El Tribunal Constitucional va decidir, ahir, desestimar el recurs d’empara que la família Cachafeiro, en nom de les societats mercantils Execo i Cori, va interposar contra la sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i que els obligava a abandonar el Punt de Trobada. Això implica que el procés de desnonament segueixi endavant.

El recurs d’empara també els obligava a tornar a la part propietària, la societat Cosp SA, el terreny. També se’ls obligava a pagar una indemnització de més d’un milió d’euros a la mateixa per «l’ocupació indeguda» de l’espai des de la finalització del contracte de lloguer.

Antecedents

La família Cachafeiro va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s’havien vulnerat drets. Van considerar que, a més a més, se’ls va aplicar la llei d’arrendament de finques urbanes el 1999. En aquest sentit, van explicar que el contracte de lloguer datava del 1982 i que per tant l’aplicació de la llei del 1999 era «inadequada» i a més, afegien que el judici s’havia fet aplicant el procediment que deriva d’aquesta llei d’arrendament i que a nivell processal tampoc s’havia procedit de la manera adequada.

Argument del Tribunal Superior

L’organisme es va oposar als arguments d’Execo i Cori i va argumentar que els drets de la part arrendataria es van respectar en totes les seves aplicacions. 

Per altra banda, van exposar que l’arrendament finalitzava el 31 de desembre del 2015 i l’arrendatari va refusar l’exercici de preferent arrendament i que es resisteix a abandonar els llocs arrendats. Des de Cosp SA al·legaven que el recurs d’empara havia de ser desestimat perquè els tribunals ordinaris han raonat i motivat la idoneïtat de l’aplicació de la llei d’arrendament i perquè la part apel·lant «no concreta en què l’hauria afectat aquesta vulneració, ja que ha pogut al·legar, presentar proves, concloure i apel·lar». 

La fiscalia també va demanar que no es tingués en compte un recurs d’empara que titllava de «dilatori».

Reclam del Constitucional

Un cop avaluats els parers de totes les parts i també el procés, des del Tribunal Constitucional es recorda que no són una tercera instància i constaten que les sentències tant de la Batllia com del Tribunal Superior «es manifesten amb contundència» i considera que no s’ha produït cap vulneració de drets ja que era d’aplicació la llei d’arrendaments.