La segona vista oral de la causa Gao Ping, emmarcada en el ‘cas BPA’, va estar marcada per les acusacions de l’advocat Josep Anton Silvestre, qui defensa els interessos de quatre processats, sobre les proves documentals relatives al comité de prevenció del blanqueig de l’entitat bancària intervinguda. En aquest sentit, el lletrat va denunciar la «manipulació» en la cadena de custòdia, és a dir, durant el procés en el qual es va annexar informació que prèviament havia estat escorcollada a la seu central del banc.

«Falta documentació. S’han extret actes del sumari», va assegurar Silvestre, qui va afirmar que «els objectes segrestats» haurien d’haver estat sota la vigilància del secretari judicial. Per aquest motiu, l’advocat va instar al Tribunal de Corts a realitzar una deducció de testimonis a tots els integrants del comitè de prevenció de blanqueig «per tal que es manifestin sobre la documentació que falta». «S’haurà d’esbrinar com s’han fet aquestes actuacions que en cap cas poden ser utilitzades com a prova de càrrec», va afegir Silvestre, abans de cloure la seva intervenció dient que «he perdut la confiança en l’Administració de justícia».

Per la seva banda, el fiscal general, Alfons Alberca, va retreure a Silvestre que tirés la pedra i amagués la mà. «No diu quines són les actes que han estat objectes d’alteració. I això és fonamental saber-ho. O ho porta per escrit o difícilment es podrà verificar res», va sostenir Alberca, qui va demanar «concreció» perquè es pugui valorar la incidència sobre el procés i les eventuals conseqüències. 

Així mateix, respecte a la petició del lletrat d’iniciar una deducció de testimonis, el fiscal va defensar que «si algú considera que se li ha modificat algun document el que ha de fer és denunciar i querellar-se». Com a resposta, Silvestre va argumentar que per il·lustrar amb més detall les seves acusacions s’haurien d’efectuar davant un tribunal instructor, tot i que va exemplificar que «les actes no estaven» durant la declaració de Xavier Mayol, exdirector general de BPA.

De totes maneres, el fiscal va negar que hi hagués hagut cap «trencament» en la cadena de custòdia atès que «no s’ha ‘desprecinte’». A més, Alberca va mostrar-se sorprès tenint en compte que «és la primera noticia que tenim des del gener del 2018» i va argumentar que les actes van estar «a disposició de totes les parts» a través de còpies, excepte en el període de secret de sumari. 

El transcurs de la jornada

D’aquesta manera, la segona jornada va transcórrer sense la voluntat, almenys explícita, de cap de les parts d’aturar una sessió que estava amenaçada de suspendre’s per les suposades coaccions a Rafael Pallardó, l’empresari valencià considerat el presumpte testaferro de la màfia xinesa Gao Ping.

No obstant això, el nom de Pallardó va tornar a planar a la sala per boca de l’advocada Anna Solé, qui va posar el crit al cel per «l’atropellament de drets fonamentals» del passat 12 de març de 2015, pels quals considera que va veure’s perjudicat, de retruc, un dels seus clients. Segons va relatar la lletrada, l’empresari valencià va declarar a Barcelona en el marc de la causa Emperador i paral·lelament, «sense autorització», es va traslladar tant la gravació de l’interrogatori com l’agenda de Pallardó –que presumptament contenia informació sensible – a la fiscalia andorrana. «Aquesta prova és il·legal aquí i no pot estar un minut més en el marc d’aquesta causa», va etzibar Solé. 

En el torn de rèplica, Alberca va rebatre a la lletrada i va emparar-se en convenis internacionals per esgrimir que les proves obtingudes en països tercers poden ser utilitzades en altres estats com a eina de cooperació judicial.