Màrius Serra: "La crítica més mordaç em va arribar a través de correu electrònic"
ESCALDES-ENGORDANY
- Amfitrió L'escriptor Màrius Serra, al despatx de casa seva. Foto: PEPE ENCINAS
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor i enigmista. Ha publicat més de 6.000 encreuats, articles a la premsa i novel.les. Dijous visitarà el Principat, on formarà part del col.loqui El futur del llibre.
--¿L'e-book és el futur?
--Encara està per definir el format de llibre electrònic que serà el majoritari en el futur. No hi haurà una superposició, sinó una convivència entre els models, però encara estem en una fase preliminar. Potser amb l'iPad ens hi acostem però encara som lluny del dispositiu massiu de lectura electrònica.
--¿Per què costa tant arribar fins al canvi?
--Hi ha dos motius oposats. Tecnològicament, reproduir un suport tan eficaç com ha estat el llibre, no és senzill. Hi ha una problemàtica de disseny i elaboració que ho fa complicat. D'altra banda, també tenim un prejudici. Estem a la defensiva contra no sabem ben bé quina amenaça. A més, ens trobem amb un material que durant cinc segles s'ha anat perfeccionant i s'ha mitificat fins a confondre's amb la bondat dels seus continguts.
--Com a autor, ¿creu que canviarà el contingut dels llibres?
--Penso que la literatura es fonamenta en text i, en certa mesura, és independent del suport en què es trasllada. També és veritat que s'obren noves vies de transmetre. Jo prefereixo mirar-ho com una oportunitat d'exploració i recerca. Els nous mitjans permeten noves construccions, per exemple, crear textos fragmentaris, escriure relats narratius ultrabreus o col.laboratius. Hi ha camí perquè apareguin noves vies formals de transmetre la literatura.
--¿Hi haurà la possibilitat d'obrir la literatura a un major nombre d'autors?
--Es té la sensació que potser hi haurà menys control de qualitat. Crec que això pot causar un petit engany. Passa una mica com amb els blogs. En la literatura també es té la sensació que la facilitat de donar-ho a conèixer sembla que es prengui la facilitat de valor, cosa que no s'ha de perdre. Un blog és com un cartell al bosc. No tot el que s'escriu mereix ser publicat.
--Fa uns anys es publicaven molts més autors en català i amb la crisi s'ha passat un sedàs. Amb les noves tecnologies,¿els serà més fàcil publicar?
--Quan era jove, per donar a conèixer el que fèiem creàvem fanzines i els distribuíem fotocopiats pels bars del barri. Evidentment, tenien una difusió molt menor del que es pot tenir avui en dia en un blog. Però crec que la facilitat de publicar textos pretén abolir la diferència entre la cuina i el menjador. Està molt bé que entrem a veure com es realitzen els menjars, però hi ha molts textos que estan en elaboració i es publiquen abans d'estar al punt. Hi ha un miratge que fa creure que l'important és donar-ho a conèixer. Haurem de crear mecanismes d'elecció per diferenciar de manera clara cuina i menjador.
Per a més informació consulti l'edició en paper.