donar molts recursos. A més a més, tinc un equip amb gent molt preparada i creativa. 

–Què opina sobre les declaracions de Xavier Espot, que va considerar que no era adient el canvi de consellera general a candidata a cònsol major?
–M’arriba que molta gent diu que jo no hauria d’haver marxat del Consell General. Em vaig presentar a les últimes eleccions generals amb moltíssimes ganes per poder canviar el país. No sé fer les coses a mitges, si les faig, les faig a fons. Vam aconseguir un repte molt important perquè tothom pensava que no teníem res a guanyar, que els favorits eren clars i no érem nosaltres, i va ser una satisfacció enorme guanyar.

Quan es va fer el pacte de Govern amb DA, Liberals i CC i vam veure que els Liberals, amb qui havíem anat a les eleccions ens traeixen perquè de cop pacten amb Demòcrates, reconec que vaig tenir una decepció molt gran perquè vaig veure que tornàvem a estar igual. A aquí vaig pensar que jo ja ho havia intentat tot per canviar les coses i vaig veure que era molt difícil fer passos des del Consell General. 

Gili: «Jo ja ho havia intentat tot per canviar les coses i vaig veure que era molt difícil fer passos des del Consell General»

–Quina va ser la gota que va fer vessar el got?
–Hi ha diversos factors: el disgust de veure que no hi ha un canvi i que els nostres socis canvien per oportunisme polític, i el fet de veure que és el mateix tarannà de sempre que considera que tot el que vingui de l’oposició no val res. El detonant va ser la proposició de llei que va presentar el meu Grup Parlamentari, que tenia la vocació de resoldre els problemes de l’habitatge a partir d’una part del Fons de Reserves de Jubilació que són diners que s’inverteixen en borsa. Vam proposar mirar aquesta llei entre tots, però el Govern la va espolsar. 

–I per què salta al comú? 
–A nivell d’Escaldes, veig l’oportunitat de poder construir. He sentit que em diuen que fent aquest canvi he pogut trair a algú però crec que a Escaldes no perquè faig un pas molt important renunciant al meu escó al Consell General. 

–Quines són les principals estratègies del seu programa?
– La base per nosaltres són les persones i trobar solucions per a elles, partint de l’escolta. M’agradaria que poguéssim dir al final del mandat que la qualitat de vida de les persones ha millorat a Escaldes. 

–Més enllà de Vivand, quins pols d’atracció té la parròquia?
–Volem que se sàpiga que Escaldes és la parròquia de l’aigua termal. Fa molt temps que diem que a la part alta es podria fer una petita inversió i habilitar unes piscines d’aigua calenta que poden ser un lloc de convivència i reunió i també un atractiu turístic. 

–Què en pensa de la idea que Tresoles pugui acollir un heliport?
–Ens hem posicionat clarament en contra. Estic molt sorpresa que encara estiguem parlant d’això i em consta que en el pressupost 2020 de DA hi ha una partida per a aquest heliport. 

–Els resultats de les comunals poden afectar a les eleccions nacionals?
–Aquesta és la parròquia del cap de Govern i de l’excap de Govern i si perden aquest comú, això els afeblirà, evidentment. Jo crec que es constatarà que hi ha un descontentament d’aquest projecte polític que fa tant temps que està al Govern.

–Què pot passar diumenge?
–Jo tinc bones sensacions i crec que molta gent té ganes de canvi, alguns ens ho manifesten així, i això fa que nosaltres hi creiem. No està a les nostres mans, són els ciutadans que han de triar.