PUBLICITAT

Andorra la Vella

Calvó treu ferro a les queixes del sector immobiliari per la Litecc

Assegura que el preu de «240 euros màxim» es va fixar amb l’acord d’arquitectes i enginyers

Per Elisabet Cortiles

La ministra Calvó durant la roda de premsa, ahir.
La ministra Calvó durant la roda de premsa, ahir. | SFGA/JAViladot

La ministra de Medi Ambient, Silvia Calvó, va minimitzar ahir les queixes dels agents immobiliaris davant el nou reglament d’eficiència energètica. Durant la presentació del Pla Renova 2020, Calvó va considerar que «aquest col·lectiu posa el crit al cel pel preu de l’etiqueta energètica, d’un màxim de 240 euros, quan les seves compravendes comporten transaccions oneroses que sovint van dels 300.000 als 800.000 euros».
 

Calvó: «Posen el crit al cel per 240 euros quan les seves compravendes van dels 300.000 a 800.000 euros»

En aquest sentit, va demanar «relativitzar» la despesa del certificat i va recordar que, més enllà de la polèmica generada entorn a aquesta xifra, l’objectiu de l’etiqueta és donar més informació al consumidor. «Ara, la persona que lloga o compra un pis no té cap informació sobre el consum energètic de l’edifici. Aquesta persona pot pensar que està llogant un pis a 500 euros al mes i que aquesta serà la seva despesa mitjana, i després es troba amb un sobrecost de 200 euros de calefacció a l’hivern», exemplificava la ministra.
 

La ministra va deixar la porta oberta a rebaixar el preu un cop s’hagi simplificat la feina dels tècnics avaluadors

En el cas del mercat d’habitatges de lloguer, la normativa no serà obligatòria fins el 2023, a diferència dels pisos d’obra nova, que sí han de comptar amb el certificat. A banda de recordar que l’etiqueta energètica té una vigència de deu anys, Calvó va manifestar que l’obligatorietat d’informar al ciutadà, «motivarà els propietaris a fer inversions en matèria d’aïllament».

El preu de la discòrdia /
El Col·legi de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA) va mostrar la seva disconformitat amb el preu marcat pel Govern per aconseguir el distintiu. El reglament fixa un preu màxim de 240 euros per a superfícies inferiors o iguals a 80 metres quadrats, mentre que a la resta es fixa un preu màxim de 3 euros el metre quadrat. L’AGIA el va considerar excessiu comparat amb el que es paga a d’altres països veïns, que gira entorn els 60 euros. Calvó es va defensar detallant que es va fixar un llindar màxim, «justament per evitar que la regulació del mercat portés abusos en el preu». La xifra de 240 euros, «no ve del no res, es va concertar amb el Col·legi d’Enginyers i el d’Arquitectes» i va afegir que «s’ha de tenir present que aquests diners són la remuneració del temps que el professional inverteix en elaborar l’etiqueta».
 

10 anys és el temps que fa que l’etiqueta energètica funciona a França. A Espanya en fa sis.

En qualsevol cas, la ministra de Medi Ambient va deixar la porta oberta a reduir aquest preu, un cop entri en funcionament un programa informàtic que estan dissenyant per facilitar la feina al personal tècnic, i que reduiria la feina dels professionals.
Una altra de les queixes que es va posar sobre la taula va ser, precisament, la falta de tècnics qualificats. En resposta, la ministra va detallar que la normativa existeix des del 2012, «per tant, hi ha personal format en aquesta matèria des de fa temps. En el cas de l’etiqueta energètica, comptem amb una vintena de tècnics amb qui tenim contacte constant per resoldre qualsevol dubte que tinguin».

Novetats Pla Renova /
Durant la seva compareixença la ministra també va detallar que el programa Renova d’enguany inclou una bonificació del 10% de la despesa feta en la rehabilitació d’immobles, la millora de l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables. Així, aquest 10% se sumaria al 40% de subvenció que els propietaris poden arribar obtenir si s’acullen al pla Renova.
 

259 són les sol·licituds que l’any passat es van rebre per millores energètiques i rehabilitació.

La convocatòria, que s’obrirà la setmana que ve i que compta amb una partida d’1,2 milions, preveu simplificar les sol·licituds i els criteris d’obtenció de les ajudes. Durant el 2019 es van rebre 259 demandes, la qual cosa va suposar un 14,5% menys que l’any anterior; en canvi, les actuacions van ser un 53% més elevades en el cost de les intervencions. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT