PUBLICITAT

La Seu, pendent dels detalls del projecte olímpic

L’Ajuntament espera la creació de la taula comarcal sobre la candidatura

El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell va demanar al secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, la creació de la Taula Comarcal sobre la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. L’equip de govern urgellenc (format per Junts i ERC), en resposta a una pregunta del grup municipal de la CUP, va explicar que a través d’aquest òrgan esperen rebre més informació del projecte, si bé va recordar que el consistori ja forma part des de fa temps de la Taula de Treball que coordina la proposta, va informar Ràdio Seu.

Al ple ordinari d’aquest mes de febrer, celebrat la setmana passada, el vicealcalde Francesc Viaplana va explicar que coincideixen amb la CUP en la necessitat de disposar de més informació sobre els detalls i el desenvolupament de la candidatura, «per poder-se posicionar en qualsevol sentit sobre aquest projecte». Viaplana va subratllar, en tot cas, que comparteixen l’essència i la filosofia de Pirineus-Barcelona 2030 «perquè es basa en fer uns Jocs sostenibles i que no comportin greuges al territori», si bé va matisar que «cal conèixer-ne més detalls».

Sobre aquesta informació addicional, el representant de l’equip de govern va avançar que quan rebin aquesta documentació no tindran «cap problema» a compartir-la amb els grups de l’oposició i amb la població de la Seu. Pel que fa a la Taula Comarcal, Viaplana va detallar que ja en van demanar la creació en la recent reunió del nou pla País Viu, impulsat pel Govern per oferir una interlocució bilateral i sense intermediaris amb les comarques amb més risc de despoblació. Tot i que encara no hi ha data, el vicealcalde creu que aquesta nova reunió per constituir l’òrgan local de debat dels Jocs es farà aquest mateix mes de febrer.

Des de la CUP, que anteriorment ja es van pronunciar en contra d’acollir els Jocs Olímpics, van considerar que «encara no se sap què suposarà directament pel territori» i van rebutjar que les possibles inversions «vagi destinades a un turisme massiu i realitzat per empreses privades», perquè van creure que això pot comportar que els beneficis no es quedin al territori.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT