No tot són males notícies. Alguns sectors econòmics, com el farmacèutic o el de l’alimentació, no han parat des que va començar la crisi sanitària i un dels darrers en reactivar-se ha estat el que aglutina les empreses dedicades al vidre i el metacrilat. Malgrat que mantenint la separació dels dos metres ja n’hi hauria prou per tornar a l’activitat comercial, “són molts els establiments i locals que han decidit posar mampares de plàstic transparent per a la seguretat de clients i treballadors. No és obligatori posar-les, però així la gent se sent més segura”, asseguren les empreses del sector. En aquest sentit, avancen que alguns restaurants els haurien fet arribar la possibilitat que el Govern els obligui a posar protectors d'aquest tipus a les barres dels bars o per separar la cuina de la sala.

“Abans de la pandèmia, el metacrilat es feia servir bàsicament per fabricar les capses de les botigues de llaminadures o, en alguns casos, com a substitut de les finestres de vidre, com per exemple en búnquers de bancs o a les taquilles de les pistes d’esquí, però res més”, coincideixen a dir aquests negocis, que en alguns casos, han passat en qüestió de dies a tenir 40 o 50 clients que requerien, de manera urgent, planxes de plàstic transparent.

El client és ben variat: “Vam començar fent mampares per a ferreteries, metges, professionals de la logopèdia, centres de fisioteràpia, carnisseries, molts despatxos... i a mesura que s’ha anat reobrint l’activitat econòmica, hem passat a tenir més demanda des del món de la restauració”, detallen des de Fitó Vidriers, que fins i tot han arribat a fer una mampara de gairebé tres metres a la recepció del Bàsquet Club Andorra.

El metacrilat és un material ràpid de tallar i fàcil de manipular, però a diferència dels que molts pensarien, és més costós que el vidre. Una mampara d’un metre i mig per un metre, pot oscil·lar entre els 70 i 90 euros. Vista la demanda i el negoci, els professionals que feia anys que s’hi dedicaven han notat que moltes companyies focalitzades en el vidre s’han passat al plàstic, “i fins i tot hi ha gent, que no té res a veure amb el sector, que s’ha espavilat per vendre-les pel seu compte”, denuncien.

La majoria d’establiments que n’han adquirit saben que possiblement “només les facin servir uns mesos, però tenir-les els genera confiança”. D’altres ho veuen com una inversió de futur davant l’arribada d’un possible rebrot a la tardor de l’any vinent o, qui sap, una nova pandèmia en els pròxims anys.