Després de dues setmanes de campanya electoral, els 21 candidats a cònsol major van viure ahir una jornada de treva abans d’afrontar el dia decisiu d’avui. Els resultats determinaran d’entrada quins seran els set escollits per dirigir les corporacions en els pròxims quatre anys , però alhora mesuraran la capacitat de força i les tendències tant de la coalició de Govern com de la minoria. Malgrat que de portes enfora des d’algunes formacions s’ha volgut desvincular els comicis del 15-D de qualsevol afectació a escala nacional, les últimes dues sessions al Consell General, on entre d’altres s’han tractat dossiers espinosos com el de l’heliport i les tarifes d’Andorra Telecom i FEDA, han deixat en evidència la permeabilitat existent entre les dues esferes polítiques del país. Pel mig també hi ha hagut polèmica al voltant de la creació de llistes, amb l’intercanvi de retrets entre DA i el PS i Terceravia per un suposat pacte no escrit per fer restar vots als taronja.

De fet, els enfrontaments més intensos no s’han produït ni en els actes de campanya ni en els debats de la televisió, sinó des de les trinxeres del parlament. Poc més de mig any després de la configuració del primer Executiu tripartit, les eleccions tindran una doble lectura i serviran com un termòmetre que pot condicionar les línies d’actuació tant del Govern com de la minoria. 

Una de les parròquies on d’entrada se centraran bona part de les mirades és Escaldes-Engordany. La victòria a les llistes territorials dels socialdemòcrates (i Liberals) en la circumscripció territorial el  7-A, la divisió interna dels Demòcrates a l’hora de no consumar el pacte del Govern amb els Liberals, un tauler polític fragmentat amb quatre llistes i la falta d’enquestes públiques aporten més intriga al resultat final.

Mentrestant, els taronja, encapçalats per Miquel Aleix, s’aferren al 42% dels vots obtinguts a Escaldes la circumscripció nacional de les anteriors eleccions nacionals per preservar un dels seus feus.Un bon resultat de les candidatures del tripartit donaria una bombona d’oxigen al Govern, que podria començar a aplicar amb més fermesa la seva línia política, després de conviure fins ara amb els recels interns dins de DA i L’A per haver fet un pacte que a principis d’any semblava poc probable. Un hipotètic sotrac o vot de càstig no hauria de posar d’entrada en perill l’estabilitat al Consell, però sí que podria afectar la posada en marxa de diferents punts programàtics.

El PS, que que durant la campanya ha parlat obertament dels lligams entre els diferents nivells polítics, fia les seves aspiracions en tres parròquies: la capital, Escaldes i Encamp. Pere López ha anat admetent el grau d’influència que podrien tenir els resultats en cas que hi hagi tres corporacions diferents al color taronja, fet que permetria poder presentar proposicions de llei al Consell. Però un mal resultat dels socialdemòcrates, que confien en l’efecte Rosa Gili, podria deixar tocat el projecte, que no podria tornar a avaluar-se fins d’aquí a tres anys. Mentrestant, Terceravia espera agafar oxigen a través d’intentar recuperar Sant Julià, sota l’amenaça de Desperta Laurèdia. Però la falta d’estudis i de variables encara genera més incògnites sobre el resultats, a excepció de la Massana, on Olga Molné serà la vencedora. A Andorra la Vella, En Comú s’aferra a l’efecte Marsol per frenar l’amenaça dels socialdemòcrates. A Encamp i a Ordino, les coalicions de DA i Liberals i el PS parteixen en posició de privilegi, a l’espera de saber la capacitat d’atracció de partits parroquials que no tenen una estructura vinculada a un parti nacional. És el cas d’Agrupament Encampadà, X’Ordino i Objectiu Comú en el cas de Canillo.